Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Català Mazarí
Regiment format per dos batallons, creat pel cardenal Mazarí a Perpinyà (1657) i posat sota les ordres del coronel Josep de Caramany.
Passà el 1657 a Perpinyà, el 1658 fou dut a Flandes, participà en el setge de Gravelines, fou posat en guarnició a Oudenaarde, i després retornà a Perpinyà Després de la mort del cardenal Mazarí, per una ordre del 1661 fou reduït a 12 companyies i rebé el nom de Reial Català Royal-Catalan Posteriorment 1667 esdevingué el Reial Rosselló Royal-Roussillon
Carrera
Medicina
Llinatge de metges rossellonesos iniciat per Francesc Carrera
(Perpinyà 1622 — Barcelona 1695), metge de l’exèrcit reial hispànic i autor de la primera obra sobre la salut dels soldats (1679).
El seu nebot, Josep Carrera Perpinyà 1680 — 1737, exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat Dels seus fills, tots lligats a la medicina, Tomàs Carrera Perpinyà 1714 — 1764 fou rector de la universitat i degà del Collegi de Medicina de Perpinyà És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló 1756 Fill d’ell fou Josep Carrera Perpinyà 1740 — Barcelona 1802, doctorat a Montpeller, catedràtic a Perpinyà i inspector d’aigües del Rosselló Després d’una…
Baró
Pintura
Escultura
Família d’artistes perpinyanesos dels ss XIV i XV; el més antic conegut és Pere Baró
, dit el Vell
(? — Perpinyà 1399), pintor i probablement escultor, que treballà per a les esglésies d’Hortafà (1367), Salses (1383) i Sant Cebrià (1388) i per a la casa de la procura de Perpinyà (1379); era seguidor de l’estil de Jaume Serra.
Fills i collaboradors seus foren Pere Baró — 1400, autor de les pintures de l’armari de Pasiols 1397 i del retaule de Santa Maria de la Mar, i Joan Baró , que treballà al palau reial de Perpinyà en la decoració de fustes i en la pintura de vidrieres Fill d’aquest fou Joan Baró — 1458, que decorà les vidrieres de la seu d’Elna 1448
Edicions Trabucaire
Editorial
Editorial de la Catalunya del Nord creada el 1985 a Perpinyà amb el nom de Llibres del Trabucaire per Robert Avril, M. Àngels Falquès i Jaume Roure.
S'orientà en un primer moment vers la publicació d’autors nord-catalans en català, sobretot novella, assaig i còmics, amb l’objectiu prioritari de difondre la literatura i la producció escrita en català a la Catalunya del Nord, empresa en la qual ha aconseguit èxits remarcables, com ara la projecció d’alguns escriptors nord-catalans a tota l’àrea catalanoparlant, entre d'altres, Joan-Lluís Lluís o Joan-Daniel Bezsonoff Amb el temps, però, atesa la situació sociolingüística, ha modificat l'estratègia i cada cop més ha inclòs en el seu catàleg obres tant en català com en francès i també…
La Bressola
Associació cultural creada a Perpinyà l’any 1976 per a promoure a la Catalunya del Nord centres docents per a infants de dos a sis anys on totes les activitats fossin exclusivament en català.
El primer centre fou obert a Sant Galdric Perpinyà al setembre del 1976 Posteriorment hom n'ha obert altres al Vernet Perpinyà, Nyils, Prada, El Soler, i Sant Esteve del Monestir, al Rosselló, i Prada Conflent i Càldegues Cerdanya Des de l’any 1983 les escoles de La Bressola acullen alumnes de dos a onze anys El 2010 mantenia vuit centres educatius de maternal i primària, un dels quals -El Soler- era el primer que impartia, des del 2003, l’ensenyament secundari en català a l’Estat francès L’any 2012 el centre de Càldegues es veié obligat a tancar a causa de la…
marquesat de Millars
Història
Títol concedit al Rosselló per Lluís XV de França el 1719 a Esteve de Blanes i de Planque (Perpinyà 1679 — 1741), senyor de Millars, Pollestres, Fontcoberta, Vulfric, Nefiac, Reglella, Barrià i Volpillera, el qual es casà amb Françoise d’Évrard, neboda del lloctinent i comandant del Rosselló Jean de Quinson.
Deixà escrita una Genealogia de la família de Blanes Llur fill i segon marquès Joan Esteve de Blanes i d’Évrard Perpinyà 1702 — 1764 fou comissari de la noblesa del Rosselló 1749-59 La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència
Consell Sobirà del Rosselló
Història
Òrgan de justícia i de govern, creat a Perpinyà el 1660 per LluísXIV de França, amb plena jurisdicció sobre el comtat de Rosselló i la part del de Cerdanya incorporada a França per la pau dels Pirineus (1659), en substitució del tribunal del governador.
Exercia una magistratura independent del poder central i era cort d’apellació de darrera instància En principi, el president, els consellers i l’advocat general eren del país o barcelonins refugiats només el procurador general era francès Fins el 1676, l’idioma utilitzat fou el català Jutjava segons les Constitucions de Catalunya i els Costums de Perpinyà, protegia els interessos generals, vetllava per la moralitat pública, dirigia l’ensenyament, arma eficaç de francesització Dugué a terme amb particular rigor la repressió contra la resistència dels rossellonesos a acceptar el…
El pelegrí apassionat
Cicle novel·lístic de Joan Puig i Ferreter en dotze volums, publicats entre el 1952 i el 1977 a Perpinyà, excepte el darrer que ho fou a Barcelona.
L’obra Estructurada en tres parts, la primera, titulada “L’aventura” comprèn els títols següents Janet vol ser un heroi 1952, Homes i camins 1952, Janet imita el seu autor 1954 i Vells i nous camins de França 1956 La segona, “Els drames”, és formada per Els emotius 1956, Demà Perpinyà 1957, Les profanacions 1958, Els amants enemics 1959 i La traïció de Llavaneres 1961 i la darrera, “Els desgreuges” per El penitent 1962, Pel camí dels desgreuges 1963 i L’ascensió 1977 El pelegrí apassionat és el cicle narratiu més extens de tota la literatura catalana i respon a la voluntat del…
,
Econòmics i Socials Quaderns d’Estudis Polítics
Publicacions periòdiques
Revista mensual, publicada a Perpinyà (1945-47).
N'aparegueren vint-i-quatre números L’equip promotor —Claudi Ametlla, Ferran Cuito, Joaquim de Camps i Arboix, amb Juli Sunyer i Mateu Pou i el consell d’Amadeu Hurtado— es proposava de vitalitzar la consciència nacional i política de Catalunya Hi predominaven els comentaris i notícies polítics d’Espanya i del món Debaté especialment problemes jurídics i constitucionals, amb un esperit crític i revisionista, que esperava liquidar la guerra civil Cal remarcar la importància de la secció d’economia, a cura de Ferran Cuito Hi collaboraren, entre altres, Rovira i Virgili, Nicolau d’Olwer, Rafael…
Negre
Escultura
Família d’escultors rossellonesos dels s. XVII i XVIII.
Francesc Negre Perpinyà ~1661 — , cosí germà de l’escultor de Tuïr Gauderic Negre , i format amb Lluís Generes, seguí els esquemes d’aquest, incorporant-hi, però, la columna salomònica és autor, entre altres obres, del sumptuós altar major de Sant Martí de Forques 1688, d’un exuberant barroquisme, d’un crucifix per a Cameles 1687 i d’uns retaules —desapareguts— per a Perpinyà El seu fill Antoni Negre Perpinyà s XVIII i altres descendents, com Miquel Negre Perpinyà s XVIII —autor de l’altar de l' Àngel de la Guarda a Nefiac 1757— i Patrici Negre Perpinyà s XVIII —autor del retaule…