instrument

m
Música

Objecte natural o elaborat expressament que hom empra per a produir sons musicals.

N'hi ha dues grans classificacions. La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals: corda, vent i percussió. Dins cada grup hi ha subdivisions: així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla; els de percussió poden ésser autòfons (quan hom percudeix el cos de l’instrument) o de membrana. El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de boca, de llengüeta, d’embocadura i de teclat (com l’orgue). Dins cada grup hi ha les anomenades famílies, que reuneixen instruments semblants: així, hom diu que el violí, la viola, el violoncel, el contrabaix, etc, formen una mateixa família. També poden diferenciar-se els instruments pel fet que uns són d’afinació fixa (temprament) i d’altres són d’afinació variable.

La moderna classificació organològica, deguda a C. Sachs i E. Hornbostel, proposa un criteri únic, basat en la manera en què l’instrument produeix les vibracions sonores. Així, en un instrument aeròfon el so és produït per la vibració d’una columna d’aire, en el cordòfon ho és per la vibració d’una o diverses cordes, mentre que en l'idiòfon és tot l’instrument que vibra en ésser percudit, i en el membranòfon ho fa mitjançant una membrana tesada sobre l’instrument; finalment, l'electròfon genera el so amb dispositius elèctrics o electrònics. Els instruments emprats en l’orquestra de tipus occidental són només una mínima part dels existents, sense comptar la immensa quantitat dels de les cultures no europees. D’altra banda, hi ha varietats de música electrònica que prescindeixen dels instruments. La música experimental ha incorporat nous instruments i ha adaptat objectes en principi no musicals a la producció sonora.

Classificació dels instruments musicals segons C. Sachs i E. Hornbostel

aeròfons1
columna d’aire limitada trompetes (vibració amb el llavi) trompeta, trombó, tuba
flautes (vibració amb un bisell) flabiol, flauta travessera, flauta dolça
de llengüeta (vibració amb llengüeta) oboè, fagot, clarinet, saxofon, cornamusa
columna d’aire il·llimitada acordió, armònium, orgue
cordòfons
senzills cítares amb bastó bastó musical, arc musical
cítares amb post (amb diapasó o sense) cítara de concert, saltiri pinçat, saltiri percudit, címbal
cítara de tecla amb corda pinçada clavecí, virginal, espineta
amb corda percudida piano, clavicordi
composts llaüts amb cordal viola, viola de gamba, violoncel, contrabaix
sense cordal llaüts (mandolina, llaüt, sitar); guitarres (guitarra clàssica, banjo i balalaica)
lires i arpes
electròfons
amplificació electrònica d’instruments musicals guitarra, baix elèctric
propiàment elèctrics generació mecànica del so captadors electromagnètics, captadors electroestàtics
generació elèctrica del so oscil·ladors d’alta freqüència, oscil·ladors de baixa freqüència
idiòfons
de percussió directa entrexocats castanyoles, platerets, címbals, triangle
percudits amb maces, baquetes o escombretes xilòfon, marimba, celesta, vibràfon, campana
indirecta agitats sonalls, maraques, penjolls de tubs o de sonalls
gratats matraques
altres (de punteig, de fregament, etc) caixa de música, làmina vibrant
membranòfons
de percussió amb baquetes tamborí, tambor, bombo
a mà pandereta
de fregament simbomba
de bufament mirlitó
1L’orgue pertany alhora al grup d’aeròfons de columna d’aire limitada i al de columna d’aire  il·llimitada (subgrups de llengüeta)