Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Falsterbo 3
Música
Grup de música folk format l’any 1967 per Eduard Estivill, Joan Boix i Amadeu Bernadet.
El nom del grup prové del d’un poblet del sud de Suècia, on Boix visqué un temps El 1968 s’integraren al Grup de Folk , i enregistraren un disc EP amb versions en català de dos temes populars nord-americans, Tota la tristor i El cucut , una cançó de Tom Paxton, És molt tard , i el tema popular gallec cantat en aquesta llengua Por a mar abaixo vai El novembre del 1968 assoliren el primer gran èxit amb la cançó Ai adéu, cara bonica , inclosa dins el seu segon EP L’any 1969 Montserrat Domènech substituí Joan Boix, i després del retorn d’aquest del servei militar,…
Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona
Institució de l’arquebisbat de Barcelona fundada el 1951 per a promoure l’estudi, la documentació, la docència i les publicacions sobre temes socials.
En foren promotors Joan AVentosa i Emili Boix i Selva Fou dirigit per Josep Boix 1964-74, Antoni Bascompte 1974-78, Maria Martinell 1978-98 i Carles Armengol 1998-2002 La docència fou impartida a travès de diverses seccions, entre les quals l’Escola Superior de Ciències Socials 1966 —vinculada a la Facultat de Teologia de Catalunya—, l’Escola Superior d’Assistents Socials des del 1979 i el 1983 convertida en Escola Universitària de Treball Social, l’Escola de Treballadors Familiars 1980, el Departament de Llengua i Cultura Catalanes 1976 i els Cursos de Formació…
La Revue Catalane
Publicacions periòdiques
Publicació mensual fundada el 1907 com a successora de la Revue d'Histoire et d'Archéologie du Roussillon per un grup d’erudits encapçalats per Pere Vidal.
Fou l’òrgan de la Société d’Études Catalans i hi collaboraren Joan Amade, Emili Boix, Josep Bonafont, Emili Leguiel, Lluís Pastre, JSPons, Gustau Violet, Witwe, Vergés de Ricaudy, Pau Berga, etc Durant la Primera Guerra Mundial hi tingué una actuació destacada Carles Grandó Deixà de sortir el 1921
Abadal
© Fototeca.cat
Família de gravadors xilògrafs que arrenca del segle XVII.
El fundador de la dinastia fou Pere Abadal , fill d’un paraire, documentat a Moià entre el 1657 i el 1686 com a gravador d’auques Altres membres són Pere Josep Abadal , fill de l’anterior, amb el qual collaborà Joan Abadal i Casalius , documentat a Barcelona entre el 1850 i el 1873, gravador al boix i litògraf
València Nova
Publicacions periòdiques
Butlletí quinzenal de l’entitat homònima, aparegut entre el 7 de maig de 1906 i el 19 de desembre de 1907.
Publicà 40 números n'era director Eduard Boix i hi collaboraren, entre altres, Puig i Torralva, Miquel Duran i Tortajada, Joaquim Badia, VFe i Castell, RGumiel, GHuguet, JNavarro i Cabanes, JMEscuder i LCebrià i Mezquita Tenia caràcter polític i literari Les capçaleres eren d’Enric Pertegàs i de Sousa El succeí Renaiximent gener-març del 1908, publicació del Centre Regionalista
Terres Catalanes
Periodisme
Publicació periòdica apareguda a Perpinyà, del 1971 al 1978.
Mensual en els dos primers números, esdevingué trimestral a partir del quart Publicà 32 números Redactada en català i en francès, indistintament, contenia articles, comentaris i notes sobre temes d’actualitat, de política, d’història, de llengua i de costums d’arreu dels Països Catalans, i en especial de la Catalunya del Nord Publicació modesta i popular, políticament eclèctica i nacionalista, el seu principal inspirador fou Ramon Boix
Societat Arqueològica Valenciana
Secció de la Societat d’Amics del País de València, creada el 1871 a iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares i sota la presidència del de l’entitat, Josep de Llano, amb la finalitat de fomentar l’estudi de les antiguitats i la preshistòria del País Valencià.
Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica antiga i moderna, etc El 1878 organitzà una exposició arqueològica Desaparegué cap al 1885 Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià cal destacar-ne Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Boix, Joan Martínez i Vallejo, Josep Vilanova i Piera, Josep MTorres i Belda, Francesc Danvila i Collado, Josep Vives i Ciscar i Vicent Pueyo i Ariño
La Corona de Aragón
Periodisme
Diari de tarda en castellà fundat a Barcelona l’1 de novembre de 1854, a l’inici del Bienni Progressista, per Víctor Balaguer com a òrgan d’una aliança entre els elements progressistes avançats i autonomistes dels territoris de l’antiga corona catalanoaragonesa.
En fou corresponsal a València Vicent Boix, i a Saragossa, Jerónimo Bravo Combaté la centralització i l’actitud hostil als furs de molts liberals, i enaltí la història de Catalunya Fou aviat acusat de separatisme El 1856 Balaguer se separà de la redacció i l’11 de setembre de 1857 el títol fou reduït a “La Corona” Es fusionà el 28 de juliol de 1868 amb “Crónica de Cataluña” tot conservant el nom fins al 29 de setembre del mateix any Durant anys publicà una edició del matí, en format petit
escola d’Olot
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Escola pictòrica iniciada a la segona meitat del segle XIX.
Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el tractament de la llum…
El Fénix
Setmanari
Setmanari en castellà publicat a la ciutat de València del 8 de juny de 1844 al 18 de novembre de 1849, en quatre etapes separades i de numeració distinta.
Fundat per Rafael Carvajal, en foren collaboradors destacats Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas, Josep MZacarés, Vicent Boix i Ricart, Ramon Ferrer i Matutano, Pelegrí Garcia i Cadena, etc Dedicat a temes literaris, històrics, artístics i teatrals, mostrà un relatiu interès per la temàtica i la llengua autòctones Entre la tercera i la quarta etapa s’hi intercalà, amb els mateixos collaboradors i la mateixa direcció, la “Revista Edetana” 3 de setembre de 1848 — 8 d’abril de 1849 Publicà, en fulletó o separadament, traduccions castellanes de novelles…