Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Amata
Història
Muller de Llatí, rei del Laci, i mare de Lavínia.
S'oposà al matrimoni de la seva filla amb Enees
El Juez de Paz
Periodisme
Periòdic polític i satíric en castellà que sortí a Palma (Mallorca) de l’1 de novembre de 1868 al 25 de gener de 1872, dirigit per Miquel Bibiloni i Corró.
S'oposà al canvi de règim del 1868 i defensà la restauració
Free Soil Party
Cartell del Free Soil Party per a la campanya presidencial de 1848
Política
Partit polític fundat el 1847 als EUA.
S'oposà a l’esclavitud i propugnà la distribució gratuïta de les terres entre els camperols El 1856 s’integrà dins el partit republicà
Lliga Veronesa
Història
Pacte promogut per Venècia i Verona el 1164, al qual s’afegiren Pàdua i Treviso.
S'oposà als projectes de Frederic I Barba-roja a la Itàlia del sud i alliberà Verona de la tutoria imperial El 1167 s’uní amb la Lliga Llombarda
Fruchtbringende Gesellschaft
Acadèmia alemanya de la llengua, fundada el 1617, a Weimar, pel príncep Lluís d’Anhalt i tres ducs de Saxònia.
Seguint el model de l' Accademia della Crusca , tutelà la llengua i la literatura alemanyes, publicà una gramàtica de JG Schottel i s’oposà als estrangerismes Desaparegué el 1680
conferència de Viena
Història
Conjunt de reunions tingudes a Viena els anys 1819-20, en les quals s’aplegaren tots els estats membres de la Confederació Germànica.
Presidida pel príncep de Metternich-Winneburg, pretenia de reprimir les revoltes liberals alemanyes, a la qual cosa s’oposà Baviera, que assolí de salvaguardar els règims constitucionals de l’Alemanya meridional
Movimiento de Izquierda Revolucionaria
Política
Organització política xilena, creada cap al 1963.
Pretenia imposar el socialisme mitjançant la lluita armada Reconeguda per Salvador Allende, s’oposà, però, a la política legalista d’aquest Perseguit per la dictadura militar 1973-89, amb el restabliment de la democràcia fou legalitzat 1989 i renuncià a la lluita armada
Escipió
Història
Família romana de la gens Cornelià que, constituïda al segle IV aC, perdurà fins al final de la República.
En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills i Publi Corneli Escipió…
Murray
Família escocesa, els membres de la qual portaren el títol de ri (rei), després de mormaor, i adoptaren el títol comtal vers el 1115.
Entre tots, es destaca James Stuart Murray ~1531 — Linlithgow 1570, regent d’Escòcia 1567-70 i comte de Murray 1564 Fill natural de Jaume V d’Escòcia i germanastre de Maria I d’Escòcia, al matrimoni de la qual amb lord Darnley s’oposà, mentre feia costat al partit anglès Havent abdicat Maria I, fou nomenat regent 1567 Morí assassinat
provisions d’Oxford
Història
Programa de reformes imposat pels nobles a Enric III d’Anglaterra, el 1258, que pot ésser considerat la primera constitució escrita del país.
El document creava un consell de quinze nobles per a controlar la política del govern, obligava el rei a convocar el parlament tres vegades l’any i reduïa els seus poders damunt l’administració local i el sistema d’imposts Foren abolides el 1266, després de la guerra que oposà els partidaris del rei i els reformistes, encapçalats per Simó de Montfort