Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
Tanger
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alacant (Alacantí), al NE del terme, al límit amb el de Mutxamel, del qual depengué eclesiàsticament fins que l’antic santuari del Roser fou erigit en església parroquial (Mare de Déu de les Virtuts).
Sonsonate
Divisió administrativa
Departament del Salvador.
La capital és Sonsonate 42 432 h 1979
Silim
Antic districte del municipi de Xixona (Alacantí), al sud del terme, vora Montnegre.
Segorb
Districte (28 h diss [1960]) del municipi de Xixona (Alacantí), al sud de la ciutat.
la Sarganella
Caseria
Caseria (57 h diss [1960]) del municipi d’Agost (Alacantí), al nord de la vila, al vessant meridional del Maigmó, a la capçalera de la rambla de la Sarganella
.
la Sarga
Llogaret
Llogaret i districte del municipi de Xixona (Alacantí), al nord de la ciutat, al límit amb el terme d’Alcoi.
L’església és dedicada a santa Anna
San Vicente
Divisió administrativa
Departament del Salvador.
La capital és San Vicente 22 647 h 1979
Sant Vicent del Raspeig
La plaça de l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, estès sobre els glacis litorals de les serres prebètiques valencianes meridionals.
El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…
Sant Joan d’Alacant
L’església de Sant Joan d’Alacant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, als plans meridionals litorals valencians, a l’horta d’Alacant, que presenta un glacis en suau rost vers la propera costa de l’E.
El riu de Montnegre o Sec és el límit septentrional, i corre prou encaixat als propis sediments La faixa costanera, malgrat la denominació turística, pertany als termes d’Alacant i el Campello L’única eminència és el Calvari, a l’W Les terres incultes són escasses, puix que el regadiu molt lax, abasta 900 ha, unes 300 de vertadera horta, 350 d’ametllers, 100 de garrofers El vell sistema de regadiu aprofita l’aigua embassada al pantà de Tibi a través de la séquia Major, que prové de l’assut o pantanet de Mutxamel i el Gualeró, assut arruïnat que recollia les aigües de duit del Montnegre els…