Resultats de la cerca

Dominava les dues ribes de l’estret de Kerč’, però tenia influència fins al Caucas i agrupava ciutats gregues Panticapèon, Fanagòria, Nimfèon i tribus escites escita A la fi del s II aC passà a formar part dels estats de Mitridates IV Eupàtor Caigué sota el domini de Roma en temps de Cèsar i hi romangué fins al s IV dC

Fou anomenada Paneas l’antic culte a Baal havia estat convertit en culte a Pan, que li donà el nom fins que Filip el Tetrarca mort el 34 dC, fill d’Herodes, amplià la ciutat i li canvià el nom en honor de Cèsar August Segons els evangelistes Mateu i Marc, l’apòstol Pere hi féu la primera confessió de la messianitat de Jesús

Conquerida pels romans en temps de Cèsar, el 1275 Breisach esdevingué una ciutat imperial lliure, i al s XIV passà al domini dels Habsburg A causa de la seva situació estratègica, fou molt disputada Durant la guerra dels Trenta Anys caigué a les mans dels suecs 1638 això no obstant, per la pau de Westfàlia 1648 fou atorgada a França El 1805, per la pau de Pressburg, s’uní a Baden

Port a l’estret del seu nom Juli Cèsar la convertí en la principal base de penetració romana a Britània 55-54 aC Guillem I la fortificà, i el 1217 la flota dels Cinc Ports derrotà els francesos des de Dover El 1670 hi foren signats dos tractats entre Carles II i Lluís XIV de França Durant la Primera Guerra Mundial fou una de les principals bases navals britàniques, i sofrí forts bombardeigs durant la Segona Guerra Mundial

Era situada, probablement, prop de Vairac, al Carcí Occitània

Cap exèrcit no podia travessar-lo sense l’autorització del senat Cèsar, però, desobeint l’ordre senatorial, el travessà 49 aC i inicià així la seva marxa contra Roma És problemàtica la identificació actual d’aquest riu històric oficialment és anomenat Rubicó el riu Fiumicino, el nom del qual, en l’ús comú del llenguatge, ha passat a significar, en l’expressió passar el Rubicó , el fet de prendre partit o de fer un gest decisiu que obliga a una línia de conducta determinada

És un centre agrícola i comercial Correspon a l’antiga Camerinum , aliada de Roma ja al s IV aC Fou centre de la marca de Camerino creada per Carlemany El 1198 fou incorporada als dominis de l’Església destruïda el 1259 per les forces de Manfred de Sicília, fou reconstruïda al s XIV per Gentile da Varano El 1502 se n'emparà Cèsar Borja, que féu construir el castell Bisbat des del s V, i arquebisbat des del 1787 El 1727 en fou fundada la universitat

Situada al peu de la cadena del Tall septentrional, el lloc fou residència dels reis númides Incorporada al domini romà en temps de Cèsar, assolí l’estatut de colònia en època d’Adrià Fou seu episcopal fins al principi del s VIII Es conserven en molt bon estat el fòrum, presidit per un capitoli, i el teatre També s’hi han excavat unes termes públiques i diferents cases amb peristil, que presenten la particularitat de tenir un pis subterrani excavat a la roca per a protegir-se de la calor estival

Prop de Bibracte, Cèsar vencé els helvecis 58 aC, i obtingué així la primera gran victòria de la seva campanya a la Gàllia Ocupat des de la primera meitat del segle II aC, l’assentament disposava d’una potent fortificació sobre una superfície de 200 ha, de les quals només 40 estaven ocupades per construccions L’agençament intern revela, almenys al segle I aC, un urbanisme avançat, amb carrers d’amplada compresa entre 6 i 14 m, una certa especialització dels barris religiós, artesanal i presència d’edificis públics

Centre de comerç i comunicacions manufactures de majòliques, indústries tèxtils i alimentàries Bisbat catòlic Palau ducal s XV-XVI, castell s XV i Villa Imperiale s XV Al museu, hom guarda peces de la millor ceràmica feta al país L’antiga Pisaurum es convertí en colònia romana el 184 aC Possessió bizantina, passà, amb la donació de Pipí, a domini pontifici Després, en foren senyors els Malatesta des del 1285, els Sforza des del 1445, Cèsar Borja 1500-03, els Della Rovere, ducs d’Urbino des del 1512, i del 1631 al 1860 formà novament part dels Estats Pontificis