Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
Rossend Llurba i Tost
Literatura catalana
Teatre
Escriptor teatral i poeta.
Autor de consum, publicà una vintena d’obres en català Drama d’amor, Pasqua florida o les caramelles, La Costa Brava , etc Escriví, amb èxit, versos de cuplets, a l’època daurada d’aquest gènere
crísids
Entomologia
Família d’insectes himenòpters portadors de fibló, de coloracions metàl·liques no uniformes i molt vives, i amb l’abdomen còncau a la part inferior.
Els crísids són de dimensions variables i habiten per tota la superfície de la Terra Les larves són paràsites de diversos himenòpters nidícoles Algunes espècies del gènere Chrysis , com la mosca daurada, són abundants a Catalunya
Genís Llinares
Escultura
Escultor tallista.
És autor dels notables teginats de la Sala Daurada 1534-35 i de la Sala de Corts 1540, al palau de la Generalitat de València En aquesta segona obra fou ajudat pel seu fill Pere Martí Llinares i Blasco actiu del 1543 al 1563
Fidel Riu i Dalmau
![](/sites/default/files/media/FOTO/A104870.jpg)
Fidel Riu i Dalmau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Excercí el periodisme a Manresa, on dirigí el diari El Pla de Bages i les revistes literàries Cenacle i Ciutat És autor dels llibres de poemes El cant geòrgic 1918, La veu subtil 1920, Terra amorosa 1927, Terra daurada 1950, Fruita 1951, Avui 1954 i La terra i el temps 1958, entre d’altres
Jean Soulas
Escultura
Escultor francès.
Treballà per a la capella de Notre-Dame, al castell de Saint-Germain-l’Auxerrois 1505 És autor de quatre relleus sobre la vida de santa Anna, de la catedral de Chartres els dos millors són la Trobada davant la Porta Daurada i Naixement de la Mare de Déu , que féu per encàrrec de Jean de Beauce, un dels arquitectes d’aquesta catedral, del 1519 al 1525
Karel van de Woestijne
Literatura
Escriptor flamenc.
Fou l’introductor del simbolisme a Flandes, que en la seva obra assoleix un caràcter neoromàntic La seva poesia passa alternativament per moments de sensualitat intensa i d’espiritualitat gairebé mística De la seva producció cal destacar De gulden Schaduw ‘L’ombra daurada’, 1910, God aan Zee ‘Déu al mar’, 1926 i De bestendije Aanwezigheid ‘La presència perdurable’, 1918 Fou també un gran prosista, crític literari i assagista
Sem’on Petrovič Babajevskij
Literatura
Novel·lista rus.
De família de camperols, arribà a diputat del Sòviet Suprem de l’URSS Les seves novelles tracten de les dificultats de la vida rural de la postguerra Kaval’er zolotoj zvezdy ‘El cavaller de l’estrella daurada’, 1947-48 i Zvet nad zeml’oj ‘Llum a la terra’, 1949-50, premis estatals de l’URSS 1949 i 1950 Posteriorment ha escrit Synovnij bunt ‘La revolta del fills’, 1961, Stanica 1976 i Privol’e ‘Llibertat’, 1978
Tazio Nuvolari
Automobilisme
Automobilista italià.
Al volant d’Alfa Romeo i de Maserati, fou l’únic que inquietà la superioritat de les marques alemanyes Guanyador dels grans premis de Mònaco 1932, França 1932, Bèlgica 1933, Anglaterra 1938, Alemanya 1935 i Itàlia 1931, 1932 i 1938, de la Targa Florio 1931 i 1932 i de les 24 Hores de Le Mans 1933, es retirà, malalt, el 1948 Hom el considera un dels més grans pilots de l’època daurada de l’automobilisme
píndola
Farmàcia
Medicament afaiçonat en forma de boleta de vegades recoberta d’una capa de color, daurada, argentada, etc.
Forma farmacèutica actualment gairebé abandonada, fou molt corrent fins els anys vint Té una forma esfèrica i un pes comprès entre 0,05 i 0,3 g Les píndoles, a la farmàcia, eren preparades a mà amb el medicament i l’excipient —lactosa, regalèssia en pols, caolí, carbonat de magnesi, xarop, mel, extrets, etc—, hom en feia una massa tova, la massa pillular , amb la qual feia uns cilindres, els magdaleons , d’un diàmetre aproximat al que havia de tenir la píndola i d’una llargada tal que en dividir-lo en parts iguals per mitjà del pindoler, donava el nombre de píndoles desitjat El rodament era…
Juan Payo Coello
Cristianisme
Abat de Poblet (1480-98).
Lloctinent d’almoiner de Ferran II de Catalunya-Aragó en temps de l’abat Delgado, el rei el nomenà president de la generalitat 1488-91 El 1493, allotjà a Poblet Ferran II i Isabel Acabà la Porta Daurada, començada per l’abat Delgado, i féu bastir una ermita a la Mare de Déu dels Torrents Vimbodí, refeta al s XVIII Inicià a Poblet la tradició de les rajoletes valencianes blaves de paviment amb l’escut abacial Es conserva també un gran plat amb les seves armes