Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Violant de Vilaragut
Història
Reina de Mallorca.
Filla de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià i de Saura de Mallorca Visqué a la cort de Jaume III de Mallorca, amb el qual es casà 1347 en morir la reina Constança d’Aragó, fet del qual fou en certa manera acusada Després de la batalla de Llucmajor 1349, en la qual morí el seu marit, estigué presonera al castell de Bellver i al convent de Santa Clara de València, amb la seva fillastra Elisabet de Mallorca 1349 El papa i el rei de França, Joan II, gestionaren el seu alliberament Habità en un castell, prop de Montpeller, i es casà amb el duc Ot I de Brunsvic-Grubenhagen 1353,…
Manuel de Solà-Morales i Rubió
© Rosa Feliu
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Fill i net, respectivament, dels arquitectes Manuel de Solà-Morales i de Rosselló i Joan Rubió i Bellver , estigué estretament vinculat a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , en la qual exercí de professor i catedràtic d’urbanisme, i del 1994 al 1998 en fou director Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i Josep Lluís Sert a Harvard Fou el fundador 1968 i director del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona Professor a les universitats de Cambridge, Harvard, Delft, Xile, Mèxic, Venècia i Lovaina de la qual fou investit doctor honoris causa el 2004 Fou fundador 1979…
Josep Maria Sostres i Maluquer
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1946 La seva producció, restringida, és constituïda bàsicament per habitatges unifamiliars S'inicià amb unes primeres construccions a Bellver de Cerdanya i la Seu d’Urgell 1948-52, es desenvolupà a les cases MMI 1955-58 i Iranzo 1957, a la Ciutat Diagonal, i continuà a Ventolà Ripollès amb les cases Xampeny i Campañà 1971-73 Dins aquesta tipologia fou una fita important la casa Agustí a Sitges 1953-55, enderrocada el 1975 Participà en el concurs sobre l’Habitatge Econòmic a Barcelona 1949 amb l’equip premiat Posteriorment projectà apartaments a…
Gaspar Melchor María de Jovellanos y Ramírez
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític asturià.
Fill d’una família de la petita noblesa, deixà els estudis eclesiàstics pels de dret Alcalde del crimen a Sevilla 1767 i oïdor de la seva audiència 1774, fou a Madrid alcalde de casa y corte 1778 però el 1790, per la seva amistat amb Cabarrús, fou desterrat a Gijón, on fundà l’Instituto Asturiano 1794 Secretari de gràcia i justícia 1797, Godoy aconseguí la seva destitució, després d’haver estat objecte d’un intent d’assassinat 1798 Es distingí per les seves idees renovadores humanització de la justícia, foment de les obres públiques, regalisme, lluita contra la inquisició,…
Santiago Rubió i Tudurí
Enginyer industrial.
Fill de Marià Rubió i Bellver Projectà la primera línia del metro de Barcelona des de Lesseps fins a Correus i el Liceu 1919-22, i diversos funiculars de Catalunya, com el de Montjuïc Durant la guerra civil fou director de l’Escola d’Enginyers i sotssecretari de Transports Per encàrrec de la Generalitat, el 1932 publicà, amb el seu germà Nicolau, el Pla de Distribució en Zones del Territori Català Regional Planning Exiliat, en 1938-46 visqué a França, i de 1946 a 1964, any que tornà a Catalunya, a l’Argentina, on projectà un funicular a Tucumán i dues estacions de metro a Buenos…
Hilari Carús
Pintura
Pintor d’origen florentí actiu a Bellver de Cerdanya el 1675.
A Manresa pintà el retaule dels Sants Metges de l’església del Carme 1677, i a Sant Joan de les Abadesses Ripollès treballà en el retaule de Sant Mateu 1686 i en la cúpula del cambril del Sant Misteri 1688
Dalmau de Queralt i de Rocabertí
Història
Senyor de la baronia de Queralt (Dalmau I de Queralt) i de la vila de Santa Coloma.
Fill i successor de Pere V Prengué part en la guerra de Castella, on fou cap de les forces frontereres 1356 Cedí els feus de Sant Antolí i Timor a Pere de Clariana 1355 i litigà amb la seva mare, a la qual volia treure la possessió de la baronia 1365-66 Per sentència hagué de lliurar-li Vespella i el rei li'n vengué el mer i mixt imperi i les jurisdiccions, en alou, de diversos llocs 1368-69 Ajudà a la defensa de Catalunya contra l’infant de Mallorca 1374 Empenyorà Vespella al seu germà Guerau 1380 Heretà Bellver i Mont-roig de la seva tia Elisenda de Queralt, vídua de Simó de…
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Arquitectura
Urbanisme
Botànica
Literatura
Jardineria
Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.
Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1915 Fou deixeble de Francesc d’A Galí i de Jean Forestier Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior dels Bells Oficis i des del 1917 director dels jardins públics de Barcelona Succeí Cebrià de Montoliu com a secretari de la societat La Ciutat-Jardí 1920 Collaborà amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc i vers el 1925 introduí a Catalunya el jardí de paisatge plaça de Francesc Macià, de Barcelona…
Alexandre Jaume i Rosselló
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent socialista.
De família acomodada, estudià dret a París exercí a Palma, i, bé que s’uní inicialment al partit liberal, aviat, influït per Jaurès, s’apropà als socialistes S’afilià al PSOE el 1919, i fou considerat com l’intellectual del partit a Mallorca Favorable a l’entesa amb els liberals i Joan March, sofrí una momentània expulsió pel maig del 1923 El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents republicanes per les Balears malgrat compartir en part el catalanisme de Gabriel Alomar, s’oposà a l’estatut autonòmic illenc per tal d’evitar un domini polític de la dreta Fou candidat, vençut, en les…
Luc Dagobert de Fontenille
Història
Militar
Militar francès.
Intervingué en la guerra dels Set Anys destacà en les campanyes d’Itàlia 1792-93, on fou ascendit a general Durant la Guerra Gran fou enviat al Rosselló, on ja havia servit en 1777-80 Encarregat de les forces establertes als Aspres, fou derrotat pel general Ricardos al Masdéu maig del 1793 per l’agost rebé el comandament de les forces de la Cerdanya, on derrotà el general La Peña al pla de la Perxa, s’emparà de Puigcerdà i de Bellver i ocupà tota la Cerdanya Fou nomenat comandant en cap de les tropes dels Pirineus Orientals pel diputat Fabre forçat pels republicans, atacà…