Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Francisco de Vitoria
Cristianisme
Teòleg castellà.
Professà al convent dominicà de Burgos 1506 i estudià a París filosofia 1509-13 i teologia 1513-16, i alhora exercí el magisteri en el seu orde fins a aconseguir el doctorat 1522 Professor a San Gregorio de Valladolid 1523-26, passà definitivament a Salamanca 1526-45 convidat al concili de Trento tant per l’emperador com pel papa, la malaltia no li permeté d’assistir-hi Destaca principalment per la seva renovació humanística de l’ensenyament de la teologia exposició clara de temes d’actualitat evitant les discussions purament dialèctiques, recurs constant a les fonts l’Escriptura, els Pares,…
Eduard Vitòria i Miralles
© Fototeca.cat
Química
Químic.
Ingressà en la Companyia de Jesús 1887, es llicencià en ciències físicoquímiques a València 1896 i es doctorà en química a Lovaina 1904 Fundà el Laboratori de l’Ebre, a Tortosa 1905, on investigà, dirigí tesis doctorals i féu publicacions importants, com un Manual de química moderna 1910, en castellà, que assolí catorze edicions, amb més de cent mil exemplars Fundà l' Institut Químic de Sarrià 1916, que dirigí durant quaranta anys Fou president en dues ocasions de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1921 inicià la publicació de la revista de química Afinidad
Octavio Pérez-Vitoria Moreno
Dret
Jurista i criminalista.
Es doctorà en dret a Madrid i es llicencià a la Scuola di Diritto Penale de Roma Fou titular de la primera càtedra de dret penal de la facultat de dret, a la Universitat de Barcelona, on dirigí també l’Institut de Criminologia Autor de La minoría penal 1940, La legislación española sobre tribunales de menores, El código penal del Brasil, Psiquiatría y derecho penal , entre altres obres El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i fou president d’honor de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
José María Cirarda Lachiondo
Cristianisme
Eclesiàstic basc.
Format a la Universitat Pontifícia de Comillas, fou ordenat de sacerdot el 1942, i el 1943 fou nomenat professor de teologia dogmàtica del seminari de Vitòria El 1961 fou consagrat bisbe auxiliar de Sevilla, malgrat l’oposició de Franco En 1968-72 fou bisbe de Santander i, simultàniament, administrador apostòlic de la diòcesi de Bilbao El 1971 fou nomenat bisbe de Còrdova, i el 1978 ocupà l’arquebisbat de Pamplona, càrrec que exercí fins el 1992 Afí al sector renovador de l’Església espanyola i partidari de les reformes del Concili II del Vaticà , el 1970 fou l’autor, juntament…
Alberto Schommer
Fotografia
Fotògraf basc.
Fill de fotògraf, s’inicià com a pintor, però els anys cinquanta començà a collaborar amb el seu pare Completà la formació amb estades a Hamburg i París, on fotografià les colleccions de moda de Balenciaga Professional des del 1957, treballà per a publicacions diverses i en publicitat, i es relacionà amb l’avantguarda artística Establert a Madrid el 1966, la seva sèrie de retrats publicada en el diari ABC 1972 que anomenà "fotos psicològiques”, tingueren una gran difusió Més endavant, fou també molt ben acollida la sèrie de fotografies que publicà en el diari El País de líders de la Transició…
Mariano de Foronda y González-Bravo
Economia
Financer, segon marquès de Foronda.
Lluità a les Filipines com a alferes 1895-98 Ingressà a la companyia de tramvies elèctrics de Madrid, i el 1902 passà a dirigir la de Barcelona, fins el 1931 El 1929 fou nomenat director de l’Exposició Internacional de Barcelona Processat durant la República, fou absolt
Sebastián Iradier y Salaverri
Música
Compositor basc.
El 1851 anà a París com a mestre de cant de l’emperadriu Eugenia de Montijo Més tard passà a Cuba i a Madrid, on fou professor del conservatori Deixà cançons i peces de ball, com ara l’havanera La Paloma , que es féu cèlebre mundialment Bizet emprà una altra havanera seva, El arreglito , per a l’òpera Carmen
Luis Martín-Santos
Literatura
Escriptor i metge castellà.
S'especialitzà en psiquiatria a Salamanca, Madrid i Heidelberg Fou director de l’hospital psiquiàtric de Sant Sebastià fins a la seva mort, produïda en un accident Publicà estudis científics Dilthey, Jaspers y la comprensión del enfermo mental , 1955 i Libertad, temporalidad y transferencia en psicoanálisis existencial , 1964, contes aplegats a Apólogos , 1970 i les novelles Tiempo de silencio 1962, en la línia del realisme social, d’una complexitat narrativa considerable, que ha marcat una fita en la narrativa castellana contemporània i que ha estat portada al cinema per VAranda el 1986 i…
Ignacio Aldecoa Isasi
Literatura
Escriptor basc en llengua castellana.
Estudià la carrera de lletres a Madrid i començà escrivint poesia Todavía la vida , 1947, i Libro de las algas , 1949, bé que aviat es donà a conèixer com a contista, gènere que no ha abandonat mai Vísperas del silencio , 1955 El corazón y otros frutos amargos , 1959 Caballo de pica , 1961, etc Com a novellista és autor de la trilogia La España inmóvil , formada per El fulgor y la sangre 1954, Con el viento solano 1956 i Los pozos —no publicada—, amb la qual desfà alguns tòpics del colorisme castellà, de Gran sol 1957, on dóna una visió de la vida del mar, i de Parte de una historia 1967,…
Joaquim Planell i Riera
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Germà de l’enginyer Francesc Planell i Riera Prengué part important a l’acció d’Alhucemas, motiu pel qual rebé la Laureada Agregat militar a Washington 1930-34 Féu la guerra al costat del govern de Burgos Fou després vicepresident de l’INI 1945- 51 i, benvist pels EUA, s’incorporà al nou govern del 1951 amb la cartera d’indústria durant la seva gestió fins el 1962 es creà la important Empresa Nacional Calvo Sotelo, que presidí Posteriorment fou president de l’Instituto de Combustible del Patronato Juan de la Cierva
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina