Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
Kirovohrad
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
Situada al SE de Kíev, a la vora del riu Ingul, és centre agrícola i miner lignit i nucli industrial alimentari, de maquinària i destilleries
Przemyśl
Ciutat
Ciutat del voivodat de Baixos Carpats (Polònia), prop de la frontera amb Ucraïna.
Indústries mecàniques, de mobles i papereres Nus ferroviari i mercat agrícola Bisbat catòlic des del segle XIII Pertangué al regne de Kíev, a Polònia 1349-1772, a Àustria, i tornà a Polònia en 1918-19
Aleix
Religions orientals
Metropolita de Moscou.
Fill d’un boiar de la família dels Pleščejev L’any 1354 fou consagrat per Filoteu, patriarca de Constantinoble, i ocupà la seu moscovita, que en aquell temps començava a ésser la primera de les seus episcopals de Rússia En morir el gran duc Simeó de Moscou, esdevingué regent de l’estat moscovita durant el regnat del gran duc Ivan II i durant la minoria d’edat de Demetri fill d’Ivan II, que més tard esdevingué vencedor dels tàtars a Kulikovo Seguí una política favorable a Orient i adversa a Occident, sobretot contra Olgerd, gran duc de Lituània, que havia fet consagrar pel patriarca de…
Dniéper
Riu
Riu del centre d’Ucraïna, el quart d’Europa en longitud (2.285 km i 504.000 km2 de conca).
El Dniéper és el quart riu més llarg d’Europa Neix en una zona d’aiguamolls al nord de la ciutat de Vjaz’ma, a l’ oblast’ de Smolensk Rússia Dins la república russa corre uns 485 km, travessa després 595 km pel sector oriental de Bielorússia, i acaba fent un gran arc dins les terres ucraïneses, on és el riu més important del país, on travessa 1095 km abans de desguassar a la mar Negra, al seu estuari al nord-oest de Crimea En són els afluents principals els rius Prip’at’, Biarèzina, Sož i Desnà Entre Dnipropetrovsk i Zapporižž’a el seu perfil és trencat per nombrosos llindars,…
Symon Petljura
Història
Ataman cosac ucraïnès, un dels principals exponents del partit revolucionari ucraïnès.
Aliat amb Pilsudski 1920, lluità contra els bolxevics i aconseguí d’ocupar Kíev Expulsats els polonesos d’Ucraïna, es refugià a París Fou assassinat per un jueu com a venjança pel pogrom esdevingut a Ucraïna sota Petljura
Bakhčisaraj
Ciutat
Ciutat d’Ucraïna, a la República Autònoma de Crimea, a la península del mateix nom (20.000 h).
Centre d’una regió agrícola, exporta tabac i fruita Fou capital del regne dels tàrtars des del segle XV conserva un palau i sepulcres dels kans Rússia i Turquia hi signaren el 1681 l’anomenada pau de Bakhcisaraj , que confirmava el protectorat rus sobre Kíev
Borís II de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (969-972).
La guerra amb el gran duc de Kíev, Sviatoslav, que envaí Bulgària, convertiren aquest en enemic perillós per a Bizanci L’emperador Joan I Tsimiscés decidí d’intervenir i derrotà els russos, però forçà Borís II a abdicar, i s’annexà la Bulgària occidental 972
tractat d’Andrusovo
Història
Tractat firmat a Andrusovo, prop de Smolensk, el 20 de gener de 1667 entre Polònia i Rússia i que posà fi a la guerra entre aquests dos països iniciada el 1654.
Rússia obtingué —en canvi de la renúncia de Lituània i de la Rússia Blanca— Smolensk, la Ucraïna de l’esquerra del Dnièper i Kíev Fou establerta una aliança militar contra els tàtars i els turcs i concedida la llibertat religiosa i de comerç als dos països belligerants
Pere I de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (927-969).
Fill i successor de Simeó I Amb ell s’inicià la decadència del regne búlgar, motivada per divisions internes de tipus dinàstic, religiós aparició del bogomilisme i social revolta de camperols i serfs Atacat per Bizanci i el ducat de Kíev 968, hagué de signar una pau de compromís
Església rutena
Cristianisme
Nom donat a l’Església uniata de ritu bizantí escampada per Polònia, Galítsia, Eslovàquia, Hongria i Bohèmia, amb comunitats emigrades a l’Europa occidental, als EUA, al Canadà, al Brasil i a l’Argentina.
Formaren part de l’Església russa, sota la jurisdicció del metropolita de Kíev, fins que el metropolita Isidor en fou expulsat 1443 arran de la promulgació de la unió amb Roma en el concili de Florència El 1485 Pius II nomenà un metropolita catòlic de Kíev, d’acord amb Casimir IV de Polònia, amb jurisdicció sobre vuit eparquies de la província que es trobava sota el control de Polònia i de Lituània Tot i que la majoria d’aquestes Esglésies tornaren a l’ortodòxia segle XVI, el 1595 el metropolita de Kíev i altres bisbes veïns demanaren la comunió amb Roma…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina