Resultats de la cerca

Se n'ha conservat una tensó amb Gabriel Ferrus, on aquest darrer defensa els plets com a solució de les qüestions personals i on Maçanet propugna les lluites de bandositats, i una dansa, poema amorós i optimista en la línia de la poesia trobadoresca

Donà un fort impuls a les obres del monestir El 1194 gestionà amb Alfons I de Catalunya-Aragó la fundació del monestir de Piedra Aragó, en un castell que el rei cedí a Poblet, i l’entrada de l’infant Ferran a Poblet El rei decidí aleshores d’ésser enterrat a Poblet i el nomenà marmessor seu Morí pocs mesos després d’haver mort el rei

Començà la predicació a Mallorca, fins que, el 1664, passà a Nova Espanya, on ensenyà filosofia i teologia a Querétaro i Morelia, fins al seu retorn, el 1679 Amb el propòsit de fundar convents o collegis de missions dedicats exclusivament a la predicació dels indis, el 1683 fundà, amb 24 companys, el collegi de missions de la Santa Cruz, a Querétaro Retornà una altra vegada als Països Catalans 1685, per tal d’assegurar l’abastament de missioners, per la qual cosa fundà una sèrie de collegis de missions Escornalbou, al Principat de Catalunya Sant Esperit del Mont, a València Ocier…

Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina l’any 1883 Fou deixeble de Santiago Ramón y Cajal El 1889 obtingué la càtedra d’histologia i anatomia patològica de València més tard passà a Barcelona 1892, on el 1895 obtingué la de patologia quirúrgica El seu germà, Octavi Saltor i Lavall Barcelona 1875 — 1914, enginyer, fou catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Barcelona i publicà treballs importants a la Revista Tecnológica Industrial

Fou notari de Girona, membre de la Unió Catalanista i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació En 1930-31 fou president de la diputació provincial de Girona S’oposà a la llei de Contractes de Conreu i atacà la política de la Generalitat de Catalunya arran dels conflictes que en sorgiren Autor d’un gran nombre d’opuscles de tema jurídic, com Lo catalanisme i la llei penal 1904, i obres com Institución de los fideicomisos y sus efectos en Cataluña 1913, reculls de texts jurídics catalans, etc

És atestat el 1419 Notari a Barcelona, gaudí d’una gran anomenada Autor d’epigrames i poesies en català i llatí, comentà el codi poètic del Consistori de Tolosa, Las flors del gay saber , i féu un epitafi en llatí per a la tomba de la reina Elionor de Xipre Actuà com a jutge en el debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Maçanet

Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1982, de la qual és docent des de l’any 1974, i on imparteix història antiga Ha participat en diversos treballs d’excavació, i des del 1978 dirigeix les excavacions arqueològiques del poblat ibèric de Montbarbat Lloret de Mar-Maçanet de la Selva, la Selva És autora de nombrosos estudis centrats en l’arqueologia del món ibèric, entre els quals cal fer esment de La ciudad romana de Blandae carta arqueológica de la comarca de la Selva 1983 i Montbarbat, 1978-1986 1996, en collaboració

Membre de diverses comissions, com la del Patrimonio Artístico Nacional, la diocesana d’art sagrat, la de l’Institut d’Estudis Gironins, etc Fins el 1974 fou director del Museu Diocesà de Girona Dugué a terme una tasca important de catalogació —Museu Diocesà i arxiu de la catedral— i de publicació de temes gironins A part nombroses collaboracions a periòdics, cal citar-ne La comarca de Bañolas amb JMCorominas, La comarca de Besalú, El paseo arqueológico de Gerona, El Museo Diocesano de Gerona, Amer, Comentario al Apocalipsis de Beato de Liébana, Santa María de Castelló de Ampurias, El…

Ciutadà de Barcelona i advocat Batlle de Tàrrega del 1437 al 1440 En ocasió de la mort de Ferran d’Antequera 1416 escriví el Plant fet per la mort del rei En Fernando en persona de la reina , obra de llenguatge solemne posada en boca de la reina vídua Elionor d’Alburquerque Fou premiat en unes justes poètiques de Tolosa o Barcelona per la composició de tema marià Vers tractant de la salutació angelical i l’amorosa Requesta d’amor tençonada , molt convencional De la seva obra poètica, anterior al 1420, cal destacar sobretot una dansa en versos heptasíllabs de caràcter popular, en un català…

Fill d’Antoni de Montsuar i de Maçanet, senyor de Torregrossa i paer de Lleida La seva família, pertanyent a l’oligarquia urbana, havia ocupat des del segle XIV diverses magistratures en el govern de la ciutat Estudià lleis a Lleida i a Roma Fou canonge de Girona 1440, degà 1450 i administrador 1459-61 de la catedral de Lleida i síndic a les corts 1454 i 1460 Com a diputat eclesiàstic, presidí la Generalitat durant el trienni 1461-64 Des d’aquest càrrec, acomplí en la primera etapa de la guerra civil un paper important en la direcció de la lluita contra Joan II, amb el qual…