Resultats de la cerca

Abandonà els estudis de matemàtiques per a dedicar-se a l’estudi de la llengua i la literatura galleses Publicà A Welsh Grammar, Historical and Comparative 1913, Cerdd Dafod ‘Art Poètica’, 1925 i, pòstumament, una Welsh Syntax 1931, entre d’altres Impulsà les competicions poètiques eisteddfodau , a través de les quals afavorí la depuració de la llengua Fou també un dels artífexs de la reforma ortogràfica gallesa, que exposà a Orgraff yr Iaith Gymraeg ‘Ortografia de la llengua gallesa’, 1928

Exercí el sacerdoci a Casinos Camp de Llíria, a Pedreguer Marina Alta, a Anna Canal de Navarrés i, des del 1879, a Mislata Horta Amb les dades aplegades als pobles de les diverses comarques on residí compongué llibres folklòrics, no ben elaborats, però molt rics de materials i de lèxic, alguns d’ells publicats amb pseudònim Burrimàquia alacantina, Encisam de totes herbes 1891, Trossos i mossos 1906, Pitos i flautes 1916 i, sobretot, els dos volums de Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del Ge 1912-18 juntament amb elements folklòrics autèntics i valuosos, hi barrejà sovint…

Vida i obra Defensor de la unificació ortogràfica en terres rosselloneses, publicà poemes i articles a la Revue Catalane És autor del llibre de poemes La Mare-Terra 1913, de diversos monòlegs i d’unes Fables de La Fontaine traduites en vers catalans 1909, precedides d’un estudi sobre l’ortografia i d’un altre sobre la versificació catalana, ben documentat en un bon nombre dels autors catalans coetanis, i en què considera la llengua catalana la seva «veritable llengua materna» Són de destacar també Les voyelles o et u en catalan 1912 i Études critiques sur les chansons catalanes…

Graduat 1946 a Zuric, el 1949 hi obtingué el títol de docent Habilitation Fou professor a l’Acadèmia Pedagògica de Kettwig 1957-65 i catedràtic de filologia germànica a l’Escola Tècnica Superior d’Aquisgrà 1965-78 Membre del consell científic de l’Institut de la Llengua Alemanya de Mannheim 1965-78 i 1984-97 i president de la comissió per a la reforma ortogràfica 1970-78, feu aportacions a la teoria i a la didàctica del llenguatge, a la gramàtica comparada i contribuí a l’elaboració d’una gramàtica alemanya allunyada dels models llatins Die innere Form des Deutschen Eine neue…

De família benestant, s’interessà des de molt jove per la cultura catalana Els seus primers poemes catalans, no recollits en volum fins després de la seva mort Records de jovenesa, 1900, són d’un Romanticisme que palesa la influència de la poesia popular en canvi, els escassos que, potser per influència de la revista La Palma o de l’escola conventual on cursà humanitats, escriví en castellà, són d’una qualitat molt inferior i usen unes formes retòriques més o menys provincianes El 1844 es traslladà a Barcelona per fer-hi la carrera de dret, que no arribà a exercir es relacionà amb Pau…

Presidí la Joventut Valencianista, on ingressà el 1918 i de la qual el 1921 n’esdevingué president Aquest mateix any fou nomenat secretari de la secció valenciana de l’entitat  Nostra Parla , en la revista de la qual collaborà, com també en altres periòdics valencianistes El Crit de la Muntanya , Pàtria Nova i La Correspondencia de Valencia A través de la seva amistat amb l’empresari Ignasi Vilallonga, es vinculà amb el valencianisme polític de la Unió Valencianista i, en escindir-se aquesta el 1923, s’afegí al sector liberal i nacionalista i protagonitzà la refundació del setmanari Pàtria…

El 1911 obtingué el títol de magisteri i el 1915 obtingué per oposició la plaça de Benassal Alt Maestrat fins el 1934, que fou destinat a Benimaclet, a la ciutat de València El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana , sense gaire èxit Mantingué estrets lligams amb els intellectuals de la Societat Castellonenca de Cultura Fou actiu collaborador de la premsa de Castelló de la Plana, de València i de Barcelona i un dels principals animadors…

Estudis Estudià la carrera d’enginyer industrial, i ocupà una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys 1902-11 Amb tot, de molt jovenet encara, s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua Això explica les seves obres primerenques Ensayo de gramática del catalán moderno 1891 i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898, que redactà amb un criteri molt independent respecte a les gramàtiques existents Formà part de L’Avenç , on promogué 1890-91 una campanya memorable per a la reforma…

Formació i inicis en el valencianisme Llicenciat en farmàcia i en químiques a Madrid 1931, tornà al País Valencià, i posteriorment estudià en règim lliure químiques, i n'obtingué la llicenciatura l’any 1936 per la Universitat de València Fins a la seva jubilació 1980 es dedicà professionalment a l’ensenyament de ciències en instituts d’educació secundària Durant els anys trenta començà l’activitat en el moviment valencianista a través del Centre d'Actuació Valencianista CAV i l’Agrupació Valencianista Republicana A l’Alcúdia, funda amb altres l’Agrupació Valencianista La Senyera 1932 i fou…