Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Frederic Fuentes i Coll
© Fototeca.cat
Teatre
Actor.
Debutà en l’estrena de L’esquella de la Torratxa 1864, de Frederic Soler, en la Societat Melpòmene d’afeccionats Com a professional fou galant còmic dels teatres Odeon i Romea 1867-1907 El seu fill, Frederic Fuentes i Agulló Barcelona 1871 — 1959, també fou actor i autor teatral
Josep Artís i Balaguer
Periodisme
Teatre
Historiador del teatre i periodista.
Collaborà a La Publicidad i El Día Gráfico Hom li deu Tres conferències sobre teatre retrospectiu 1933 i estudis sobre el teatre d’afeccionats, sobre les “Passions” i sobre Josep Robrenyo Escriví també El Gran Teatro del Liceo 1946 i Primer centenario del Gran Teatro del Liceo 1950
Sergej Timofejevič Aksakov
Literatura
Escriptor rus.
De família noble, començà a escriure per al cercle dels afeccionats a la caça i a la pesca Gran coneixedor de la llengua i serè observador de la natura russa, deixà el classicisme, sota la influència de Gogol’, i es passà al realisme Basades en records autobiogràfics, escriví Semejnaja Khronika ‘Crònica familiar’, 1856 i Detskije gody Bagrova-vnuka ‘La infantesa del net Bagrov’, 1858 És pare de Konstantin i Ivan Aksakov
Josep Comas i Tàpies
Literatura catalana
Dramaturg.
Signà com a Josep Tàpies Es llicencià en lletres i accedí a l’escena professional des del teatre d’afeccionats Escriví diverses peces de teatre, sovint en collaboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada, de caràcter melodramàtic i d’inspiració cristiana El port de les boires 1953, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, L’ase volador 1955, Crim i silenci 1956, Passaport a l’eternitat 1957 i L’estrella de Nadal 1957, entre d’altres
Camarón de la Isla
Música
Cantant andalús de flamenc.
Un dels intèrprets de més èxit d’aquest gènere, la seva aportació innovadora rebé alhora una acollida entusiasta i severes crítiques del sector més purista dels afeccionats Acompanyat gairebé sempre pel guitarrista Tomatito i, més esporàdicament, per Paco de Lucía, enregistrà el seu primer disc als divuit anys D’entre la seva abundant obra discogràfica destaca Camarón de la Isla 1975, Como el agua 1981, Soy gitano 1990, en la qual és acompanyat per l’Orquestra Filharmònica de Londres, i l’antologia Autorretrato 1970-1990 1990
Hugh Leonard
Literatura
Pseudònim del dramaturg irlandès en llengua anglesa John Keyes Byrne.
Treballà com a funcionari mentre es dedicava al teatre d’afeccionats El 1962 obtingué el seu primer èxit amb Stephen D 1962, cosa que li permeté emigrar a Londres, on s’establí com a dramaturg i autor de guions televisius Autor molt prolífic, hom pot esmentar les obres The Patrick Pearse Motel 1971, Da 1973, guardonat amb un premi Tony, Dublin by Summer 1974 i Time Was 1976 Moltes de les seves obres tenen com a tema els seus conterranis, als quals fa blanc d’una àcida crítica
Pere Guisset
Teatre
Escriptor teatral.
Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans Fou influït per l’obra d’Un Tal i pel grup perpinyanès Les Trétaux i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets És autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals han estat representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles del Vallespir Escriví els sainets Les calces d’en Joan, Les estàtues, L’amo del temps, En Ventura fa el “tiercé”, El revell embruixat i Quim l’americà La seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista , fou estrenada el 1974…
Esbjorn Svensson
Música
Pianista i compositor de jazz
suec.
Començà a estudiar piano de molt jove, i completà la seva formació a la Universitat d’Estocolm Atret pel jazz , el rock , el pop i la música electrònica, el 1993 fundà el trio EST amb Magnus Oeström bateria i Dan Berglund contrabaix, que aconseguí un creixent reconeixement, primer a Suècia i posteriorment a la resta d’Europa, el Japó i els Estats Units gràcies a una original fusió de diversos gèneres musicals, èxit que depassà de molt el cercle habitualment restringit dels afeccionats al jazz En les interpretacions el grup tendia a ignorar la separació entre solista i…
Jordi Vila
Teatre
Actor, de nom real Jordi Vilaseca i Anguera.
S’inicià en el teatre d’afeccionats del seu barri, Sant Andreu, i debutà professionalment l’any 1964 amb la companyia de Pau Garsaball a En Baldiri de la Costa Posteriorment actuà a Marat Sade , dirigida per Adolf Marsillach 1968 La seva projecció definitiva, però, fou en el teatre de revista, gènere en el qual aconseguí una gran popularitat a Barcelona i a Madrid des de l’èxit del musical en clau política, Charly no te vayas a Sodoma 1974 A Barcelona fou molt actiu al Parallel, sobretot al Teatre Victòria, on actuà amb Sara Montiel , Bárbara Rey, Joaquim Cardona, Empar Moreno…
Gustau Biosca i Pagès
© Fototeca.cat
Futbol
Jugador de futbol.
Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Començà jugant a l’equip d’afeccionats 1945-47, fou cedit al Moià 1947-48 i retornà al filial del Barça, la Secció Esportiva l’Espanya Industrial 1948-50 S’incorporà al primer equip la temporada 1950-51, amb el qual debutà a la primera divisió el 8 d’octubre, i es convertí de forma immediata en el puntal defensiu del Barça de les Cinc Copes Una greu lesió 1957 interrompé la seva carrera i en el procés de recuperació jugà al Club Deportiu Comtal, on jugà de manera esporàdica fins a la temporada 1958-59 quan es retirà…
,