Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Montesquiu
Armes dels Montesquiu
Llinatge feudal rossellonès originari del castell de Montesquiu d’Albera (de Vilanova d’Albera o del Munt), al peu del puig de Sant Cristau, al cim del qual hi ha un castell, dit castell d’Albera o de Sant Cristau, i per aquesta raó els seus membres alguna vegada apareixen cognomenats de Santcristau.
El primer membre conegut és Bernat I de Sant Cristau , que s’havia casat amb Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou Llur fill Guillem I de Montesquiu o de Sant Cristau es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu novament edificat pel seu pare vers el 1080 i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló Foren pares de l’hereu Bernat II de Montesquiu mort després del 1172, casat amb una filla de Ramon de Termes, amb la qual fou pare de Guillem III de Montesquiu mort poc després del 1217,…
Prada
Vista aèria de la vila de Prada amb el Canigó al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Conflent, que ocupa bona part de la cubeta de Prada, una de les dues en què se subdivideix el Conflent estricte (la dovella enfonsada per falles dins els Pirineus axials paleozoics); és reblerta de materials detrítics pliocènics, d’origen continental o lacustre.
La Tet en voreja la falla septentrional Molt inclinada a l’E de 500 a 200 m alt i no atesa pel glacialisme, ha estat acabada de replenar pels alluvions quaternaris del riu, prou encaixat per tallar el sòcol en algun sector El terme arriba al s fins al coll de Creu contraforts septentrionals del Canigó, i al N fins a la vall de la Castellana El principal producte agrícola són els arbres fruiters 356 ha els presseguers ocupen 208 ha, les pomeres 69 ha, els albercoquers 34 ha i els cirerers 7 ha entre les hortalisses 40 ha dominen l’enciam i…
bedoll
Bedoll (Betula lutea)
Nicholas A. Tonelli (cc-by-3.0)
Botànica
Qualsevol espècie del gènere Betula semblant a un bedoll, com B. lutea i B. papyfera, arbres del nord dels EUA i del Canadà, importants com a fornidors de fusta; de l’escorça de B. papyfera, els indis americans en feien canoes.
Cuba
Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica Central, a les Antilles, format per les illes de Cuba (la més gran de les Antilles), de la Juventud i més de 1.600 cayos i petites illes; la capital és l’Havana.
La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…
Perpinyà
L’antiga Llotja de Perpinyà, amb la Venus de Maillol, a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, capital de la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals), a la vall baixa de la Tet.
La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…