Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
cape Kildare
Cap
Accident litoral de la província de l’Illa del Princep Eduard (Canadà).
North Cape
Cap
Accident litoral de la província de l’Illa del Princep Eduard (Canadà).
Rocabruna
Masia
Mas del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages).
Fou reemplaçat entre els anys 1919 i 1920 per un castell o mansió de tipus modernista i eclèctic, obra de l’arquitecte Eduard Balcells i Buigas, per encàrrec del seu propietari, Joan Gorina Té adjunta una capella neogòtica dedicada a sant Jordi, ara sense culte
Aberystwyth
Ciutat
Ciutat del País de Gal·les, Gran Bretanya, al comtat de Dyfed (est 13 500 h [2002]).
Centre de serveis mercat i port, d’estiueig i cultural University College of Wales, 1872 National Library of Wales, 1916 Fou edificada entorn d’un castell construït durant la conquesta anglesa Eduard I, en una punta de la costa de la badia de Cardigan Té una important granja experimental, pertanyent a la facultat d’agricultura
Ànglia de l’Est
Història
Regne anglosaxó, el més oriental dels de l’Heptarquia, fundat pels angles al s VI.
Comprenia els actuals comtats de Norfolk i de Suffolk i part dels comtats de Cambridgeshire i Essex Després de la batalla de Thetford 870 fou conquerit pels danesos, que en formaren un regne sota Guthrum 878, que durà fins que el rei Eduard de Wessex l’obligà a reconèixer la seva sobirania i es convertí en un dels quatre grans comtats d’Anglaterra 912 El rei Sigibert hi introduí el cristianisme
golf de Sant Llorenç
Golf marí
Golf de la costa atlàntica del Canadà, a la boca del riu homònim, que cobreix una superfície aquàtica de 155 000 km2
.
Separada de la mar oberta per l’illa de Terranova i les províncies atlàntiques del Canadà, hi comunica per tres estrets el de Belle Isle, al N, entre Terranova i Quebec, el de Cabot, al S, entre l’illa de Cap Bretó i Terranova, i el de Canso, entre Cap Bretó i la península de Nova Escòcia Al seu àmbit hi ha les illes d’Anticosti, Príncep Eduard, Magdalena i d’altres
Berwick upon Tweed
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, Gran Bretanya, al comtat de Northumberland, a l’estuari del Tweed (12200 h).
Port vora la mar del Nord, és el mercat agrícola de la conca del Tweed i un nucli industrial conserves pesqueres Estació de ferrocarril Per la seva situació a la frontera angloescocesa, fou molt disputada durant tota l’edat mitjana i suportà diversos setges, entre els quals destaca el d’Eduard I l’any 1296 L’any 1551 esdevingué una ciutat lliure i el 1604 fou incorporada per Jaume I a Anglaterra
Westminster
© Corel Professional Photos
Barri
Antiga ciutat anglesa del Middlesex, que constitueix un barri central de Londres.
Entorn de l’antiga abadia de Westminster que li ha donat el nom, aplega els edificis més importants de la ciutat el parlament, el Buckingham Palace, Saint James’s Palace, Laws Courts, Whitehall, National Gallery, etc Els edificis actuals de l’abadia segles XI-XIII foren iniciats el 1050 per Eduard III de Wessex Successives ampliacions i reformes fins al segle XVIII li donaren la forma actual Panteó reial, hom hi corona tradicionalment els reis anglesos El parlament —destruït per diversos incendis— és una reconstrucció del s XIX en l’estil gòtic Tudor Administrativament, el barri…
ducat de Parma
©
Història
Territori senyorial centrat a la ciutat de Parma.
Creat pel papa Pau III el 1545, amb inclusió de Piacenza, l’atorgà al seu fill, Pere Lluís Pere Lluís I de Parma Assassinat aquest 1547, fou ocupat per Milà El 1558 Felip II de Castella el tornà a Octavi Farnese Octavi I de Parma Els ducs següents d’aquesta dinastia foren Alexandre 1586-92, Ranuccio I 1592-1622, Eduard I 1622-46, Ranuccio II 1646-94, Francesc 1694-1727 i Antoni 1727-31, que morí sense fills El ducat passà aleshores a Carles de Borbó 1732, fill de Felip V d’Espanya, i el 1735, a Àustria, que en féu duc Francesc II 1738-48 Però, ocupat per Espanya 1745, passà, amb Guastalla,…
comtat palatí de Chester
Història
Territori feudal anglès el primer titular del qual fou Hugh (mort el 1110), vescomte d’Avranches, nomenat el 1071 per Guillem I.
Els comtes de Chester tingueren una gran influència al país i arribaren a posseir més de vint comtats Ranulf de Germons mort el 1153 fou el cap dels rebels a la batalla de Lincoln Fair 1141 contra Esteve I El seu fill Hugh de Kevelioc mort el 1181 es rebellà contra Enric II 1173 i fou succeït pel seu fill Ranulf de Blundeville mort el 1232, el qual s’intitulà maritale nomine duc de Bretanya i comte de Richmond Lleial a Enric III, aquest el recompensà amb el comtat de Lincoln 1217 Anà a les croades i es distingí a Damiata 1218 A la seva mort, foren repartides entre les quatre filles les seves…