Resultats de la cerca

Quan començà l’ús de les sals potàssiques com a fertilitzant a la segona meitat del segle XIX hom creia que Alemanya gaudia d’un monopoli mundial amb els importants dipòsits de Stassfurt Però posteriorment s’han anat descobrint altres jaciments econòmicament aprofitables en altres parts del món Les reserves conegudes són pràcticament inesgotables A Catalunya, els dipòsits explotats, molt pròxims entre ells, es troben a la vall del Cardener mines de Cardona i Súria i a la del Llobregat Balsareny i Sallent El mineral és dut per ferrocarril a Barcelona, des d’on és exportat

Es creà amb la finalitat de curar malalts a domicili ampliada tot seguit amb la cura d’hospitals i residències d’asilats Les seves constitucions foren aprovades el 1896 Té la casa mare i el noviciat a Vic i n'hi ha 18 cases, totes elles a Catalunya, excepte una de Burgos Tenen dos hospitals propis a Vic i a Prats de Lluçanès i regeixen els de Ripoll, Martorell, Moià, Olesa de Montserrat i Balsareny, i residències d’ancians i centres sanitaris a Barcelona, Arenys de Munt, Manresa, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Santpedor i Vilanova i la Geltrú

Actualment, i a despit de la mecanització del transport, en resten celebracions a les comarques del Bages, el Berguedà, el Ripollès i el Vallespir És, però, a Balsareny Bages on la festa s’ha tipificat al voltant de la figura del traginer com a transmissor de cultura tant com de mercaderies Té lloc el diumenge de sexagèsima i consisteix bàsicament en la benedicció dels animals, seguida d’una cercavila encapçalada per les senyeres del gremi arreu coneguda pels Tres Tombs , en la qual participen cavalcadures guarnides a l’antiga i grups folklòrics locals i de les viles o comarques…

El traginer tingué un paper molt important dins la societat preindustrial com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petit comerciant, difusor de notícies, etc A Barcelona el 1459 els foren concedides ordinacions conjuntes amb els llauradors i hortolans posteriorment se'n diferenciaren l’ofici de traginer de mar i el de llogater de mules 1661 Hi hagué gremis de traginers a Mallorca segle XIV i València també correspon al segle XIV el gremi de Manresa A Mataró es desenvolupà al segle XVIII un gremi de traginers i carreters, que obtingué una certa victòria jurídica sobre les…

Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix bàsicament del…

Antecedents històrics dels actuals esports hípics són els torneigs i altres jocs cavallerescs medievals, com les partides de caça i els recorreguts, les competicions i els jocs hípics que, a imitació de les caceres, hom practica per itineraris campestres de traçat dificultós, a l’estil de les gimcanes, caceres de guineus, etc No manquen tampoc en l’hípica modalitats de major artificiositat, com les que enfronten dos grups de contendents en la disputa d’una pilota o d’un objecte anàleg entre aquests esports d’equip, el polo és el més difós Les normes fonamentals de l’hípica contemporània foren…

Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…

Existeixen moltes races d’aquests animals merina, aragonesa, serrana, manxega, xurra, Lincoln, Leicester, Dishley, New Kent, xeviot, Dorset, Rambouillet, etc, que forneixen classes de llana molt diferents A més, cal tenir en compte si l’animal és marrà, ovella, moltó, borrec, anyell o lletó La secció transversal de la fibra de llana mostra una medulla de cèllules rodones o polièdriques, una part intermèdia formada per cèllules fusiformes disposades en sentit longitudinal, que li donen tenacitat, i a l’exterior unes cèllules primes i foliades, en forma d’escates, característiques de la llana…