Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Kumano-nada
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, a la costa meridional de l’illa de Honshū (Japó).
Tallinn
Ciutat
Capital d’Estònia, a la costa meridional del golf de Finlàndia i a la badia de Tallinn.
Ben comunicada per ferrocarril i carretera, el seu port lliure de glaç ha estat un dels més importants per a Rússia Té establiments siderúrgics, fàbriques de maquinària, de productes químics i alimentaris El 1219 els danesos aixecaren una fortalesa al lloc de l’antic burg estonià de Lindanassa El 1284 la ciutat ingressà a la Lliga Hanseàtica i el 1346 a l’orde Teutònic Es rendí a Pere el Gran de Rússia el 1710 Després de la proclamació de la República d’Estònia 1918, fou capital d’aquesta i de la República Soviètica creada el 1940 Ocupada pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944…
Saaremaa
Vista de Saaremaa
Oficina de Turisme d’Estònia
Illa
Illa de la mar Bàltica, davant del golf de Riga, pertanyent a Estònia.
La capital és Kingisepp
Narva
Ciutat
Ciutat d’Estònia, situada vora el riu homònim.
Fundada pels danesos 1223 i successivament germànica, russa i sueca, fou represa per Pere el Gran 1704 El 1918 formà part de la república d’Estònia La ciutat vella, amb edificis sobretot del segle XVII, fou destruïda durant la Segona Guerra Mundial
Tartu
Ciutat vella de Tartu (Estònia)
© Jaak Nilson / Oficina de Turisme d’Estònia
Ciutat
Ciutat d’Estònia, a la riba de l’Ema.
Centre cultural i comercial, té indústries mecàniques, maquinària agrícola i de precisió Port fluvial i nus de comunicacions important Té universitat, creada el 1632 Fundada al s XI per Jaroslav de Novgorod, romangué en poder de l’orde Teutònic del 1224 al 1258 i fou un important centre comercial de la Hansa Passà alternativament a mans de Polònia i Suècia, fins que, sota Pere el Gran 1704, passà a Rússia El 1920 hi fou signat el tractat de Tartu que reconeixia la independència d’Estònia el 1940 fou annexada novament a l’URSS, fins l’any 1991, en el qual Estònia recuperà la independència…
Províncies Bàltiques
Geografia històrica
Nom donat abans de la caiguda del tsarisme a les tres governacions russes d’Estònia, Livònia i Curlàndia.
Llur territori corresponia al de les posteriors repúbliques d’Estònia i de Letònia
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
golf de Finlàndia
Golf marí
Braç de l’E de la mar Bàltica limitat, al N, per Finlàndia, a l’E per Rússia i al S per Estònia.
D’origen tectònic, format en el Terciari, té una longitud de 430 km, una amplada de 60 a 120 km i una profunditat màxima de 115 m La costa és molt retallada, especialment la finlandesa Els principals ports són Hèlsinki i Kotka, a Finlàndia, Sant Petersburg i Viipuri a Rússia, i Tallinn a Estònia Hi desguassen, entre altres el Neva i el Narva, que el comuniquen amb els llacs Ladoga i Peipus, respectivament És glaçat de tres a cinc mesos l’any per la seva poca salinitat