Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
camp de Cotlliure
Camp de concentració
Camp de concentració especial o de càstig disposat el 1939 per les autoritats franceses al castell de Cotlliure (Rosselló), destinat als refugiats de la guerra civil de 1936-39 considerats indisciplinats o perillosos.
Hi hagué de 300 a 500 homes en règim penitenciari de treball forçós, amb una brigada especial de càstig
Muntanya Blanca
Turó
Turó prop de Praga on el 8 de novembre de 1620 les tropes nacionals txeques foren vençudes per les imperials.
Els txecs nomenaren Frederic V del Palatinat rei de Bohèmia i cercaren l’ajut de la noblesa hongaresa, i l’emperador Ferran II la trobà en la Lliga Catòlica, en Saxònia i en Maximilià I de Baviera així restava obert el primer període de la guerra dels Trenta Anys Malgrat l’heroica resistència txeca, l’exèrcit bavarès de Tilly vencé i entrà a Praga Per al regne de Bohèmia aquesta desfeta significà el reconeixement forçós de la sobirania austríaca
serra d’Espadà
© Fototeca.cat
Serra
Una de les terminacions orientals dels sistema Ibèric que, dins les regions de Sogorb i Castelló de la Plana, fan de divisòria d’aigües entre les valls mitjanes del Millars i el Palància.
És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la Batalla 873 m, la Nevera…
Casa Bloc
Arquitectura civil
Bloc de cases (207 habitatges) del barri de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), al carrer de Torras i Bages, projectat pel GATCPAC per encàrrec del Comissariat de la Casa Obrera de la Generalitat de Catalunya i construït (1933-37) per l’Institut contra l’Atur Forçós.
La seva construcció representà la introducció a Catalunya de les normes proposades pels Congrès Internationaux d’Architecture Moderne CIRPAC i la reacció contra les cases per a obrers unifamiliars situades en zones despoblades i mal comunicades El nou tipus de bloc que compensava l’encariment del terreny dins el nucli urbà, previst com a mòdul del nou eixample barceloní, tenia les següents característiques creació d’un espai únic en forma de S obert per tots els costats cada habitatge obert a totes dues façanes, installació al bloc dels serveis comuns més importants cooperativa de consum,…
Hong Kong
© Corel
Territori no independent
Regió administrativa especial del sud de la Xina, a la mar de la Xina Meridional, formada per l’illa de Hong Kong, la península de Kowloon i els Nous Territoris.
La geografia física, econòmica i humana El territori és accidentat i mancat de cursos d’aigua El clima és suau a l’hivern i calorós i humit a l’estiu El 99% de la població és xinesa i l’1% és europea Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, l’economia de Hong Kong, basada en nombrosos recursos industrials tèxtil i microelectrònica i, més tard, sobretot comercials i financers prop del 80% de la població activa i una de les primeres places financeres mundials a mitjan anys noranta, presenta un dels índexs de creixement més alts del món, el qual, gairebé ininterromput durant tots aquests anys,…
Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…
Cuba
Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica Central, a les Antilles, format per les illes de Cuba (la més gran de les Antilles), de la Juventud i més de 1.600 cayos i petites illes; la capital és l’Havana.
La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…
Elx
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Vinalopó, al raiguer o piemont de les serres subbètiques i la coalescència deltaica del Vinalopó i el Segura.
La geografia L’orografia La plana litoral s’eixampla considerablement, fonent el glacis subàrid amb les acumulacions fluvials i maresmes Hi ha un contrast geomòrfic entre la faixa septentrional de serres i turons, molt accidentats, i, a l’altre costat de la isohipsa de 100 m, gairebé rectilínia, plataformes, bassals o fondets i plans Al primer sector dominen els materials mesozoics i terciaris, mentre que l’altre sector engloba terrenys miopliocènics i sobretot quaternaris afectats per la neotectònica, que explica la persistència dels aiguamolls davant un rebliment intens L’esperó oriental de…
Cercs
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà estès a la dreta del Llobregat i al N de la ciutat de Berga.
Situació i presentació Limita Al SW els rasos de Peguera rasos del Mig, Rasets, serra de Corbera el separen de Castellar del Riu, i a l’W i el NW els mateixos rasos de Peguera el Pedró, 2067 m, baga de Segalers, coll d’Hortons, pla de Dalt, etc, ho fan del de Fígols Vell Per la banda de tramuntana, el terme de Cercs fa un llarg apèndix que es prolonga fins a tocar breument els límits de Vallcebre i Guardiola de Berguedà Per l’E, limita amb la Nou de Berguedà i, més cap al S, amb Vilada Finalment, per la banda SE, el terme de Cercs forma un altre apèndix Pedret a la banda esquerra del…
Cambodja
Estat
Estat de l’Àsia sud-oriental, limitat al NE per Laos, al NW per Tailàndia, al SE per Vietnam i al SW pel golf de Siam; la capital és Phnom Penh.
La geografia física Cambodja ocupa una antiga depressió tectònica que donà origen a un golf marí, actualment curullat per alluvions terciaris i quaternaris El centre d’aquesta depressió és ocupat per un gran embassament natural, el Tônlé Sab el “Gran Llac”, i pel curs baix del riu Mekong La major part del territori és constituïda per les planes fèrtils que envolten el Tônlé Sab i el Mekong i els seus tributaris Aquestes planes resten enquadrades, al N i al NE, per les Phanom Dongrak, unes muntanyes de gresos i basalts que davallen, al N, vers les planes tailandeses i a l’W, per massissos…