Resultats de la cerca
Es mostren 337 resultats
Déu nostre senyor
Títol donat en l’Antic Testament a Jahvè (Adonai) i que la tradició cristiana, a partir ja dels escrits del Nou Testament (gr: κύριος), aplica indistintament a Déu i a Crist.
El títol arribà fins i tot a substituir el mateix nom sagrat de Jahvè en la lectura sinagogal de la Bíblia, costum que ha seguit després la tradició litúrgica cristiana El Nou Testament aplica aquest títol diví al Crist glorificat “Déu li ha donat un nom per sobre de tot altre nom Jesús és el Senyor”, significant amb això que participa del domini i el poder de Déu
senyor Esteve
Protagonista central de
L'auca del senyor Esteve , de Santiago Rusiñol.
El personatge, convertit aviat en arquetipus, entrà a formar part de la tipologia popular barcelonina el qualificatiu de “senyor Esteve” s’aplica encara com a signe del botiguer o el petit burgès, de vida tranquilla, de costums tradicionals, amb preocupació per l’estalvi, poc sensible a l’idealisme i a l’art que viu al marge de la política La iconografia clàssica del personatge fou la de l’auca que dibuixà Ramon Casas, amb rodolins de Gabriel Alomar 1907 els anys vint aquest personatge fou reinterpretat amb personalitat per Picarol a “L’Esquella de la Torratxa”, on retratà un “…
L’auca del senyor Esteve
Novel·la de Santiago Rusiñol publicada el 1907 i de la qual feu una versió escènica en cinc actes, que era acabada el 1910 i fou estrenada el 1917.
Rusiñol explica la vida del senyor Esteve, un home gris, prudent i pràctic, amo d’una botiga, “La Puntual”, que el seu avi havia fundat el 1830 La novella, amb un llenguatge elaborat prenent com a patró la parla dels barris de la ciutat vella, se serví d’una tècnica de caricatura humorística que sovint voreja el sarcasme i amb la qual presenta una galeria de tipus i situacions lleugerament deshumanitzats A l’obra de teatre, estructurada amb rigor i superior a la novella, disminueix el sarcasme i el personatge central guanya en complexitat d’altra banda, les necessitats de…
l’Enterrament del senyor d’Orgaz
Pintura
Mural d’El Greco (480 per 360 cm) conegut per L’enterrament del comte d’Orgaz, pintat per a la parròquia de Santo Tomé de Toledo (1586-88), on és conservat.
Renunciant novament als grans escenaris venecians, El Greco reduí l’espai visible, en la meitat inferior, a una filera de personatges en primer terme que observen serenament com és sebollit el cos del cavaller La meitat superior —la glòria—, brillant i apoteòsica, posa en relleu l’antítesi del món terrenal i el celestial L’organització general de la pintura recorda la dels absis romànics pintats als sepulcres gòtics de nínxol, de clara arrel bizantina
Beelzebub
Mitologia
Bíblia
Divinitat filistea venerada a Ecron.
Al Nou Testament apareix el mot Beelzebul ‘senyor dels fems’, deformació de l’anterior, aplicat despectivament al príncep dels dimonis
comtat de la Granja
Història
Títol concedit el 1628 a Francesc de Rocamora i Maça, senyor de la Granja de Rocamora (Baix Segura).
Passà als Dávalos, als Pardo i als Agrela La senyoria de la Granja de Rocamora fou adquirida el 1462 per Jaume de Rocamora, senyor de Benferri
Anglesola
©
Llinatge noble del Principat de Catalunya l’estirp del qual fou Gombau d’Anglesola (Berenguer I), primer senyor del castell i baronia d’baronia d’Anglesola des del 1079.
El succeí el seu fill Arnau I d’Anglesola , al qual el comte Ramon Berenguer III de Barcelona cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge Segrià i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer 1105 Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp, la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d’Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona La línia d’Anglesola fou originada per Arnau II d’…
Wied
Llinatge noble i lliure alemany de la regió de la Lahn, que es remunta a Sigrid I, senyor de Runkel, que abans del 1100 fundà el convent de Seligenstadt.
El seu descendent Sigrid III, senyor de Runkel i de Westerburg, dividí 1226 aquestes senyories entre els seus fills Sigrid IV i Dietrich I Pel casament de Dietrich IV von Runkel mort el 1460 amb la comtessa Anastasia von Isenburg-Wied, els Runkel heretaren la meitat dels comtats de Wied i Isenburg i empraren com a cognom el de Wied El 1784 el comte Johann Friedrich Alexander zu Wied-Neuwied , comte d’Isenburg i senyor de Runkel i de Neuerburg, fou creat príncep de Wied i del Sacre Imperi Cal destacar com a membres d’aquest llinatge el comte Hermann von Wied mort el…
el Milà
Llinatge noble valencià que té per genearca conegut Ramon del Milà, senyor de la baronia de Massalavés des del 1247.
La seva filla Damiata del Milà es casà amb el seu oncle Hug del Milà , i foren pares d' Andreu del Milà i del Milà , senyor de la baronia de Massalavés, que en la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III El seu fill Joan del Milà i la seva muller Geraldona de Centelles procrearen Joan i Lluís del Milà i de Centelles , que formà la línia secundària de Nàpols , i fou pare d' Ausiàs del Milà , cambrer d’Alfons IV, que es casà a Nàpols amb Luisa d’Alagno, germana de Lucrezia, l’amant del rei Foren pares de Jaume del Milà i d’Alagno , senyor de La Scala Calàbria, la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina