Resultats de la cerca

Hom distingeix entre instruments cordòfons simples, és a dir, cítares cítara, en què la caixa de ressonància no és essencial i, d’altra banda, instruments cordòfons composts, en els quals la caixa de ressonància és essencial, i que comprenen tres grans famílies el llaüt, la lira i l'arpa

Les quatre cordes metàlliques, de vegades dobles, són pinçades amb un plectre de ploma La caixa té un dors molt bombat i quatre cordes dobles afinades per quintes Les millors mandolines són les dels Vinaccia, constructors napolitans del s XVIII Vivaldi escriví diversos concerts per a mandolina

Té un mànec sense trasts, i hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Deriva de la viola da braccio i del rabec Té una tapa d’avet amb dos calats en forma d’efa i un fons d’erable, amb els riscles i els contrariscles baixos i de la mateixa fusta A l’interior hi ha una peça cilíndrica, també d’avet, per a aguantar la pressió del pontet i la tensió de les cordes Sobre el mànec hi ha enganxat un batedor de banús, com les clavilles Posseeix quatre cordes, afinades en sol-re-la-mi La caixa de ressonància és molt escotada dels costats Les dues primeres cordes greus són de tripa de moltó…

Aparegué a França al s XVI amb el nom de manicordion Era d’una sonoritat molt seca És l’antecessor del clavicordi

La caixa, en forma de mitja pera, és unida a un mànec de llargada variable, segons els diferents tipus que se n'han derivat El claviller forma amb el mànec un angle que pot arribar a ésser de 90° Les cordes, habitualment cinc de dobles i una de senzilla la prima , són pinçades És d’origen oriental i fou molt emprat als s XV-XVII, però posteriorment caigué en desús Una varietat més grossa és l'arxillaüt

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de la família dels llaüts amb mànec Consta de quatre ordres de cordes, dobles el primer i el quart i triples el segon i el tercer També n’existeixen models amb cinc i sis cordes simples Molt usat a Colòmbia, Mèxic, l’Equador i el Perú, s’utilitza a les agrupacions folklòriques per a tocar -normalment amb l’ajut d’un plectre- la línia melòdica Als Països Catalans, hi ha un tipus d’instrument molt pròxim anomenat guitarró, present especialment a Menorca Es tracta d’un instrument molt típic, de cinc cordes, com diu MA Moll en…

Hom el fa sonar tocant les cordes amb un plectre És una versió augmentada de la mandolina, i fou usada sobretot als s XVI i XVII

Té dotze cordes —sense cordal— que hom fa sonar pinçant-les amb el plectre D’origen oriental sud-est d’Àsia, esdevingué molt popular a Ucraïna a partir del s XV

La caixa de ressonància té forma de vuit i es prolonga amb un mànec damunt el qual hi ha una peça de fusta o diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts El fons de la guitarra i la seva taula harmònica són units per mitjà de riscles o costats En el centre de la taula hi ha un orifici circular i en la part inferior de la taula harmònica hom troba el pontet En la seva forma actual més típica disposa de sis cordes pinçades Tres són de tripa i pertanyen al registre agut les altres són de seda, recoberta de metall, i pertanyen al greu aquestes últimes són cordes filades Actualment són sovint…

Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Té una extensió de més de tres octaves La caixa de ressonància té uns 75 cm de longitud Aparegué a Itàlia a la segona meitat del s XVII El nom és esmentat per primera vegada per Arresti el 1665 Afinat una octava més greu que la viola do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 , té cinc octaves d’extensió Coexistí amb el seu rival, la viola de gamba, fins ben avançat el s XVIII Els models primitius eren tocats com la viola l’arquet era aguantat amb el dors de la mà girat cap avall A partir del 1750 hom començà a tocar-lo de la manera actual L’afinació perfecta…