Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
Gonzaga
Llinatge noble que s’establí a Màntua a la fi del segle XII.
El primer membre del qual que adquirí importància fou Luigi I Gonzaga ~1267-1360, que derrotà la facció ciutadana dels Bonacolsi i fou elegit pel poble capità general de Màntua amb dret hereditari 1328-60, sota el vassallatge, però, dels Visconti Tingué tres fills, que formaren tres línies el segon, Feltrino Gonzaga mort el 1374, fundà la línia dels senyors comtes des del 1501 de Novellara , que s’extingí el 1728 Corrado Gonzaga , el tercer fill, fundà la línia dels marquesos 1595 de Palazzuolo , que s’extingí el 1751 L’hereu, Guido I Gonzaga mort el 1369, succeí el pare El seu net, Francesco…
Vergés
Nissaga barcelonina de titellaires iniciada per Sebastià Vergés i Prats (1900-1974), que, havent après l’ofici amb Jaume Anglès i Vilaplana, fundà Putxinel·lis Vergés amb el seu germà Antoni (1909—1990) i la seva muller, Isabel Cadena (1905—1997).
Els seus fills Sebastià 1929 i Martí Vergés Cadena 1931 s’afegiren al grup, que viatjà per tot Catalunya i treballà de forma estable al Turó Parc, el Tibidabo i diversos locals barcelonins Els Quatre Gats 1939-45, el Poble Espanyol de Montjuïc 1940-58 i Can Jorba 1949-63 Pioners dels espectacles de titelles per televisió, han fet també obres per a adults La guerra de la Independència , Batalla Naval , L’enderrocament de l’Infern , etc El 1973, la secció de titelles de l’Institut del Teatre atorgà a Vergés i Prats el Premi d’Honor a la trajectòria artística, i el mateix any debutà Sebastià…
Centristes de Catalunya-UCD
Política
Organització política del Principat de Catalunya.
Es constituí el 1978 com a coalició electoral estable entre la UCD catalana, la Unió del Centre de Catalunya UCC i el grup d’Anton Cañellas i Balcells, Unió Democràtica Centre Ampli, i obtingué 12 diputats i 4 senadors en les eleccions legislatives espanyoles del 1979 Pel desembre del mateix any es transformà, a Girona, en partit unificat i autònom dins la UCD estatal, tot i que una bona part d’UCC no s’hi incorporà El 1980 assolí 18 escons al Parlament de Catalunya, on féu costat al govern de Jordi Pujol Amb Anton Cañellas —president— i Julià Valón —secretari general—, en foren dirigents…
La Humanitat
Periodisme
Diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de ‘‘L’Opinió’’.
Primer vespertí, el 9 de juliol de 1933 passà a ésser diari del matí, ja com a òrgan oficial d’Esquerra Republicana de Catalunya A més de Companys, en foren directors Josep M Massip, Marià Rubió i Tudurí, Josep MLladó i Figueres, Manuel Valldeperes i Antoni Roig i Guivernau Suspès arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 i substituït momentàniament per La Ciutat novembre-desembre del 1934, reaparegué del gener de 1935 al 24 de gener del 1939 Hi collaboraren Antoni MSbert, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Aiguader, Ventura Gassol, Pere Coromines, Carles Pi i Sunyer, etc A l’exili, aparegué a…
Partit Socialdemòcrata d’Andorra
Política
Partit polític andorrà creat el novembre de l’any 2000.
Presidit per Jaume Bartumeu fins el 2013, que fou rellevat per Vicenç Alay, des del 2017 és presidit per Pere López En les eleccions del 2001 es convertí en el primer partit de l’oposició al Consell General de les Valls El 2008, alguns membres escindits del PSA, conjuntament amb altres exmilitants del Partit Liberal i representants del Centre Democràtic Andorrà, fundaren un nou partit, la Unió Nacional de Centre En les eleccions al Consell General del 2009 aconseguí 14 dels 28 escons Després de negociar el suport amb la coalició Andorra pel Canvi, formà un govern encapçalat per…
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
© CCCB
Institució cultural de la ciutat de Barcelona inaugurada el 1994.
Constituït a partir d’un consorci format el 1988 conjuntament per l’ajuntament i la diputació de Barcelona, és concebut especialment com a lloc d’intercanvi d’idees sobre temes d’actualitat i funciona a partir de sessions monogràfiques que tenen com a activitats vehiculars exposicions, conferències, cursos, colloquis, seminaris, etc Vinculat a un gran nombre d’institucions culturals d’arreu del món, és també un espai on es desenvolupen manifestacions de les diverses arts És situat a la Casa de la Caritat, adaptada i reformada per a aquests usos a partir d’un projecte dels arquitectes Heliodor…
diòcesi d’Ègara
Demarcació eclesiàstica segregada vers el 450 del territori diocesà de Barcelona pel bisbe Nundinari i que durà fins a la invasió àrab.
Comprenia probablement l’antic municipi romà d’Ègara El primer bisbe fou Ireneu, clergue de Barcelona, la designació del qual com a primer bisbe d’aquesta seu vers el 464 fou denegada en un concili a Roma el 465, cosa que comportà el retorn d’Ireneu a Ègara Sembla que un altre bisbe d’aquesta ciutat, Nebridi 516-27, passà també a Barcelona, on és testimoniat el 540 Durant el període visigòtic hom coneix els noms d’uns altres sis bisbes d’Ègara sobretot per llur assistència als concilis del regne i de la província El concili de la Tarraconense del 614 fou celebrat a la seu d’Ègara Després de…
Passió d’Esparreguera
© Fototeca.cat
Espectacle tradicional sobre la vida pública, passió
, mort i resurrecció de Jesús que se celebra durant la quaresma i la setmana santa a Esparreguera (Baix Llobregat).
Cal cercar-ne l’origen en les processons quaresmals que des del s XVI proliferaren en moltes contrades del Baix Llobregat com per exemple la de Sant Vicenç dels Horts i que derivaren cap a unes representacions pròpiament teatrals, que a Esparreguera tingueren lloc a la plaça de l’Església fins els anys 1865-66 El 1875 s’instituí el drama sacre estructurat seguint un text, amb acompanyament musical i donant importància als mitjans tècnics i s’adoptà definitivament el text d’Antoni de Sant Jeroni, ampliat el 1944 per Ramon Torruella amb una composició musical d’Àngel Monné i Enric…
Sunyer
Família de joiers i argenters de Barcelona dels segles XIX i XX.
En fou el fundador Vicenç Sunyer i Torelló Barcelona — 1887, documentat en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters el 1837, any en què obrí un obrador al carrer de Sant Pau, inici de la tradició familiar El seu fill Josep Sunyer i Parera Barcelona 1850 — 1919, format al taller de P Carreras, es casà amb la filla de l’argenter Magí Clarà, i ajuntà ambdós obradors Fou mestre de notables orfebres, com el seu fill Ramon Sunyer i Clarà i Jaume Mercadé Oriol Sunyer i Gaspar Barcelona 1923, fill de Ramon, en fou alhora deixeble i continuador en la direcció de l’obrador…
marquesat de la Manresana
Història
Títol concedit el 1767 a Ramon Ignasi de Copons i d’Ivorra, baró de Sant Vicenç dels Horts i senyor de la Manresana.
Passà als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra