Resultats de la cerca
Es mostren 3007 resultats
Escunyau
Escunyau
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.049 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a la riba esquerra de la Garona.
Hi ha l’església parroquial, romànica de Sant Pere d’Escunyau , originàriament del segle XII, que té un portal de gran vàlua El casal de Perejoan és del 1393, i d’altres són del segle XV Fins el 1970 fou municipi independent l’antic terme municipal comprenia, a més, els pobles de Casarilh i de Betren i el despoblat de Castell Als vessants septentrionals de la tuca de Betren hi ha la nova estació d’esports d’hivern d’Era Tuca i hom ha creat una reserva botànica El lloc surt documentat a partir de l’any 1278 amb els noms d’Aczcunia, ville de Scunhalibus, Cunhalibus, Scunhabli o Espinyau El 12…
tuc d’Ermer
Tuc d’Ermer
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.425 m) de la Vall d’Aran, que forma la paret S de les gorges d’Ermer
per les quals el barranc de Güerri s’obre pas entre els rasos de Liat i la vall de Toran, dins del terme de Canejan.
cometa dels Erculls
Coma
Coma del massís de Vaqueira, al vessant de la Garona, prop del port de la Bonaigua, al terme d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), al límit amb la Vall d’Aran.
És dominada pel tuc dels Erculls i pel de la Llança
Entransaigües
Castell
Antic castell de la vila d’Arties, al municipi de Salardú (Vall d’Aran), situat a la confluència de la Garona i de la ribera de Valarties.
Fou construït pels hospitalers 1379 per privilegi o concessió de Pere III el Cerimoniós, bé que altres notícies diuen que ja existia l’any 1284 i que en ell es resistiren els aranesos quan el rei de França o el senescal de Tolosa Eustaqui de Beaumarchais, en nom d’ell, envaí la Vall d’Aran És probable que el privilegi concedit pel rei Pere III als homes d’Arties el 14 de gener de 1379 fos per reedificar el castell d’Entransaigües En aquest privilegi, que retreu Madoz, hom no parla de cap orde militar, sinó d’un privilegi per constituir-lo i guardar-lo atorgat als homes d’Arties Tenia mur i…
pic d’Era Entecada
Cim
Cim (2 268 m) de l’alineació que separa la Vall d’Aran de Comenge, dins el terme de les Bordes (Vall d’Aran).
Elburz
Massís
Massís muntanyós del nord de l’Iran que separa la plana central de l’Iran de la mar Càspia.
Culmina al Damāvand 5 670 m És format per dues serralades paralleles que formen un arc tancat pel sud de la mar Càspia El vessant septentrional és més humit i cobert de bosc que el meridional, sec i pobre de vegetació
Ecbàtana
Ciutat antiga
Antiga ciutat (actual Hamadān) de l’Iran.
El seu nom persa era Hamgmarana “ciutat de les assemblees” A l’època meda fou capital de l’Imperi, i a l’aquemènida, capital d’estiu Les conquestes de què fou objecte el 331 aC Alexandre el Gran la saquejà el 313 aC la prengué Seleuc n'arruïnaren un gran nombre dels antics monuments Des de la conquesta àrab 664, la seva importància declinà
congost des Cledes
Congost
Congost retallat per la Garona entre les serres de Casteràs i de Montlude (Vall d’Aran) que separa les cubetes de Lés i Bossost.
A l’entrada septentrional hi ha la central hidroelèctrica des Cledes FECSA, de 10 500 kW de potència installada
pla d’Era Cigalèra
Calma
Calma (2 126 m alt.) del terme de Bausén (Vall d’Aran), a la carena fronterera amb Comenge, on recolza l’estany d’Era Cigalèra
.
vall de Conangles
Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, al terme de Viella (Vall d’Aran), drenada pel barranc de Conangles o d’Ospitau, que, unit amb el Molierès sota d’Er Ospitau de Vielha, forma la Noguera Ribagorçana.
És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel tuc de Conangles 2 785 m alt i pel coll de Conangles obert damunt el circ de capçalera de Valarties, al tossal d’Es Estanhets 2 882 m alt, que domina el petit grup d' estanyets de Conangles , a l’oest Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redon i de Rius, separats per la tuca d’Estanh Redon 2 540 m alt, i al sud, el tuc de Comtessa 2 775 m alt A l’obaga s’estén el bosc de Conangles