Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
centrals nuclears de Vandellòs
© Fototeca.cat
Centrals elèctriques nuclears (Vandellòs I i II) situades al terme de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), a cala Gestell, entre l’Hospitalet de l’Infant i l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).
Vandellòs I fou la primera central nuclear installada al Principat de Catalunya i la tercera de l’Estat espanyol Propietat d’Hifrensa, fou aprovada el 1968 i entrà en funcionament pel juny del 1972 El reactor era del tipus GCR i els residus i subproductes del combustible irradiat eren enviats a França, on eren reprocessats o confinats El 1976 hom hi autoritzà una ampliació amb dos nous reactors El 1990, arran d’un incendi produït el 1989, hom decidí el tancament de Vandellòs I, bé que s’establí un termini de trenta anys per al desmantellament definitiu de la central…
Hidroelèctrica de Catalunya SA
Economia
Empresa creada a Barcelona el 1946 en adquirir els actius elèctrics de la Catalana de Gas i Electricitat.
Té centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera —Campó, Argoné, Seira—, de la Noguera Pallaresa —Espot, Lladres, Sant Maurici, Esterri, Unarri, Torrassa— i del Ter —Sau, Susqueda i Pasteral I— A través de Tèrmiques del Besòs SA 50% participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix Té el 23% d’Hispanofrancesa d’Energia Nuclear —Hifrensa— amb central a Vandellòs i intervé igualment a la central nuclear de Vandellòs II Estava estretament vinculada a Catalana de Gas i Electricitat i al Banco Urquijo, fins que el 1984, i com a conseqüència d’un fort…
Institut d’Investigacions Econòmiques
Economia
Organisme creat el 1931 per la Diputació de Barcelona i per algunes de les principals corporacions econòmiques de la ciutat (Cambra de Comerç, Cambra de la Indústria, Societat Econòmica d’Amics del País) per a l’estudi de la conjuntura econòmica.
Feu les funcions del Servei Central d’Estadística fins a la creació d’aquest El dirigí JA Vandellòs Publicà el Butlletí de l’Institut d’Investigacions Econòmiques 1920-37
Forces Elèctriques de Catalunya SA
Societat constituïda el 1951 pel financer Joan March i que s’adjudicà el 1952 les accions, i amb elles els actius, de la Barcelona Traction.
En depenen les centrals hidràuliques a les conques del Flamisell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre i l’Ebre, i també a la Vall d’Aran, bé directament, bé a través de la seva filial, la Societat Productora de Forces Motrius SA Té centrals tèrmiques, que cremen lignit, fuel o gas a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas Terol Tingué participació a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs i també, gairebé total, a Forces Hidroelèctriques del Segre SA que el 1985 absorbí totalment, a les companyies mineres Carbons de Berga SA, que el 1992 liquidà totalment i Minas y…
batalla del Coll de Balaguer
Història
Militar
Acció militar que s’escaigué entre el coll de Balaguer i la mar, prop del barranc de la Batalla, entre l’exèrcit del rei Felip IV de Castella, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces de la generalitat de Catalunya, dirigides per Bernat de Boixadors, comte de Savallà, el 10 de desembre de 1640.
Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre 23 000 infants, 3 100 cavalls i 24 peces d’artilleria, derrotaren les catalanes un miler d’homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer, que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils Les forces castellanes ocuparen l’Hospitalet de l’Infant l’endemà del combat
Indústria Catalana
Publicacions periòdiques
Revista mensual d’economia i tècnica industrial, publicada a Barcelona (1933-35) i dirigida per Rafael Bonet i Garí, Antoni Homs, Antoni Jovés i Ferran Roca i Sangrà.
Denuncià les limitacions en la gestió econòmica imposades al govern de la Generalitat, fou contrària a la protecció de l’economia i proposà, alternativament, la millora dels procediments de fabricació, la racionalització de l’economia i l’ordenació de les fonts de finançament Hi collaboraren, entre altres, Josep A Vandellòs, Jaume Alzina i Josep Borrell i Macià
Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA
Empresa de l’INI, constituïda el 1946 a Barcelona.
Aprofita les conques de la Noguera Ribagorçana, de l’Ebre i del Cinca Participà en les centrals nuclears d’Ascó I i II i Vandellòs II i, conjuntament amb Hidroelèctrica de Catalunya SA, a Tèrmiques del Besòs SA, que posseeix centrals tèrmiques a Sant Adrià de Besòs i Cubelles Garraf El 1983 passà a dependre de l' Empresa Nacional de Electricidad SA
Hispanofrancesa d’Energia Nuclear SA
Empresa creada a Barcelona el 1966, per a la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear.
Explota la central nuclear de Vandellòs Baix Camp, que el 1985 produí 2 927 milions de kWh, amb 11 945 milions de pessetes d’ingressos El capital és dividit entre Électricité de France 25%, Forces Elèctriques de Catalunya SA 23%, Hidroelèctrica de Catalunya SA 23%, Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA 23% i Forces Hidroelèctriques del Segre SA 6%
Euromed
Tren d’alta velocitat adaptat a la via de la xarxa general de RENFE.
Els trens Euromed cobreixen el segment del Corredor Mediterrani comprès entre Barcelona i Alacant, de 523 km En servei des del juny del 1997, el trajecte comprèn les estacions Barcelona-Sants, Tarragona, Castelló de la Plana, València-Joaquim Sorolla i Alacant-Terminal El novembre del 2016 s’hi afegí, com a resultat de les protestes pels problemes de la línia de Rodalies R16, una estació a l’Aldea Baix Ebre, en principi de caràcter provisional Fou construït entre el 1995 i el 1996 per GEC Alsthom, empresa que aglutinava les societats Ateinsa, MTM i Meinfesa Altres empreses que participaren…
Institució Patxot
Institució cultural fundada el 1926 per Rafael Patxot i Jubert.
Aquest nomenà un patronat Eduard Fontserè, Jordi Rubió, Agustí Duran i Sanpere, Francesc Pujol, Josep Maria Batista i Roca per tal d’englobar diversos mecenatges seus anteriors la Fundació Montserrat Patxot i Rabell 1919, a benefici de noies pobres, preferentment filles de Sant Feliu de Guíxols la Fundació Maria Patxot i Rabell 1925, que donava beques d’estudis a noies sense mitjans econòmics la Fundació Clara Jubert de Patxot 1920, que facilitava pensions de vellesa els concursos Rafael Patxot i Ferrer 1920 per a estudis històrics, polítics i socials, convocats per l’Acadèmia de Bones…