Resultats de la cerca

Aprengué la litografia i estudià a l’acadèmia de Dresden A Berlín 1908, EHeckel l’introduí al grup Die Brücke 1910-12, i es relacionà particularment amb ELKirchner Amb formes anguloses i amb efectes menys brutals que altres expressionistes, creà una obra pictòrica i gràfica d’un gran lirisme decoratiu, inspirada en la pintura egípcia, amb una temàtica dedicada al món dels gitanos

Després d’estudiar medicina es traslladà al Brasil, on féu estudis sobre els crustacis i escriví nombrosos articles defensant les doctrines de Darwin i la idea que l’ontogènia és una recapitulació de la filogènesi, idea que fou desenvolupada més tard per Haeckel

Influït per l’Sturm und Drang, adoptà un to popularista i natural en les seves obres Escriví idillis — Die Schafschur ‘L’esquilada’, 1755— i obres teatrals Faust 1776-78, Golo und Genoveva 1775-81 i Niobe 1778

Considerat el precursor de l’escola històrica Destacà la configuració de la nació i la coherència amb la seva història com a base de l’organització de l’economia, des d’un punt de vista conservador Contrari a l’escola clàssica, negà l’existència de lleis econòmiques generals Obres principals Die Elemente der Staatskunst ‘Els elements de la política’, 1809 i Versuch einer neuen Theorie des Geldes ‘Assaig sobre una nova teoria del diner’, 1816

Incorporat als laboratoris Geigy, treballà gairebé tota la vida en la recerca d’insecticides d’eficàcia total contra les plagues agrícoles, que obtingué el 1939, en fabricar el diclorodifeniltricloroetà DDT Premi Nobel de medicina i fisiologia el 1948 És autor de DDT und neuere Insektizide

El seu fill, Josep Maria de Muller i d’Abadal Barcelona 1919 — 1981, doctor en dret, fou president de la diputació de Barcelona 1967-73

Bibliotecari de diversos prínceps Kassel, Mainz, Wien, Berlín, Napoleó el féu secretari d’estat del regne de Westfàlia La seva obra més important és Geschichten Schweizerischer Eidgenossenschaft ‘Històries de la Confederació Helvètica’, 1780-1808

Professor a Berlín 1833, féu importants investigacions sobre la fisiologia del sistema nerviós, els òrgans dels sentits Zur vergleichenden Physiologie des Gesichtssins des Menschen , 1826, l’activitat secretora De glandularum secernentium structura , 1830 i l’anatomia comparada El seu Handbuch der Physiologie des Menschen 1833-40 fou llibre de text a quasi totes les universitats alemanyes Formà investigadors com Schwann, Henle, Virchow, Helmholtz, etc, que evolucionaren des de la Naturphilosophie de principis de segle fins a la més rigorosa fisiologia experimental