Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
governació de Xàtiva
Història
Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d’origen medieval, subsistí fins a la Nova Planta (1707).
Comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i la línia de Biar a Bussot, límit meridional del Regne de València des de la conquesta de Jaume I fins a la incorporació de la meitat del Regne de Múrcia, el 1305 El seu governador era lloctinent del governador de València és a dir, del portantveus del governador general del regne, que tenia jurisdicció damunt seu En 1565-72 tenia 102 478 habitants 22 773 focs Fou anomenada també governació dellà Xúquer
Divisió Mallorquina
Militar
Cos d’exèrcit format a Mallorca durant la guerra contra Napoleó pel general anglès Sandfor Wittingham del gener del 1811 al juliol del 1812, a base d’uns quants batallons ja existents i d’uns altres de nova creació i amb els alumnes de l’Acadèmia Militar i del Col·legi d’Artilleria instal·lats al mateix temps a Palma.
El 13 d’abril de 1813 intervingué a la batalla de Castalla, on féu retirar les tropes del mariscal Suchet més enllà del Xúquer Pel maig del 1814 preparà l’entrada de Ferran VII a Madrid
segon combat de Castalla
Acció bèl·lica (13 d’abril de 1813) que tingué lloc durant la Guerra del Francès, en la qual foren derrotades les forces franceses del general Suchet per les forces dels generals Wittingham i Murray, replegades a Castalla després de les derrotes del general Elío a Villena i de Murray al port de Biar.
Per part dels aliats es destacà la divisió mallorquina Hi prengueren part uns 20 000 homes per banda Suchet s’hagué de retirar fins al Xúquer, fet que precedí l’evacuació francesa del País Valencià 5 de juny de 1813
tractat de l’Ebre
Història
Tractat establert entre Roma i Cartago l’any 226 aC, repartint-se les zones d’influència, segons el qual l’embocadura de l’Ebre era el límit nord de la zona cartaginesa i sud de la romana.
El fet que Sagunt, al sud de l’Ebre, resistís als cartaginesos, ha donat lloc a una llarga polèmica dels historiadors sobre la responsabilitat de l’origen de la segona guerra púnica i que algun autor modern Carcopino hagi suposat que l’Ebre al qual es refereix el tractat no fos el Xúquer, que aleshores també s’hauria anomenat Ebre
governació de València
Història
Antiga demarcació administrativa del regne de València, que comprenia tot el Regne de València en els seus límits del s XIII, és a dir, fins al port de Biar (amb la part del Regne de Múrcia incorporada després de la sentència de Torrellas, el 1305, fou creada la nova governació d'Oriola o dellà Xixona).
La governació de València se subdividí en tres demarcacions, en dues de les quals —la governació de Castelló de la Plana o dellà Uixó i la governació de Xàtiva o dellà Xúquer — residia un governador propi, lloctinent del de València Aquesta organització perdurà fins a la Nova Planta 1707 En 1565-72 la governació estricta de València tenia 128 290 habitants 28 509 focs, 37 071 dels quals moriscs 8 238 focs
Hidroeléctrica Española SA
Economia
Empresa, fundada el 1907, dedicada a la producció i distribució d’energia elèctrica.
Està vinculada al Banco de Vizcaya És la primera empresa privada del sector Té 93 centrals hidràuliques en explotació a les conques del Tajo, Xúquer, Segura, Mijares, Guadiana i Túria, centrals tèrmiques a Castelló, Escombreras i Aceca centrals nuclears a Almaraz i Cofrents El seu mercat és Madrid 42% de la província, el País Valencià, Múrcia, Terol, Conca, Guadalajara, Toledo i una part de les comarques de Tarragona El 1985 produí 22 973 milions de kWh Controla Hidroelèctrica de Catalunya SA pel fet que té més d’un 80% del seu capital
tractat d’Almirra
Història
Tractat d’aliança i de delimitació de les respectives zones de conquesta concordat entre Jaume I de Catalunya-Aragó i l’infant Alfons de Castella, el futur Alfons X, en nom del seu pare Ferran III, signat el 26 de març de 1244 a Almirra, prop de Biar (Alcoià).
Les intromissions de l’infant Alfons de Castella, des del regne de Múrcia, a la zona de conquesta reservada a Catalunya-Aragó per anteriors tractats amb Castella de Tudellén i Cazola, provocaren una resolta reacció de Jaume I quan l’infant intentà que se li rendís Xàtiva, assetjada pel rei des del febrer de 1244 Emprant el mateix procediment, Jaume I s’apoderà de Villena i d’altres llocs de la conquesta castellana, actitud que decidí l’infant a entaular negociacions, que arribaren a bon terme amb la signatura del tractat Segons aquest, la línia divisòria entre els regnes de Castella i de…
Pla Hidrològic Nacional
Instrument d’ordenació i reequilibri hídric territorial de l’Estat espanyol.
El primer esborrany es presentà l’any 1992 El 1998, el ministeri de medi ambient publicà el Llibre Blanc de l’Aigua , en què es recollia la situació dels recursos hídrics de cadascuna de les conques hidrogràfiques de l’estat i s’establia una estimació dels excedents i els dèficits L’any 2000, Jaume Matas PP, aleshores ministre de medi ambient, presentà al Consell Nacional de l’Aigua una nova proposta de Pla, que el 2001 fou aprovada a les Corts per majoria absoluta El debat entorn del Pla Hidrològic Nacional fou especialment intens a Catalunya i Aragó, on bona part dels agents implicats s’…
Segona Germania
Història
Revolta pagesa antisenyorial que es produí el 1693 al sud del Xúquer i més concretament als pobles de l’antiga governació de Xàtiva.
El malestar tenia l’origen en el peculiar repoblament d’aquesta zona que pertanyia bàsicament als ducs de Gandia i de Maqueda, marquesos d’Albaida, Dénia i Guadalest, comtes de Cocentaina i del Real després de l’expulsió dels moriscs 1609-15, que reafirmà encara més el règim senyorial imperant Un exemple representatiu fou el de Muro del Comtat, per les condicions lleonines que el senyor del lloc, Gaspar Roís de Corella, comte de Cocentaina, exigí als seus repobladors reconeixement de la propietat senyorial de les terres, residència obligatòria, submissió total a la jurisdicció nobiliària per…
el Salt de Millars
Central hidroelèctrica del municipi de Millars (Canal de Navarrés), al límit amb el de Tous, situada vora el Xúquer, al fons del congost, aigua avall de Millars.
És alimentada pel pantà de Millars, situat aigua amunt, dins el terme de Cortes de Pallars, amb el qual es comunica per un canal subterrani de 17 km de longitud Al moment de la seva construcció 1932 era la de més potència dels Països Catalans i de l’Estat espanyol Actualment té una potència de 80,4 MW el 1970 produí 456,4GWh És propietat d’Hidroeléctrica Española SA