Resultats de la cerca

Té una superfície de 31063,9 ha Associada al relleu del territori es desenvolupa una zonació climàtica i edafològica que determina la zonació de vegetació, amb paisatges mediterranis alzinars, suredes i pinedes a la zona baixa, de muntanya mitjana alzinar muntanyenc i rouredes i centreeuropeus fagedes i avetoses a les altituds mitjanes, i subalpins als cims La zona nucli de la reserva correspon a la del parc natural del mateix nom Al juny del 2014 el Consell Internacional de la UNESCO aprovà ampliar-ne la superfície, abastant tota la superfície de 17 dels 18 municipis que la integraven,…

Té una superfície de 2 900 ha L’interès d’aquest se centra en el pantà del Foix, al voltant del qual es conserven zones de vegetació de ribera freixes, àlbers i tamarius i canyissars, i una rica fauna associada, amb més de 150 espècies catalogades d’ocells, rèptils i amfibis El parc té també un interessant patrimoni historicocultural castells de Castellet i de Penyafort Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

Corresponia a la jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona, el qual hi tenia un batlle Agafava una extensió d’uns 7 km d’E a W, i fins de 4 km, en alguns punts, de N a S Parroquialment, la dependència havia estat repartida entre Constantí, Reus i Vila-seca i Salou En configurar-se els termes municipals actuals, fou incorporat al de Reus Entre les partides de terra que hi corresponien, els Castellets, Quart, la Grassa, Bellisens, les Porpres, Aigüesverds i Blancafort són les de més anomenada

És el punt culminant de la cresta de Tempestes , que separa la vall de Llosars de les de Barrancs i de Salenques Al NE de la bretxa hi ha la important glacera de Tempestes El nom fou donat per Rusell el 1881

Comprenia les antigues vegueries de Tarragona i de Montblanc, que esdevingueren alcaldies majors El primer corregidor designat fou José de Armendáriz, el primer que ho fou a Catalunya 1716

És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…

Tot i la presència ja al segle III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja…

Únicament cap al nord s’eixampla la vall del riu de Sonella en la partida de Xiclà De les 1 470 ha d’extensió total, 965 són ocupades pels garrofers la major part ja no conreades, 225 per les oliveres i 35 per l’horta de vora riu, on predomina el taronger Més de la meitat de la població activa treballa a les fàbriques i als serveis d’Onda només el 3% de la població activa es dedica a l’agricultura El poble 738 h agl 2006, talers 239 m alt té una part més antiga situada a la confluència del barranc de Castres amb el riu de Sonella, a la falda del turó coronat per les ruïnes del…