Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
cranquet dels nacres
Carcinologia
Crustaci de la subclasse dels braquiürs
, de l’ordre dels decàpodes, que té el cefalotòrax de prop d’1 cm d’amplada i de color blanquinós.
En estat larval s’introdueix en la cavitat branquial d’alguns molluscs nacres, musclos, etc i ascidis S'alimenta del plàncton que porta l’aigua que banya les brànquies
zigòpters
Entomologia
Subordre d’insectes odonats integrat per individus que tenen el cos delicat (abdomen prim i llarg), els ulls que sobresurten lateralment i les ales amples i membranoses (les anteriors i les posteriors són semblants).
Ponen els ous en plantes, i en els estadis larvaris posseeixen brànquies traqueals caudals o laterals Pertanyen a aquest grup les damiselles, amb mascles de cos blavós i femelles verdoses
branquictènia
Anatomia animal
En alguns peixos, cadascuna de les protuberàncies formades per la mucosa faríngia, situades a la vora interna dels arcs branquials.
Llur funció és de filtrar l’aigua respiratòria i retenir-ne les partícules de sorra o de fang que podrien obstruir les brànquies i conservar a la faringe les partícules alimentàries
protòpter
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis pulmonats de la subclasse dels dipnous, de la família dels protoptèrids.
Es caracteritzen pel fet de tenir dos pulmons i brànquies molt reduïdes utilitzen els pulmons, no tan sols en condicions de falta d’oxigen, sinó normalment És un gènere de repartició africana que inclou quatre espècies
proteids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels que agrupa un gènere americà (Necturus) i un d’europeu (Proteus).
Es tracta de salamandres que viuen permanentment en estat larvari En ambdós casos hi ha brànquies externes i el gènere americà presenta pulmons molt reduïts El gènere europeu és una forma cega i completament despigmentada, i habita als avencs
osteolepiformes
Paleontologia
Ordre de peixos de la subclasse dels crossopterigis que són fòssils del Devonià i presenten el cos massís i fusiforme, recobert d’escates cicloides.
Tenen dues aletes pectorals lobulades, la cua heterocerca i les dents punxegudes, còniques i fortes D’aquests peixos, que respiraven mitjançant brànquies i bufeta natatòria, sortiren dues branques, una de les quals donà lloc als amfibis i l’altra als celacants
malacopterigis
Ictiologia
Nom, actualment en desús, donat al grup de peixos osteïctis que presenten els radis de les aletes tous i articulats.
Hom els dividia en malacopterigis àpodes, si no tenien aletes abdominals, com el congre, malacopterigis subbranquials , si tenien les aletes abdominals sota les brànquies, com el bacallà, i malacopterigis abdominals, si tenien un parell d’aletes rere l’abdomen, com el salmó
salamandra
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Gènere d’amfibis urodels
, de la família dels salamàndrids, d’aspecte robust i de longitud entre 8 i 24 cm, amb el cap i el cos ben diferenciats, el tronc allargat, amb quatre extremitats i amb la cua llarga i cilíndrica, de la qual se serveixen per a nedar.
Els adults no presenten brànquies i respiren per pulmons Habiten llocs humits i ombrívols i s’alimenten de cucs, larves d’insectes i molluscs, que capturen al capvespre Tenen glàndules que secreten substàncies tòxiques, les quals poden provocar la mort de petits animals i produeixen irritació a les mucoses de l’home Durant l’hivern presenten letargia i a la primavera té lloc la reproducció Són generalment ovovivípars i les larves que en neixen tenen brànquies i passen a l’aigua un període de llur vida A Europa hi ha dues espècies, la salamandra comuna Salamandra…
depuració
Alimentació
Operació industrial consistent a eliminar el contingut dels microorganismes (que, de vegades, poden ésser patògens) que acumulen els mol·luscs criats en aigües marines contaminades.
Mantenint-los vius un o dos dies en aigua de mar estèril per cloració, ozonització o raigs ultraviolats, hom n'elimina, per rentatge, els microorganismes que hi ha a les brànquies i a l’aparell digestiu, i esdevenen aptes, sanitàriament, per al consum humà
sifonòstoma
Anatomia animal
Nom donat a la conquilla dels mol·luscs gastròpodes quan el perístoma presenta una escotadura acanalada en la seva vora terminal.
Aquesta escotadura és contínua, sovint en forma de canal incompletament tancat, i deixa passar un prolongament del mantell el sifó , tub incomplet que posa en comunicació la cavitat pallial, on són les brànquies, amb l’exterior El canal de la closca és també anomenat sifó