Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
gen saltador
Biologia
Segment d’ADN especialitzat que pot transposar-se o saltar, i situar-se a qualsevol altra molècula d’ADN.
Aquest gen pot trobar-se dins un plasmidi intacte o bé dins un cromosoma bacterià La seva importància està en la ràpida transmissió de caràcters adaptatius, quan estan associats a plasmidis, com ha estat observat en plasmidis que confereixen la resistència als agents antimicrobians
sèrum
Solució que conté anticossos protectors específics, obtinguts a partir de l’home o d’un animal que ha adquirit immunitat sia espontàniament per infeccions clíniques o subclíniques, sia artificialment per immunització (vacunació).
En injectar-los produeixen una immunitat adquirida passiva Poden ésser homòlegs o d’origen humà i heteròlegs o d’origen animal Aquests darrers poden ésser antitòxics , és a dir, immunitzants contra toxines, com per exemple els sèrums antidiftèrics, antitetànics, antibotulínics, antigangrenosos, etc, i antimicrobians , que immunitzen contra bacteris o virus, com per exemple els sèrums anticolèrics, antiràbics, antitífics, etc
tipificació
Medicina
Qualsevol dels mètodes utilitzats per a diferenciar soques de microorganismes que presenten diferències biològiques i bioquímiques molt petites.
La tipificació d’espècies patògenes és molt útil per a determinar l’agent causant d’un brot d’una malaltia infecciosa La tipificació clàssica es feia mitjançant l’ús de marcadors fenotípics, com ara la presència de bacteriocines, produïdes per soques de l’organisme que hom vol tipificar o a les quals poden ésser sensibles de fags que poden atacar algunes soques de l’espècie en qüestió d’anticossos que poden causar la formació d’antígens en diferents llocs de la cèllula d’agents antimicrobians als quals poden reaccionar de diversa manera les diferents soques Actualment també s’…
additiu alimentari
Alimentació
Substància sense poder nutritiu que hom afegeix als aliments, per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència.
Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors, antiaglomerants,…
aerosolteràpia
Ús terapèutic de certs medicaments (broncodilatadors, antimicrobians i antiinflamatoris, sobretot) en forma d’aerosols: la boira inhalada penetra profundament a les vies respiratòries, on el medicament produeix una acció curativa local, i és absorbit, també, per l’organisme.
antibiòtic
Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o…