Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
ducat de Gandia
©
Història
Territori senyorial, amb centre a la vila de Gandia, concedit (el primer al Regne de València) el 1399 a Alfons d’Aragó i de Foix, que fou succeït pel seu fill Alfons de Gandia i d’Arenós
.
En morir aquest, sense fills, es produí un plet per la successió, fins que s’arribà a una avinença la senyoria i l’horta de Gandia i altres béns, com la vall de Guadalest, passaren al seu nebot Hug de Cardona i de Gandia i al fill d’aquest, Joan de Cardona i de Navarra , a qui fou confiscada Gandia pel fet d’ésser partidari del príncep de Viana un altre nebot, Galvany de Villena, rebé la senyoria d’Aiora El ducat fou incorporat a la corona, però el 1433 fou donat a l’infant Joan, duc de Peñafiel, que, després d’haver-ne alienat una gran part, el cedí…
Sant Miquel dels Reis
Monestir
Monestir de jerònims fundat a l’Horta de València, extramurs de la ciutat, vora el camí de Barcelona, a els Orriols
.
Els jerònims s’hi establiren el 1546, però la fundació, obra de Germana de Foix i del seu tercer marit Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, lloctinents de València, que més tard foren enterrats a la cripta de l’església del monestir, datava del 1535 Els inicis del monestir foren molt turbulents els fundadors adquiriren el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, fundat el 1371, filial de Valldigna, i sobre el seu solar feren edificar el nou edifici Els monjos de Valldigna es resistiren a abandonar el lloc, i per això calgué expulsar-los-en violentament el 1545 i sostenir un plet que acabà…
regió de València
Regió litoral del País Valencià, una de les menys extenses, però la més poblada dels Països Catalans després de la de Barcelona.
És formada pel sector central de la plana litoral, constituïda per les conques baixes del Palància, el Túria i el Xúquer Són terrenys quaternaris entre la Serralada Ibèrica i el golf de València, d’agricultura de regadiu en bona part hortalisses, taronges, arròs, etc Les indústries del metall vehicles, siderúrgia, etc, de la fusta i mobles, la més desenvolupada dels Països Catalans, alimentària, tèxtil, de materials per a la construcció, de la construcció i química incloses les joguines han atret una massa de població 1 677 651 h, 620,1 h/km 2 , el 1981 La creixença ha estat màxima en els…
Borgo San Dalmazzo
Ciutat
Ciutat de la província de Cuneo, al Piemont, Itàlia.
El 1162 hi morí Ramon Berenguer IV de Barcelona, quan anava cap a Torí a entrevistar-se amb Frederic I Barba-roja
els Orriols
Antic poble
Antic poble de l’Horta, situat immediatament al N de València, a l’indret de l’antiga alqueria de Rascanya.
El creixement de la ciutat i, especialment, les construccions de l’antic raval de Sagunt i de l’antiga carretera de Barcelona acostaren els límits de la ciutat al poble, que fou incorporat al municipi de València el 1882 Alçat en gran part els anys seixanta entre l’antiga carretera de Barcelona, a l’W, i el camí de Trànsits, al S Actualment constitueix un gran barri proletari amb forta presència d’immigrants De l’antic poble només resten alguns curts carrers i unes poques alqueries a l’horta immediata, mentre que la resta ha desaparegut amb la urbanització Prop del…
Caltanissetta
Ciutat
Capital de la província homònima, a Sicília, Itàlia.
És centre comercial d’una àrea agrícola i minera explotacions de sofre, sal i guix Entre els seus edificis destaquen el palau Montcada iniciat el 1635 i la catedral s XVI-XVII, barrocs Fidel a la dinastia dels Àustria hispànics, el 1718 s’oposà aferrissadament a les tropes de Vittorio Amedeo II El comtat de Caltanissetta fou concedit pels reis del Casal de Barcelona a Corrado Lancia o al seu fill Pietro A la primera meitat del s XIV passà a Joan, marquès de Randazzo, fill natural del rei Frederic II, i el 1361 l’usurpà Guillem de Peralta el 1405 tornà a la corona i fou donat a…
la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…
Catània
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província homònima, a Sicília, Itàlia, situada vora el golf de Catània i als contraforts de l’Etna.
Nucli industrial i centre comercial d’una àrea agrícola, és la segona ciutat de Sicília per la seva població, i el primer port pel seu tràfic Hi destaquen les indústries alimentàries, tèxtils cotó i seda, químiques refineries de sofre, mecàniques i del tabac El seu port és un dels de més moviment d’Itàlia i una de les seves activitats principals és l’exportació de fruita Catània és també una localitat turística balnearis i cultural té centre d’ensenyament superior Universitat de Catània, fundada el 1434 per Alfons IV de Catalunya-Aragó, amb una important biblioteca, que conserva un dels…
la Costa dels Tarongers
Nom aplicat sovint, dins la terminologia turística, al litoral corresponent a les regions de Castelló i València i estès el 1965 al litoral nord de la regió de Xàtiva, corresponent a la província de València, com a «denominació geoturística» oficial.
Així entesa, la Costa dels Tarongers ocupa la meitat nord del País Valencià, amb una llargada de 225 km, a més dels 7 dels Columbrets, d’origen volcànic, i coincideix amb el litoral del golf de València, escapçat per ambdós extrems el septentrional, inclòs a la Costa Daurada fins al port dels Alfacs, i el meridional, inclòs a la Costa Blanca fins al cap de la Nau Com que el golf de València és la façana litoral del conjunt més extens de planes costaneres dels Països Catalans, hi dominen les costes baixes, sorrenques de dunes entre la mar i l’Albufera, per exemple o amb aiguamolls anomenats…
Càller
Ciutat
Capital de la província homònima i de la regió autònoma de Sardenya, Itàlia.
És situada a la desembocadura del Flumini Mannu, vora el golf de Càller De clima temperat i sec, és el centre administratiu, econòmic i cultural de l’illa Les indústries principals són la química, l’alimentària, la construcció de vaixells i la fabricació de ciment i maquinària Altres recursos són l’explotació de la sal i la pesca El port, molt actiu, exporta sal, suro, pells, formatge, minerals i vi Té aeroport internacional És el centre comercial de tota la Sardenya central i meridional Centre d’…