Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
rhythm-and-blues
Música
Música popular pròpia dels negres nord-americans emprada sobretot en el ball.
Té una base predominantment rítmica, a la qual hom superposa melodies provinents del gòspel i del blues Sorgí els anys trenta a partir, sobretot, del boogie-woogie orquestral, i posteriorment n'ha derivat el rock-and-roll Entre els intèrprets més destacats d’aquest gènere cal esmentar Fats Domino, Ray Charles i Chuck Berry El terme fou encunyat el 1948 pel periodista i productor musical nord-americà Jerry Wexler
ritme
Proporció de temps entre diversos sons, moviments, fenòmens o actes repetits.
beat
Música
Dit d’un tipus de música, bàsicament rítmica, sorgida a Anglaterra al començament del decenni dels anys seixanta.
La música beat tingué grans influències del rhythm-and-blues En foren exponents màxims The Beatles i The Rolling Stones
soul
Música
Terme (que significa ‘ànima’) utilitzat pel folklore negre americà de mitjan anys cinquanta per indicar, originalment, una forma musical d’expressió aspra i poc polida, amb predomini de l’emotivitat sobre l’academicisme i l'intimisme de les lletres.
Popularitzat uns anys després com a fórmula estètica característica dels artistes negres nord-americans procedents del spiritual , del blues i del rhythm-and-blues , assolí una gran força cap a mitjan decenni dels seixanta amb la incorporació de diversos músics de relleu com Aretha Franklin, Otis Redding, etc
bop
Música
Estil de jazz aparegut a Nova York vers el 1942, també anomenat bebop o rebop.
Té com a figura principal el saxofonista Charlie Parker , que fou el primer a introduir innovacions que comportaren una ruptura amb l’estil dominant, anomenat de manera genèrica swing Les seves característiques són l’abandó de la continuïtat rítmica, la prolongació de les bases harmòniques en detriment de la melodia, que dona un marge molt més ampli a la improvisació, el fraseig ràpid o molt ràpid i la preferència per grups petits generalment quintets en el format de saxòfon, trompeta, piano, bateria i baix en oposició a les big-bands , aleshores molt en voga Entre els fundadors del bop cal…
blues
Música
Gènere poeticomusical del folklore negre americà, de tema personal i de llengua gairebé exclusivament anglesa.
El blues procedent del folklore negre rural és posterior als cants de treball work songs i als negro-spirituals Els blues primitius, de forma predominantment vocal, utilitzen l’estructura de les balades anglosaxones Els temes de blues són la desesperació, la desgràcia, la frustració, el treball mal pagat, l’ésser estimat perdut i d’altres realitats quotidianes El blues clàssic, contemporani del ragtime , consta de tres versos els dos primers repetits, i el tercer, que rima amb els dos anteriors, completa el sentit Aquesta frase repetida s’incorpora en forma de riff en el jazz instrumental…
rock-and-roll
Música
Modalitat de música lleugera sorgida a mitjan anys cinquanta als EUA, de ritme 4/4, fortament accentuat en els temps segon i quart.
En la seva forma més típica, presenta un predomini de l’aspecte rítmic, així com dels instruments amplificats elèctricament Originàriament, constitueix una versió blanca del rhythm-and-blues propi dels negres nord-americans En aquest darrer gènere, foren precursors del rock els cantants Fats Domino i Chuck Berry, que obtingueren un gran èxit en emissions radiofòniques, però no fou fins a l’aparició dels intèrprets blancs Bill Haley, i sobretot, Elvis Presley que el rock assolí una audiència massiva entre el jovent A la darreria dels anys cinquanta ja n'eren nombrosos els…
reggae
Música
Música popular jamaicana de ritme en 4/4 i amb considerables influències africanes, així com del rhythm-and-blues i de cants religiosos.
Estretament vinculat a la secta jamaicana dels rastafarians, els texts són d’un caire entre místic i polític Els anys setanta tingué una notable projecció mundial, de la qual Bob Marley i el seu grup The Wailers foren els exponents més destacats El 2018 la UNESCO declarà el reggae patrimoni immaterial de la humanitat
mod
Música
Sociologia
Dit d’un moviment musical impulsat a la fi de la dècada del 1950 pels joves dels suburbis de les grans ciutats angleses, especialment Londres, que rebutja el jazz tradicional i es decanta per estils com el rhythm-and-blues, el reggae i el rocksteady.
El moviment arribà a l’Estat espanyol amb més de vint anys de retard Les primeres formacions emmarcades en aquest estil foren Los Elegantes, Panic Speed i els catalans Matamala