Resultats de la cerca

Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d’altitud al pic de Figueroles baixa…

Fou inaugurat el 1997, a l’edifici històric del palau dels Marquesos Actua com a centre de dinamització de la vida cultural de la ciutat i espai d’investigació i difusió del món dels titelles Té la voluntat d’estudiar i difondre l’art dels titelles i articular un discurs teòric al voltant de la titella i l’espectacle, a més de l’extensa collecció de titelles, procedent de tot el món, disposa d’una sala de projeccions i d’un centre de documentació El museu és també un punt de distribució de llibres especialitzats en el titella Té més de 400 peces procedents de tot el món Myanmar, l’Índia,…

Entre el 1692 i el 1701 realitzà abundants treballs per al convent de Sant Domènec a Oriola Pintà les voltes i les llunetes de l’església i una vintena de quadres, entre altres les Esposalles de la Mare de Déu i la Visitació sembla que dibuixà també els esgrafiats del claustre major Decorà també els sostres d’algunes sales del palau senyorial d’Albaida

Conegut amb el nom artístic de Messa Es formà a la postguerra en contacte amb Segrelles i Monjalés L’any 1956 es traslladà a Catalunya i conreà l’informalisme Participà en els Salons de Maig i en els premis de dibuix Joan Miró, i fou membre fundador del grup Cinquena Forma 1964 Evolucionà de l’abstracció al realisme crític amb la incorporació d’objectes als quadres, una tendència coneguda com a Nova Figuració , coincidint amb el retorn a Albaida 1968 Entre els anys setanta i els vuitanta realitzà decoracions murals i environaments, com el de la seva pròpia casa, que es conserva…

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles amb Isidor Garnelo, i des del 1905 fins al 1909 a la Llotja de Barcelona Havia rebut també lliçons de Sorolla S'inicià com a dibuixant el 1910 en illustracions de fullets d’aventures Dick Navarro, Montbers el pirata i novelles policíaques Exposà, a Barcelona, al Faianç Català 1911 i 1912, El Siglo 1925, les Galeries Laietanes 1926, Grifé i Escoda 1948, 1952 i 1961, la Sala Parés 1967, etc A València exposà el 1928, a Madrid el 1924 i a Londres el 1927 Illustrador de l’editorial Araluce, hi illustrà diversos llibres infantils Conreà també el…

Germà del bisbe d’Oriola Josep Tormo Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València Deixà inèdits diversos colloquis i una breu peça còmica, La fira d’Albaida A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana , composició en versos apariats de 6 i 10 síllabes, plena d’incorreccions gramaticals, on critica els costums del seu temps fou publicada dins la Biblioteca Llemosina el 1880

Poblat de moriscs fins a l’expulsió decretada el 1609 en aquest any era habitat per 63 famílies, fou repoblat i es mantingué jurisdiccionalment independent fins el 1888, any que fou annexat a Albaida La parròquia fou creada al s XVI fins aleshores havia depès d’Albaida Formava part del marquesat d’Albaida

Fill de Joan del Milà i de Centelles, senyor de la baronia de Massalavés, i de Caterina de Borja Canonge de Xàtiva 1447 El 1455 el seu oncle Calixt III el nomenà bisbe de Sogorb Vicari papal i governador de la ciutat i del districte de Bolonya, hi estudià dret canònic amb el seu cosí Roderic de Borja després Alexandre VI A la mort de Calixt III 1458 anà a Roma El 1459 fou nomenat bisbe de Lleida Comprà vers el 1478 la vall i baronia d’Albaida, on es retirà per això fou anomenat el cardenal d’Albaida Per butlla del 1496 fou autoritzat a estar absent de la cort romana

Els conreus ocupen més de la meitat del territori el regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida 65 ha de cereals, hortalisses i arbres fruiters, però la base econòmica és el secà vinya 100 ha, ametllers, presseguers, albercoquers i oliveres La indústria es limita a petites fàbriques de plàstic La proximitat d’Albaida permet el treball industrial de part de la població activa La població ha sofert des de mitjan s XIX un lent però constant procés de signe negatiu amb una lleugera tendència els darrers anys a estabilitzar-se El poble 520 h agl 2006, palomarencs 313 m…

Estudià magisteri i començà a treballar de mestra el 1968 al Collegi Lluís Vives d’Ontinyent, on el 1974 aconseguí plaça definitiva i treballà fins el 2007, que es jubilà Durant els anys d’exercici destacà per la seva activa implicació en els moviments de renovació pedagògica del País Valencià, promovent l’escola pública i en valencià Participà també en la reforma experimental de l’educació infantil i en la seva aplicació Participà des del començament en les jornades de mestres d’ensenyament en valencià a Alcoi 1985-86 Cofundadora de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la…