Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
membranòfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit de l’instrument en el qual el so és produït mitjançant la vibració d’una membrana tesada sobre o dins una cavitat o orifici.
El so és produït sia per percussió tambor, per fregament simbomba o per bufament mirlitó
timbal
Tipus de timbals
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon de percussió del tipus tambor amb dues membranes.
La caixa de ressonància és un cilindre de fusta de 30 a 50 cm de diàmetre, format per tres peces ajuntades per mitjà de dos cèrcols que fixen les pells en el cilindre mitjançant cordes que les tesen L’instrument, penjat obliquament al coll de l’executant, és percudit en la seva membrana superior, amb dues baquetes, una d’arrodonida, que produeix un so sord, i una altra de més lleugera, que en produeix un de feble
instrument
Música
Objecte natural o elaborat expressament que hom empra per a produir sons musicals.
N'hi ha dues grans classificacions La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals corda, vent i percussió Dins cada grup hi ha subdivisions així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla els de percussió poden ésser autòfons quan hom percudeix el cos de l’instrument o de membrana El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de…
timbala
timbales
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon de percussió format per una caixa semiesfèrica, generalment de coure o de bronze, amb una membrana de pergamí fixada en un marc de metall.
L’instrumentista pot variar la seva afinació tesant uns cargols que hi ha al marc, o bé mitjançant un pedal que permet els glissandi en les timbales mecàniques El so es produeix percudint la membrana amb unes maces o macetes de mànec de fusta amb la part extrema folrada de feltre Normalment són emprades dues timbales o més Cada parella consta d’una timbala petita, per als sons aguts, i d’una de grossa, per als sons greus
bombo
bombo
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon de so indeterminat, consistent en un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar copejant-lo amb una maça de cap cilíndric i coberta de cuir.
És utilitzat a la banda, a l’orquestra simfònica des del s XVIII i a la bateria de jazz , en la qual és percudit per mitjà d’un mecanisme de pedal
khanjira
Música
Instrument membranòfon amb una sola membrana, d’origen indi, consistent en un cèrcol de fusta amb l’ull tapat per un costat amb una pell, i amb una ranura que allotja tres o quatre sonalls.
Es toca amb els dits i el palmell d’una mà mentre amb l’altra s’aguanta l’instrument i es pressiona la pell per a modificar-ne la tensió
tambor parlant
Música
Instrument membranòfon de membrana doble, originari de l’oest d’Àfrica, constituït per una caixa de ressonància en forma de rellotge de sorra, amb les membranes unides per diverses cordes, i que emet sons que recorden els d’una llengua tonal.
Es toca, subjectat sota el braç, amb una baqueta corbada mentre s’exerceix més o menys pressió sobre les cordes per ajustar l’afinació
mridanga
Música
Instrument membranòfon de membrana doble, d’origen indi, amb una membrana més petita per als sons aguts i una de més gran per als sons greus, constituït per una estructura de fusta cilíndrica, més ampla a la part central, amb tensors de pell.
Es toca amb les mans, recolzant-lo sobre la falda en posició horitzontal
bongos
bongo
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon, molt popular a Cuba, d’origen possiblement afrocubà, format per dos petits tambors fixats l’un a l’altre; generalment hom se’ls col·loca entre els genolls i els toca percudint amb els dits o amb el palmell de les mans.
dhol
Música
Instrument membranòfon de membrana doble, d’origen indi, amb una membrana més petita per als sons aguts i una de més gran per als greus, constituït per una estructura de fusta de forma cilíndrica, generalment més ampla a la part central, amb tensors tradicionalment de corda.
Es toca amb baquetes o amb les mans, generalment penjat en posició horitzontal