Resultats de la cerca

Està vinculada al Banco de Vizcaya És la primera empresa privada del sector Té 93 centrals hidràuliques en explotació a les conques del Tajo, Xúquer, Segura, Mijares, Guadiana i Túria, centrals tèrmiques a Castelló, Escombreras i Aceca centrals nuclears a Almaraz i Cofrents El seu mercat és Madrid 42% de la província, el País Valencià, Múrcia, Terol, Conca, Guadalajara, Toledo i una part de les comarques de Tarragona El 1985 produí 22 973 milions de kWh Controla Hidroelèctrica de Catalunya SA pel fet que té més d’un 80% del seu capital

Té centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera —Campó, Argoné, Seira—, de la Noguera Pallaresa —Espot, Lladres, Sant Maurici, Esterri, Unarri, Torrassa— i del Ter —Sau, Susqueda i Pasteral I— A través de Tèrmiques del Besòs SA 50% participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix Té el 23% d’Hispanofrancesa d’Energia Nuclear —Hifrensa— amb central a Vandellòs i intervé igualment a la central nuclear de Vandellòs II Estava estretament vinculada a Catalana de Gas i Electricitat i al Banco Urquijo, fins que el 1984, i com a conseqüència d’un fort endeutament, el seu…

Aprofita les conques de la Noguera Ribagorçana, de l’Ebre i del Cinca Participà en les centrals nuclears d’Ascó I i II i Vandellòs II i, conjuntament amb Hidroelèctrica de Catalunya SA, a Tèrmiques del Besòs SA, que posseeix centrals tèrmiques a Sant Adrià de Besòs i Cubelles Garraf El 1983 passà a dependre de l' Empresa Nacional de Electricidad SA

Pertany a la Hidroelèctrica Castellonenca i proveeix Castelló de la Plana

És alimentada pel pantà de Millars, situat aigua amunt, dins el terme de Cortes de Pallars, amb el qual es comunica per un canal subterrani de 17 km de longitud Al moment de la seva construcció 1932 era la de més potència dels Països Catalans i de l’Estat espanyol Actualment té una potència de 80,4 MW el 1970 produí 456,4GWh És propietat d’Hidroeléctrica Española SA

Explota la central nuclear de Vandellòs Baix Camp, que el 1985 produí 2 927 milions de kWh, amb 11 945 milions de pessetes d’ingressos El capital és dividit entre Électricité de France 25%, Forces Elèctriques de Catalunya SA 23%, Hidroelèctrica de Catalunya SA 23%, Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA 23% i Forces Hidroelèctriques del Segre SA 6%

El 1945 creà Saltos del Guadiana SA conjuntament amb Hidroeléctrica Española SA i Unión Eléctrica SA per explotar la conca d’aquest riu Durant els anys cinquanta i seixanta absorbí diverses empreses que la portaren a controlar la distribució elèctrica d’Andalusia Té centrals hidràuliques, tèrmiques i nuclears —una tercera part d’Almaraz i participació a Valdecaballeros, en construcció— El 1985 tingué uns ingressos de 143 517 milions de pessetes amb una plantilla de 6 443 treballadors

Emplaçada en un terreny d'11 hectàrees a 1,5 km del nucli urbà, funciona amb gas natural o fuel, o ambdós combustibles simultàniament el grup turboalternador té una potència de 520 MW Fou construïda per Tèrmiques del Besòs, SA TERBESA, societat formada en un 50% per ENHER i un 50% per Hidroelèctrica de Catalunya, SA, posteriorment integrades a ENDESA A partir de l'agost del 2010 només funcionà en moments de màxima demanda i de restriccions en el subministrament elèctric habitual Al juny del 2015 l'empresa anuncià el desmantellament gradual de la central al llarg d'un període…

El 1945 creà amb la Compañía Sevillana de Electricidad SA i Hidroeléctrica Española SA l’empresa Saltos del Guadiana SA Construí la primera central nuclear de l’Estat espanyol, la de Zorita El 1970 és convertí en Unión Eléctrica El 1982 es fusionà amb Fuerzas Eléctricas del Noroeste SA —Fenosa— i prengué la denominació Unión Eléctrica Fenosa SA fins que el 2001 la canvià per l’actual Unión Fenosa SA Té centrals tèrmiques a conques fluvials, centrals tèrmiques de carbó, tèrmiques de fuel i tèrmiques d’energia nuclear Durant la dècada dels noranta diversificà la seva activitat dintre del sector…

El 1918 adoptà el nom actual El 1919 fou fundat el Banco Urquijo Catalán, el qual invertí en indústries diverses La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Electricitat i Hidroelèctrica de Catalunya, que desaparegué el 1942 a conseqüència d’un pacte entre l’Hispano Americano i l’Urquijo El 1965 obrí sucursal a Barcelona amb un servei d’estudis dirigit per Ramon Trias i Fargas Participà en l’establiment d’importants indústries a Catalunya, com ara SEAT i Gas Natural SA, i fou el primer banc industrial de l’Estat espanyol Greument afectat per la crisi bancària, el 1982…