Resultats de la cerca
Es mostren 885 resultats
Grups de l’Alt Pirineu
Col·lectiu que té com a objectiu dinamitzar la realitat social, econòmica i política dels Pirineus.
Constituït el 1980, està integrat per estudiosos dels Pirineus i residents arreu d’aquesta serralada interessats en la problemàtica de l’alta muntanya
Vinhamala
Damien Ramlot (CC BY-NC-ND 2.0)
Massís
Massís dels Pirineus axials, de materials paleozoics, entre Gascunya i Aragó (3.303 m alt.).
Hi neix l’Ara, que travessa la vall d’Ordesa i constitueix una de les dues capçaleres del Cinca Al vessant gascó hi ha una glacera, l’única dels Pirineus amb una veritable llengua glacial 21 km de llarg, les aigües de la qual s’escorren cap a la Gave de Pau
Garumnià
Geologia
Formació lacustre del Cretaci terminal i del Paleocè definida al SW de França i als Pirineus.
A la Catalunya mediterrània engloba fàcies comprensives del Maastrichtià fins al Thanetià Als Pirineus meridionals, aquesta unitat és coneguda com a Formació de Tremp
Julián Ajuriaguerra Otxandiano
Psicologia
Medicina
Neuropsiquiatre basc.
Germà de Juan Ajuriaguerra Otxandiano Estudià medicina a París i posteriorment s’especialitzà en neurologia amb L’Hermitte Treballà amb els psicòlegs Pieron i Wallon al mateix temps que seguia una psicoanàlisi didàctica Entre 1959-75 fou professor a la Universitat de Ginebra, on fou catedràtic Dirigí també l’hospital psiquiàtric de Bel Air Ginebra, que sota el seu mestratge es convertí en un centre de formació de prestigi internacional El seu camp d’interès se centrà bàsicament en la neuropsiquiatria, en la qual destaca l’obra Le cortex cérébral 1960, i la psiquiatria infantil, en què…
Eugenio Indalecio de Gaminde y Lafont
Història
Militar
Militar.
Lluità a la guerra d’Àfrica 1859-60 Es posà al costat de la revolució del 1868, però combaté l’alçament federalista de la Bisbal 1869 Fou capità general de Catalunya 1869-72 i reprimí la revolta popular contra les quintes 1870 Fou ministre de la guerra d’un efímer govern Sagasta 1872
el Pallars
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de Catalunya, vessant mediterrani dels Pirineus centrals.
És separada de la Vall d’Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l’aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l’Ebre Dins aquesta, el Pallars s’orientà de N a S ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana Ribagorça i del Segre Andorra i Alt Urgell A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s’aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d’amplària que assoleix aquí el vessant mediterrani dels…
Lapurdi
Comarca del País Basc, que forma part del departament francès dels Pirineus Atlàntics.
És situada entre l’Ador, al N, que la separa de les Landes, el Biduze, a l’E, els Pirineus i el Bidasoa, al S, i el golf de Biscaia, a l’W De SE a NW és travessada pel Niva, afluent de l’Ador, i pel Nivelle, que desguassa a Sant Joan Lohitzune Les activitats econòmiques principals són l’agricultura, la ramaderia i la pesca Baiona i Sant Joan Lohitzune També té petites indústries tèxtil i una concentració d’indústria petroquímica i metallúrgica als voltants de Baiona A la costa és important el turisme Hendaia, Sant Joan Lohitzune i Biarritz
Pirena
© PIRENA / JORDI FELIU
Esports amb animals
Competició de trineus amb gossos disputada anualment als Pirineus fins el 2012.
Creada per Pep Parés al principi de la dècada de 1990, la prova tenia una durada de 15 dies i travessava la serralada passant per Occitània, Catalunya, Aragó i Andorra aproximadament un recorregut de 500 km El nom provenia del poema èpic de Jacint Verdaguer, L’Atlàntida , on surt la deessa Pirena, però la cursa també fou coneguda com Ruta Blanca dels Pirineus Les competicions Pirena Advance foren puntuables per a la Copa del Món i la Copa d’Europa de l’especialitat Consolidada dins del calendari mundial d’esports d’hivern, esdeveningué la prova més important de trineus amb…
,
Llenguadoc-Rosselló
Regió administrativa
Antiga regió administrativa de França que comprenia els departaments d’Aude, Erau, Gard, Losera i Pirineus Orientals.
La capital era Montpeller Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre de 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb l'antiga regió Migdia-Pirineus i donà lloc a la nova regió administrativa d' Occitània
Pyrene
Ciutat
Ciutat grega marítima situada a l’extrem dels Pirineus, coneguda per diverses referències d’autors clàssics: Heròdot, Diodor de Sicília, Estrabó, Aviè, etc.
No ha estat identificada, i com que cal cercar-la a un lloc de fàcil accés per mar, hom ha proposat Cadaqués, el Port de la Selva i Portvendres, que és la que té més partidaris És citada com un centre de producció o d’exportació d’argent Diodor recull una tradició antiga, segons la qual es cremaren els boscs de les muntanyes pròximes i sorgien rius de plata de la terra calcinada és l’origen de la llegenda de l’incendi dels Pirineus