Resultats de la cerca

És subdividida en cinc departaments el Sena Marítim, amb la capital Rouen , Eure, Calvados, Orne i Manche Normandia és constituïda, de fet, per un conjunt de regions naturals ben diferenciades al sector oriental de l’altiplà de l’Alta Normandia, fraccionat en comarques per profundes valls fluvials, predominen les cretes blanques, recobertes per una prima capa d’argiles Els sòls argilosos són més consistents als països d’Auge i de Lieuvin, a l’esquerra del Sena, mentre que el Calcari aflora en el Roumois, el Pays d’Ouche, la Plaine de Saint-André i el Thimerais A la Baixa Normandia es destaca…

Juntament amb l’illa de Skyros forma el nomós d’Eubea 4167 km 2 188410 h 1981 La capital és Calcis S'estén de forma allargada entre Tessàlia, al NW, de la qual és separada pel canal Oreon, i les illes Cíclades, al SE, i és parallela a la costa d’Àtica i Beòcia És molt muntanyosa, i és formada principalment per gresos, argiles i calcàries, del Cretaci al nord i al centre i permians al sud El relleu, amb abundància de formes càrstiques, s’alinea en direcció NW, torç cap a l’oest-est al sud i culmina al mont Dirfys, de 1747 m, al centre de l’illa Les planes litorals no són gaire desenvolupades…

La geografia física El sòcol irlandès es compon d’una extensa varietat de roques primàries calcàries paleozoiques, esquists, gresos i granits Al NE afloren les capes més recents margues triàsiques, cretes secundàries i basalts terciaris de l’altiplà d’Antrim L’illa és formada per una depressió central, dominada al N i al S per massissos muntanyosos La plana central, de 180 per 129 km, és gairebé totalment calcària, sembrada de llacs i de torberes i poblada de morenes, testimoni d’un evident passat glacial Al N, massissos granítics i volcànics són separats per grans golfs Dún na…

La geografia Cap de comarca, Prats de Lluçanès És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE 900-1000 m alt a SSW 450-550 L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè…

La geografia El territori, muntanyós, és comprès dins el sistema del Drakensberg, el qual arriba als 3660 m en el pic Cathkin, al NE, i és format per una sèrie d’altiplans, baixos al NE, W i SW i alts al centre i NE A les altes valls del NE, travessades pel curs superior de l’Orange i el Tugela, el sòl, volcànic, és molt fèrtil, però poc conreat, mentre que en el baix altiplà de l’W el sòl és pobre, a causa de l’erosió continuada El clima, àrid, temperat per l’altitud, registra una sensible oscillació diürna i estacional les temperatures varien entre 34°C i 16°C les precipitacions són…

Situació i presentació El terme limita amb els municipis vallesencs de la Roca del Vallès NW i Vallromanes W, i amb els de Cabrils NE, Òrrius N, Premià de Dalt SW i Vilassar de Mar SE, del Maresme El terme és situat als vessants nord-orientals de la serra de Sant Mateu, un sector de la Serralada Litoral que en aquest terme assoleix la màxima altitud al turó d’en Roure 448 m, cim que domina les planes de Can Boquet i que té els característics planells de la part alta d’aquest pilar tectònic que forma la serralada, de muntanyes granítiques i plans de sauló i argila Des d’aquest sector davalla…

La geografia El relleu és pla, amb petites elevacions a l’E i a l’W, típiques del relleu glacial El clima és de transició, de marítim a continental la temperatura mitjana al gener és de -4,8°C i al juliol de 7,2°C les precipitacions són de 630 mm anuals Els sòls són de podzol, i quasi un 6% són pantanosos El riu més important és el Nemunas Neman, amb els seus afluents el Neris, el Nevézis, el Dubisa, el Merkys, el Minia i el Šešupe a l’hivern tots es glacen tres mesos El Nemunas és navegable des de Kaunas fins a la desembocadura A Lituània hi ha uns 3000 llacs, quasi tots d’origen glacial,…

La geografia física Vista de l’lla de Hiiumaa Oficina de Turisme d’Estònia A Estònia pertanyen nombroses illes, les més importants de les quals són la Saaremaa i la Hiiumaa, de l’arxipèlag Moonsund La part septentrional és una plana amb una gran quantitat d’aiguamolls que es projecta bruscament cap al golf de Finlàndia la costa és molt retallada Més cap al sud el terreny s’aixeca i els sòls són més fèrtils Les formes de relleu són formades per l’acumulació d’alluvions o l’arrasament de la terra Els paisatges geomorfològics principals són carenes de morenes amb còdols erràtics, peneplans,…

La geografia física El relleu L’Argentina reivindica les illes Malvines Falkland, Geòrgia del Sud, Sandwich del Sud i Orkney del Sud a la Gran Bretanya una part de l’Antàrtida a la Gran Bretanya, i un altre a Xile Aquests territoris sumen una extensió de 981182 km 2 La posició dins el continent dona lloc a dues façanes ben definides a l’est, les valls de l’Uruguai i del Paranà, que conflueixen al Riu de la Plata, i la llarga costa atlàntica a l’oest, la serralada dels Andes Dins aquest marc resten inclosos materials geològics molt diversos formacions terciàries postorogèniques, amb abundant…

La geografia física Bé que país danubià, Romania és, sobretot, el país dels Carpats, els quals la travessen formant una gran essa i hi assoleixen les màximes altituds Omul, 2500 m, i Negoiu, 2544 m hom hi distingeix, però, tres grans unitats la muntanya carpàtica, els altiplans i les planes Els Carpats constitueixen l’element bàsic de la geomorfologia del país i presenten aspectes molt diversos Són formats per un nucli central cristallí cobert per formacions volcàniques i sedimentàries de flysch i que ha estat intensament afectat pels moviments tectònics, per la qual cosa presenten nombroses…