Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
mar Roja
Mar
Braç de l’oceà Índic que s’estén de l’estret de Bāb al Mandab a la península del Sinaí, separant Àsia i Àfrica (2.600 m de fondària).
Al N, amb la península del Sinaí, forma els golfs d’'Aqaba i de Suez Estructuralment forma part del gran sistema de fosses tectòniques, que s’estén per l’Àfrica oriental fins a la vall del Jordà Rift Valley Deu el nom a les taques vermelles algues que apareixen a certes èpoques a la superfície Voltat de regions desèrtiques, rep poca aigua dolça, per la qual cosa té una forta salinitat més del 4% i una alta temperatura Les costes són baixes i arenoses Abunden les illes i els baixos corallins en cinturons adjacents a la costa illes Farasān, Dahlak, etc Principal ruta marítima dels antics, fou…
Port Sudan
Ciutat
Ciutat del Sudan, al NE del país, a la costa de la mar Roja.
És el port principal del Sudan, d’on arrenca un ferrocarril que la uneix amb Atbara, vora el Nil Exporta cotó, pells, goma i sements olioses
regió de Requena
Regió ponentina del País Valencià, de parla castellana, que comprèn la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel i la Vall de Cofrents.
Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…
El Reatillo
Caseria
Caseria del municipi de Setaigües (Foia de Bunyol), a l’extrem nord-oriental del terme, al límit amb els de Xera i Requena (Plana d’Utiel).
Dārfūr
Divisió administrativa
Regió del Sudan.
Actualment comprèn les divisions administratives del Dārfūr septentrional, el Dārfūr meridional i el Dārfūr occidental, les quals sumen un total de 503 180 km 2 i a grans trets corresponen al terç oest del Sudan Les principals ciutats són Al-Fāšir 217827 h 2008, Nyala 492984 h 2008 i Al-Junayna 134264 h 2008, capitals respectives d’aquestes tres divisions El 2007 hom estimava la població total en uns 7 milions El regne de Dārfūr nom que, en àrab, significa ‘llar dels fur’, l’ètnia majoritària fou governat per monarques dajo i berbers fins al s XVI El 1596 fou conquerit pels àrabs, i durant el…
Dārfūr
Altiplà
Altiplà de l’oest del Sudan.
El cim més important és la muntanya de Marra 3 088 m, d’origen volcànic El clima és subtropical i hi predomina la sabana arbustiva
serra de les Cabrelles
Serra
Alineació muntanyosa (963 m alt.) formada per un sinclinal cretaci elevat d’orientació general NW-SE, al sud de la serra d’El Tejo, al límit entre la Foia de Bunyol (Setaigües) i la Plana d’Utiel (Requena), frontera històrica entre el País Valencià i Castella.
En la guerra del Francès les tropes del mariscal Moncey 8 000 homes hi derrotaren les tropes de voluntaris inexperts que intentaven de defensar València el 24 de juny de 1808, dies després d’una primera derrota al pont de Pajazo, damunt el Cabriol Hom anomena carretera de les Cabrelles la carretera de València a Madrid per Requena
serra d’El Caballón

Vista de la serra d'El Caballón
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Serra
Alineació muntanyosa (827 m alt.) de la Foia de Bunyol, dins el terme de Dosaigües, que separa les aigües del Xúquer i del riu Magre.
Bunyol
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme comprèn l’alta vall del riu de Bunyol , afluent del riu Magre per l’esquerra, i a l’oest la capçalera del riu Millars és accidentat per la serra de Malacara 1118 m alt La vegetació natural, formada per pinedes, carrascar i pasturatges, ocupa unes 7000 ha L’agricultura de regadiu predomina sobre la de secà hom aprofita les aigües del riu de Bunyol i les de les nombroses fonts que hi ha al terme mitjançant séquies i basses Els conreus principals són els de cereals, vinya, arbres fruiters i oliveres L’explotació és majoritàriament directa Hi ha ramaderia bovina i porcina Al terme se…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina