Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Joana I de Nàpols
Història
Reina de Nàpols i comtessa de Provença (1343-81).
Filla de Carles de Nàpols, duc de Calàbria, i de Maria de Valois, succeí el seu avi, Robert I Casada 1343 amb el seu cosí l’angeví Andreu d’Hongria, duc de Calàbria, fill del rei Lluís I, de qui era promesa des del 1333, fou acusada de complicitat en l’assassinat d’aquest 1345 Amb el segon marit, Lluís de Tàrent, intentà la conquesta de Sicília, però acabà renunciant definitivament a l’illa pau del 1372 Vídua de Lluís 1362, decidí de casar-se amb Jaume de Mallorca, evadit de la presó de Barcelona 1363, i li donà el títol de duc de Calàbria implicat, aquest, en la guerra de Castella i pres…
Llubí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca del pla de Mallorca, entre els termes de Muro (E) i Inca (W).
Ocupa terres planeres, de pendents suaus 171 m d’altura màxima, al SE, i terres baixes uns 20 m al N, on enllaça amb l’horta de sa Pobla En aquest sentit se succeeixen els materials margosos del Burdigalià marí, els de l’Helvecià-Tortonià marí i els quaternaris, tots els quals proporcionen sòls de bona qualitat És travessat pel torrent de Muro, dit ací de Vinagrella Els conreus ocupen el 87,2% del terme 2 322 ha El regadiu, al sector septentrional, ocupa el 7% de la terra conreada El secà és destinat a ametllers 1 225 ha, cereals 1 088 ha, figueres 326 ha i garrofers, vinya i arbres fruiters…
Joan Miralles
Pintura
Pintor.
Conreà el paisatge —especialment de Deià, on residí molt temps—, la natura morta, la composició i el retrat Decorà diverses capelles i esglésies La seva obra es caracteritzava per un figurativisme d’acurada composició i colors suaus, influït per un cert arcaisme Fou elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears 1955, de la qual esdevingué vicepresident Fou guardonat amb la medalla d’or del Cercle de Belles Arts 2003 i el premi Ramon Llull, del Govern de les Illes Balears 2005
Antoni Ignasi Alomar i Barbarín
Metge, autor d’un estudi sobre les febres de Muro (1858), de les memòries sobre la instal·lació d’un manicomi a Barcelona i del diagnòstic de les malalties de la pell (1849).
Fou fundador i redactor de La Medicina Ecléctica , periòdic que fou publicat a Palma Mallorca
l’Alquerieta de Jordà
Llogaret
Llogaret del municipi de Muro del Comtat (Comtat), a la dreta del riu d’Agres, prop de la confluència amb el riu d’Alcoi.
L’església Sant Joaquim és annexa de la parròquia de Muro
Benàmer
Llogaret
Llogaret del municipi de Muro del Comtat (Comtat), a l’esquerra del riu d’Alcoi, prop de la confluència amb el riu d’Agres.
El 1535 fou desmembrat de Cocentaina i passà a formar part de la nova parròquia de Muro actualment l’església la Mare de Déu de Gràcia depèn d’Alcosser de Planes
s’Albufera d’Alcúdia
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls al NW de la badia d’Alcúdia, dins els municipis d’Alcúdia, Muro i sa Pobla (Mallorca).
Separada de la mar per un cordó litoral d’uns 8 km, originalment els aiguamolls ocupaven una superfície d’unes 2 600 ha en un perímetre de 32 km Alimentada per torrents diversos el d’Almadrà i el de Sant Miquel i l’aqüífer de Sa Pobla, a l’estiu és inundada en part per l’aigua de la mar La vegetació és típica de maresma salicòrnies, joncs, canyars, tamarius, oms, àlbers, etc i té una gran riquesa ornitològica flamencs, agrons, arpelles, fotges, nombroses espècies d’anàtides i de moixons, etc El 1863 la societat britànica New Majorca Land Co obtingué la concessió per a emprendre…
Arnau Albertí
Cristianisme
Teòleg.
Féu estudis a Lleida i a Pavia Entre el 1517 i el 1523 fou nomenat inquisidor de Mallorca, d’on era canonge, i, després 1527, de València, on intervingué en el procés de la mare de Lluís Vives El 1523 impugnà la celebració del concili provincial de València i n'obtingué la dissolució Escriví, entre altres obres, una Repetitio nova sive commentaria rubricae de haereticis 1534, reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull, i un nou Directorium inquisitorium , que restà inèdit, en contra del de Nicolau Eimeric Li són atribuïts també uns comentaris a l' Ars magna de Llull
Llorenç Pérez i Martínez
Historiografia
Historiador.
Estudià al seminari de Mallorca i a la Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà en història eclesiàstica 1962, i es diplomà en arxivística 1953 a l’escola de paleografia i diplomàtica de l’Arxiu Vaticà El 1965 es llicencià en filosofia i lletres a Madrid Exercí del 1954 al 1965 a l’arxiu diocesà de Mallorca, fou professor d’història i paleologia al seminari 1957-65 i dirigí la Biblioteca March de Palma Collaborà en Estudios Lulianos , Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana , Analecta Sacra Tarraconensia i altres revistes, on publicà nombrosos articles sobre història eclesiàstica de…
Miquel Tortell i Simó
Música
Músic.
Beneficiat i organista de la Seu de Mallorca Deixà un Himne , un Te Deum i un Ave Maria i compongué la música de l’himne S'estrella de s’auba , sobre un text de Marià Aguiló Fou considerat un dels primers organistes dels Països Catalans