Resultats de la cerca

El Cid fingí retirar-se a València després d’una incursió, però mentre els almoràvits el perseguien envià un altre sector de les seves forces contra el campament enemic, que fou pres juntament amb un important botí, el qual fou compartit per Alfons VI de Castella, que arribava en ajuda del Cid

És el més antic dels texts dedicats a l’heroi castellà Escrit en versos sàfics i adònics, n'han arribat trenta-dues estrofes Després d’un exordi i d’episodis diversos, la narració comença a explicar molt minuciosament la lluita del Cid contra Berenguer Ramon II de Barcelona al voltant d’Almenar Segrià 1082 Milà i Fontanals fou el primer a considerar-la d’autor català, i Menéndez Pidal suposà que aquest pertanyia al bàndol contrari al comte i que la compongué vers el 1090 Nicolau d’Olwer no el cregué català, i Horrent vacillà entre creure'l català, aragonès o mossàrab de Lleida, i…

El Cid vencé i feu diversos presoners aragonesos

Quan Yaḥyà ibn Ismā'il ibn Yaḥyà al-Qādir sortí de Toledo, l’acompanyà, en nom d’Alfons VI, a València per tal que aquell hi fos acceptat Malgrat l’hostilitat del poble recelós que al-Qādir lliurés la ciutat al rei castellà, com havia fet amb Toledo, acampà amb la seva mainada a Russafa i hi fou el veritable senyor 1085-86 Lluità amb Alfons VI a Zalaca 1086 i a Uclés 1108 i morí en les lluites intestines del regnat d’Urraca

Era membre d’una aristocràtica família iemenita assentada a València des dels primers moments de la conquesta musulmana Fou elegit cap de la república municipal instituïda a València 1092 després de la revolta popular que destronà al-Qādir, l’antic rei de la taifa de Toledo, imposat per Alfons VI de Castella i Álvaro Háñez S'alià amb el Cid per a impedir l’entrada dels almoràvits a València 1093, contra els desigs de la part més puritana de la població encapçalada pels Banū Wāǧib, partidària de fer cara al Cid amb l’ajuda dels nord-africans Destituït temporalment ibn Wāǧib , fou elegit…

Filla gran i hereva del primer marquès del Cenete, Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos De petita residí a Aiora Òrfena 1523, anà a Burgos, on es casà amb el cambrer de Carles V, el comte Enric de Nassau-Breda mort el 1538 Residí habitualment a Jadraque Era a Flandes quan restà vídua, el 1538 De retorn a la península Ibèrica, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran d’Aragó, vidu de Germana de Foix, i passà a residir a València Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort subvencionà estudiants a Lovaina 1542, assignà una pensió al fill del mestre…

Les seves ambicions sobre el regne de València el feren entrar dins un joc d’aliances i contraaliances amb els altres interessats en València, Berenguer Ramon II de Barcelona, el Cid, Alfons VI de Castella Malgrat entrar a la ciutat amb el Cid 1088, no reeixí mai a incorporar-la als seus dominis La pressió dels almoràvits li feu cercar ajut entre els cristians aliança amb el Cid, 1092, però Pere I d’Aragó li prengué Osca 1096 i Alfons I el derrotà i el feu matar a Valtierra

Aliat amb Berenguer Ramon II de Barcelona i amb Sanç Ramires d’Aragó, fou derrotat 1082 pel seu germà Yūsuf al-Mu'tamin de Saragossa, que era ajudat pel Cid Conquerí Xàtiva i assetjà València, defensada victoriosament per Álvaro Háñez Intentà de resistir els repetits atacs del Cid presa del castell de Polop el 1089 i devastacions de Dénia i Tortosa aliat de nou amb els comtes catalans i amb el nou rei de Saragossa, el seu nebot Ahmad ibn Yūsuf al-Musta'īn, però a la seva mort el seu fill i successor Sulaymān es féu tributari del Cid

La seva obra més important és Histoire des musulmans d’Espagne jusqu'à la conquête de l’Andalousie par les almoravides 711-1110 1861 Entre altres obres, hom en pot esmentar Recherches sur l’histoire politique et littéraire de l’Espagne pendant le Moyen Âge 1849, Supplément aux dictionnaires arabes 1881 i Glossaire des mots espagnols et portugais derivés de l’arabe 1869 Aclarí també molts punts sobre la personalitat del Cid en el seu llibre Le Cid d’après nouveaux documents 1863

Enfrontat al seu germà al-Munḏir ‘Imād al-Dawlà, l’any 1082 el derrotà, amb l’ajut del Cid, a Almenar Segrià, on fou fet presoner Berenguer Ramon de Barcelona, aliat d’al-Munḏir Sempre comptant amb el Cid, saquejà els territoris veïns com Morella, el 1084 En morir Abū Bakr, alguns valencians li proposaren el govern de la taifa de València, en contra de les aspiracions d’al-Qādir, de Toledo però, mort aquell mateix any, s’hi installà aquest darrer El succeí el seu fill Aḥmad ibn Yūsuf al-Musta'īn