Resultats de la cerca

Obtingué grans èxits al teatre Princesa de Madrid i estrenà obres d’Echegaray, Sardou, Dumas fill i Marquina, entre d’altres Viatjà professionalment a l’Amèrica del Sud, i en retirar-se, el 1904, fou nomenada professora del conservatori d’art dramàtic de Madrid

Fill del músic Manuel Penella i Raga, estudià amb ell i amb Salvador Giner i Andrés Goñi Per un accident hagué de deixar la carrera de violinista i fou organista a Sant Nicolau de València El 1897 passà a Amèrica, on fou mestre de la música militar de Quito Equador i dirigí sarsueles Tornà a València 1903 i es dedicà a la composició Entre les seves sarsueles destacaren El amor ciego, El gato montés València, Teatre Principal, 1916, que el féu cèlebre i fou estrenada a Nova York amb gran èxit el 1920, i Don Gil de Alcalá estrenada a Barcelona el 1932, amb llibret…

Acompanyà Alfred Russel Wallace a l’AmèricadelSud, i hi restà onze anys 1848-59 explorant l’Amazònia i estudiant-ne la fauna Introduí el concepte de mimetisme en biologia Publicà A Naturalist on the River Amazons 1863

És considerat una figura cabdal del documental experimental Estudià literatura i antropologia a Copenhaguen i exercí de crític cultural de jazz , teatre i cinema fins l’any 1968 Entre el 1961 i el 1971 viatjà per Àfrica, AmèricadelSud, l’Índia i el sud-est d’Àsia Publicà el seu primer llibre de poemes el 1962 i, l’any següent, realitzà el primer film El 2005 n'havia produït quaranta Les seves pellícules més destacades són A Sunday in H ell 1977 i el curtmetratge surrealista The Perfect Human 1967, que el director Lars von…

El 1810 combaté la invasió napoleònica en l’armada anglesa Ingressà en la marina espanyola, i lluità a l’AmèricadelSud contra els independentistes Exercí diversos càrrecs oficials i fou cap de la comandància de marina de València 1846-50

S'installà a Nova York el 1952, i fou, amb els seus quadres de banderers i de dianes, el creador, juntament amb Rauschenberg, del neodadaisme, que aviat s’anomenà pop-art Des del 1958 la seva obra es mogué en un camp d’imatges existents —lletres, paraules, collage i juxtaposicions d’objectes— amb allusions literàries i filosòfiques Des del 1986, les obres manifesten una direcció més clàssica vers els valors allegòrics de la pintura Protagonista del pavelló nord-americà a la Biennal de Venècia del 1988, fou en la mostra de…

Guanyà les eleccions presidencials del 1958 El 1964 fou substituït per Eduardo Frei Vicepresident del Banc de Sud-amèrica i director i accionista d’una xarxa de fàbriques de paper i de refineries de sucre, collaborà amb la dictadura del general Pinochet essent president del Consell d’Estat 1976-81, fins que dimití

Franciscà 1569 i sacerdot 1576, se n'anà a Tucumán 1589, on actuà com a doctriner Recorregué gran part de l’AmèricadelSud com a missioner i finalment 1605 s’installà a Lima Home virtuós i infatigable missioner, fou canonitzat el 1726

Debutà a Vercelli el 1911 amb La Traviata seleccionat per Toscanini 1915, aviat fou mundialment famós Actuà per l’AmèricadelSud i del Nord Nova York, 1930-32 i 1940-41 Actuà sovint a Barcelona 1916-30 i a València Fou apreciat per la suavitat de la veu i el seu fraseig

Com a cantant, fou intèrpret d’operetes catalanes Dirigí l’estrena de Cançó d’amor i de guerra 1926 i de La legió d’honor 1930, de Martínez i Valls, i d’altres obres líriques catalanes destacades Actuà també per l’AmèricadelSud i les Filipines