Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
província de Catalunya
©
Província
Demarcació administrativa que comprenia Catalunya prevista per la divisió administrativa provisional de la monarquia espanyola en províncies, decretada al maig del 1812 per les corts de Cadis; a causa de l’ocupació napoleònica no es pogué constituir mai.
Amb el restabliment, el 1820, de la constitució del 1812, la província i la diputació provincial de Catalunya foren de fet establertes un estudi de divisió provincial presentat a les corts el 1821 a base d’un projecte de Felip Bauzà i de José Agustín Larramendi dividia el territori en quatre províncies, de les quals la que tenia per capital Barcelona rebé el nom de província de Catalunya , però el projecte fou abandonat amb el restabliment absolutista 1823
canal de navegació d’Amposta a la Ràpita
© Fototeca.cat
Canal de navegació construït durant el regnat de Carles III entre l’Ebre, a Amposta, i el port dels Alfacs, a la Ràpita (on fou assentada, a la vegada, la nova població de Sant Carles de la Ràpita), per tal d’evitar les dificultats que la desembocadura de l’Ebre oferia a la navegació fluvial.
Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació En el pla de navegació per l’Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d’aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l’assut de Xerta A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l’Ebre canal de la dreta de l’Ebre
bisbat de Barbastre
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació territorial eclesiàstica erigida pel papa Pius V el 18 de juny de 1571 i inclosa dins la província eclesiàstica de Saragossa, amb 71 parròquies de la diòcesi d’Osca i 74 de la de Lleida.
Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a administració apostòlica el 1896 i…
Llerona
Poble
Poble del municipi de les Franqueses del Vallès, a l’W de Corró d’Avall, a la riba esquerra del Congost.
L’església, esmentada ja el 926, consta com a parròquia des del 1033 l’edifici actual fou refet vers el 1226 i fortificat al s XV S'hi feren forts els remences, i el 1485 hi fou derrotat i capturat el capitost Joan Sala al s XVII fou ampliada amb capelles laterals, i el 1900, amb una ampla capella del Santíssim Els retaules foren destruïts el 1936 al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu que en procedeix Dins el seu terme hi ha diverses masies importants amb elements gòtics can Gorgs, can Màrgens, ca n'Alemany, ca n'Alrani, can…
baronia de l’Albi
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que comprenia el castell i la vila de l’Albi.
A mitjan s XIV passà, per matrimoni, de la família Albi a la família Mur El baró Acard de Mur i Alemany de Cervelló fou capità general de Sardenya 1413 la seva filla i hereva Violant es casà amb Ponç de Perellós, i l’hereva d’aquest matrimoni, Elfa de Perellós, portà la baronia als Cardona en casar-se el 1444 amb Hug de Cardona i de Centelles, baró de Bellpuig Bé que a llur fill, Hug de Cardona i de Perellós, li fou confiscada la baronia de Bellpuig per Joan II de Catalunya-Aragó durant la guerra civil de 1462-71, la baronia de l’Albi fou mantinguda pels descendents d’Hug, que…
bisbat de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…
l’Empordà
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del nord-est del Principat de Catalunya que constitueix la façana marítima de la regió de Girona.
Consta essencialment d’una plana d’enfonsament d’època neogènica i quaternària, que enllaça les ribes alluvials de la Muga, el Fluvià i el Ter, delimitada a l’oest per la Garrotxa amb la falla de l’estany de Banyoles i iniciadora de la Serralada Transversal Dos massissos paleozoics tanquen la plana al nord, el pirinenc de l’Albera, compartit amb el Rosselló i el Vallespir, i al sud-oest, el mediterrani de les Gavarres, compartit amb el Gironès i prolongat, al sud, pel també mediterrani de la Selva El comtat d’Empúries, el més autònom dels llevantins respecte a Barcelona, és l’inici d’un viu…
castellania d’Amposta
Història
Nom que prengué l’antiga comanda de Miravet, pertanyent als templers, quan els béns d’aquest orde passaren a dependre dels hospitalers (1317) i aquesta comanda o batllia esdevingué ‘‘cambra’’ o dotació especial del castellà d’Amposta (els dominis del qual a la corona catalanoaragonesa foren també designats amb aquest nom).
El nom de la Castellania ha persistit, al costat del de Terra Alta, com a nom de la comarca de Gandesa
Montjuïc
© Fototeca.cat
Turó
Turó (215 m alt.), al límit dels antics termes de Girona i de Sant Daniel, al vessant del qual hi havia hagut a l’edat mitjana el cementiri de jueus de Girona (era anomenat antigament Barufa
).
El 1653, a la fi de la guerra dels Segadors, Felip IV hi féu bastir, al vessant meridional, el castell de Montjuïc , gran fortalesa quadrada amb valls i camins coberts i defensats per quatre torres exteriors Tingué un paper important en totes les guerres en què els francesos penetraren en territori català Durant la guerra del Francès tingué un paper important en la defensa de la ciutat, però hagué d’ésser abandonat l’11 de juny de 1811 ocupat pels francesos, a la fi de la guerra fou inutilitzat per ordre de Suchet 1814 A partir del 1814 fou un dels refugis de la població immigrada i hi …
província de Tarragona
Província
Demarcació administrativa de Catalunya, la capital de la qual és Tarragona.
És dividida en 5 partits judicials i 181 municipis 1987 El conjunt dels corregiments de Tarragona i Tortosa serví de base a la divisió provincial del 1833, tot i que exclou tot el sector de la Segarra i l’Urgell al S del riu Corb només Vallfogona i la rodalia de Santa Coloma de Queralt hi restà inclosa, i, en canvi, inclou la zona del Camp de Tarragona a l’E del Gaià i el Baix Penedès no costaner, fins aleshores del corregiment de Vilafranca la divisió del 1821 incloïa tot el Penedès, inclosa la vall de l’Anoia en canvi, Cubelles i Vilanova i la Geltrú, que pertanyien al…