Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
el Miracle
Santuari
Església i santuari (Santa Maria del Miracle) de la ciutat de Tarragona, al bell mig de l’arena de l’amfiteatre romà.
Les restes És un edifici de planta de creu llatina amb una sola nau, transsepte i capçalera carrada, bastit entre els segles XII i XIII La nau es divideix en quatre trams, mentre que el transsepte en té tres, tots ells delimitats per columnes adossades La porta d’entrada, avui desapareguda, se situava al mur nord de la nau Cal suposar, per les restes conservades, que en tot el temple s’hi obrien dotze finestres de doble esqueixada Segons revela la documentació antiga, la coberta de l’absis, del transsepte i de la nau era de dues aigües, i al creuer s’alçava un cimbori octagonal sostingut…
castell de Tamarit
Castell
Antic castell del poble de Tamarit, municipi de Tarragona (Tarragonès), en un petit turó a frec de mar, prop de la desembocadura del Gaià.
El castell De tot el conjunt d’edificacions que componen el recinte del castell, centrades per una plaça i envoltades d’una muralla, destaca, d’època romànica, una gran torre de planta quadrangular situada al costat de l’església feta amb carreus molt ben escairats de mida mitjana, es pot datar entre els segles XII i XIII La resta de construccions poden ser ja gòtiques, fins i tot posteriors, a causa de les nombroses restauracions que s’hi han dut a terme L’església És un edifici del segle XII format per una nau de planta rectangular capçada per un absis carrat, al qual es van afegir sengles…
Vilallonga del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, en territori pla, a la dreta del riu de la Glorieta (límit septentrional) i travessat per la riera de Vilallonga o de riera de la Selva.
Situació i presentació Limita al N amb els termes d’Alcover i el Rourell ambdós pertanyents a l’Alt Camp, a l’E i al S amb el del Morell, al S amb la Pobla de Mafumet i a l’W amb el de la Selva del Camp Baix Camp Al N el terme també limita amb l’enclavament de la Barraqueta, pertanyent a Perafort, i a la part meridional amb els dels Masos, pertanyents al Morell El terme s’emplaça a la dreta del riu de la Glorieta, el qual constitueix el límit amb el Rourell, i és travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, afluent al Francolí per la dreta El municipi comprèn la vila de Vilallonga del…
catedral de Tarragona
© Fototeca.cat
Temple principal de l’arxidiòcesi de Tarragona, que té com a titular Santa Maria.
Antecedents i evolució constructiva L’edifici romànic Construït molt probablement sobre el Temple d’August de Tarragona segle I dC, en època posterior el precediren possiblement una basílica romanocristiana, transformada més tard en església visigòtica i potser en mesquita islàmica, edificada en un mateix lloc, a la part posterior de la catedral actual, i un petit temple romànic, del segle XII, construït durant el curs de la repoblació de la ciutat, que ha estat identificat amb la catedral primitiva Per bé que la constitució d’una canonja catedralícia sota la regla augustiniana dati del 1154…
la Canonja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al SW de la ciutat de Tarragona.
El terme es troba enclavat entre les carreteres N-340, de Barcelona a València i la N-420 de Tarragona a Reus Té dos nuclis originàriament antics la Canonja i Masricard El poble de la Canonja El poble de la Canonja canongins 60 m alt es troba al N del terme, sobre un turó al peu del qual, en direcció a la mar, s’alça el castell i poble de Masricard , i encerclat dins el que hom suposa que podria haver constituït una muralla, que resta inexistent, de la qual l’única prova que es conserva és un portal anomenat popularment el Porxo, sobre el qual figura la data del 1600 Els carrers guarden el…
la Secuita
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a l’interfluvi del Francolí i del Gaià, al N de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Nulles, Vallmoll de l’Alt Camp, a l’W amb els Garidells de l’Alt Camp, Perafort i una part de Vallmoll, al S amb els Pallaresos, al SE amb el Catllar i a l’E amb Renau Els límits del terme no segueixen cap accident geogràfic a excepció de la ratlla divisòria amb Vallmoll i part de la de Nulles, establerta pel torrent de Bogatell i la que, en l’angle entre els termes de la Secuita, Renau i el Catllar, constitueix el torrent de Renau Una sèrie de turons accidenten la part septentrional del terme, que és el tercer lloc de la comarca pel que…
Salou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa, centrat per la platja de Salou, segregat el 1989 del terme de Vila-seca.
Situació i presentació Limita al N i l’E amb el municipi de Vila-seca, a l’W amb Cambrils de Mar del Baix Camp i al S amb la Mediterrània Fins l’any 1989 havia format part del municipi de Vila-seca i Salou, del qual es va segregar després d’un complex procés administratiu i judicial desenvolupat entre el 1981 i el 1989 Morfològicament es divideix en dos sectors ben diferenciats la plana i el cap de Salou L’altura màxima és la Glorieta 77 m, al NE de Cala Crancs També al roquisser, es localitza la Talaia 71 m, damunt el penya-segat dels Enlliscalls Més a l’interior hi ha el Telègraf 66 m El…
Salomó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a l’esquerra del Gaià (límit occidental del terme), accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri.
Situació i presentació Limita al N amb Montferri i Masllorenç i a l’W amb Vilabella, tots tres municipis de l’Alt Camp a l’E amb Bonastre del Baix Penedès i al S amb Vespella Dos corrents fluvials solquen el terme, el més important és el Gaià, que fa de divisòria amb el terme de Vilabella, l’altre és el barranc de Salomó, que voreja el nucli urbà per l’W i el S i desguassa al Gaià prop de la Riera de Gaià Dins els límits del terme salomonenc hi ha les fonts naturals del Lleó, dels Vergerars i de Sant Joan L’únic nucli de població agregada del terme és el poble i cap de municipi de Salomó…
el Tarragonès
Comarca
Comarca de Catalunya, una de les tres que componen el Camp de Tarragona; cap de comarca, Tarragona.
Situació i presentació A l’esquerra del Francolí s’estén la major part de la comarca, com una plataforma miocènica formada de margues blaves i altres sediments fins, d’origen marí, que ascendeix lentament des d’uns 30 m alt vora Tarragona fins a uns 250 vora l’Alt Camp, a l’esquerra del Gaià, on enllaça amb una avançada de la Serralada Prelitoral bloc orogràfic del Gaià que separa el Camp de Tarragona del Penedès de la tossa Grossa de Montferri, de 386 m alt, ja dins l’Alt Camp, a la Mola, de 318 m, prop de Creixell A la dreta del Francolí, són quaternaris els materials litològics dominants,…
l’Argilaga
© Marc Dalmau
Poble
Poble del municipi de la Secuita (Tarragonès) situat a 170 m d’altitud, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià.
Situació i presentació Es localitza a la porta a les fèrtils planes de l’Alt Camp, a la vora de l’antic camí reial que comunicava Tarragona amb el monestir de Santes Creus Ubicat al sector est de la Secuita, ocupa uns 4,2 km 2 , una quarta part de tot el terme municipal Resseguir els límits en detall és complicat, però limita amb el terme de Nulles pel nord a través del bosc que hi ha a Mas de Molins, amb Renau pel nord-est a través de la carretera TP-2031 que va de Tarragona cap al Pont d’Armentera i per l’est amb l’antic camí que porta de Peralta al Catllar Pel sud-est, una bona part del…