Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Grisons
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Grisons_Schan.jpg)
La vall de Schanfigg, als Grisons
(CC0)
Divisió administrativa
Cantó de l’E de Suïssa, el més gran del país.
La capital és Chur Confina amb els cantons de Sankt Gallen, Glarus, Uri i Ticino, amb Itàlia Llombardia i Trentino-Alto-Adige, Àustria Tirol i Vorarlberg i Liechtenstein És una regió molt muntanyosa amb un relleu constituït pels Alps Grisons occidentals cadenes de Tödi, Piz Sardona i grup de l’Adula i pels Alps Grisons orientals grups d’Albula, Silvretta, Rhätikon, Plesur, Bernina i Offen Pass L’elevació mitjana de les valls és notable 1300 a 1800 m Les neus perpètues i les glaceres cobreixen només un 5% del territori Hidrogràficament el cantó es divideix entre les…
Reinhold Messner
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Reinhold_Messner.jpg)
Reinhold Messner (1980)
Jaume Altadill
Alpinisme
Alpinista italià.
Cresqué a les Dolomites, on el seu pare l’inicià en l’alpinisme, activitat en què desenvolupà un estil propi basat en l’ús d’un equipament mínim Estudià enginyeria i completà el seu primer cim de més de 8000 m el 1970 amb l’ascens al Nānga Parbat, en el qual morí el seu germà Gunther i ell perdé alguns dits dels peus i parts dels de les mans per congelació Ha obert nombrosos itineraris al Mont Blanc, les Dolomites i els Andes, però es destaca per les ascensions a l’Himàlaia, on el 1986 fou el primer alpinista en completar els catorze cims de més de vuit mil metres de la Terra, que ha ascendit…
retoromànic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de dialectes romànics constituït per tres blocs dialectals, d’àrea discontínua.
S'estenen des del Sant Gotard fins a l’Adriàtic i són, d’W a E el retoromànic occidental o rètic amb tres dialectes el sobreselvà i el sotaselvà —que junts constitueixen el romanx o grisó, llengua oficial del cantó dels Grisons i una de les quatre llengües parlades a Suïssa— i l' engiadinès , parlat a Engiadina, el ladí o dolomític, parlat a la regió de les Dolomites i al Trentino-Alto Adige, on és reconegut oficialment, i el furlà , parlat al Friül A causa d’aquesta profunda disgregació i de la dificultat comunicativa entre els parlants d’aquests dialectes, hom ha posat en dubte…
Rovereto
Ciutat
Ciutat del Trentino-Alto Adige, a la província de Trento, Itàlia, a la vall de l’Adige.
Indústries de transformació dels productes agrícoles Al s XVIII ja era un centre comercial important Reconstruïda després dels desperfectes soferts durant la Primera Guerra Mundial, rebé un aspecte de ciutat jardí
Riva del Garda
Ciutat
Ciutat del TrentinoAlto Adige, a la província italiana de Trento, al NW del llac de Garda.
Ja en temps romans Ripa fou un important centre comercial Conserva muralles medievals
Meran
Ciutat
Ciutat del Tirol del Sud, a la regió del Trentino-Alto Adige, a la província de Bozen, Itàlia.
Centre turístic, amb estacions termals, i industrial Fou bressol del comtat del Tirol, passà a Baviera el 1805 i fou austríaca del 1815 al 1919
Arco
Ciutat
Ciutat de la província de Trento, a la regió del Trentino-Alto Adige, Itàlia, al N del llac de Garda.
Tirol
Regió
Regió dels Alps orientals, dividida entre els estats d’Àustria (Tirol o vall de l’Inn i Tirol Oriental o capçalera del Drava) i Itàlia (Tirol del Sud o capçalera de l’Adige).
És un territori molt muntanyós que s’estén entre Baviera, al N, i el Trentino al S S'hi distingeixen una sèrie de massissos formats per roques metamòrfiques, continuació de la zona axial de la gran serralada alpina, amb altures superiors als 3 000 m l’Ortler Ortles, l’Ötztaler, el Zillertal, el Brenner i l’Alt Tauern a ambdós costats d’aquests s’estenen els Prealps calcaris, amb altituds més modestes Alps de Pusteri, Càrnics, Dolomites, Lechtal A la zona de contacte estructural entre ambdós massissos s’inscriuen els solcs longitudinals de les valls de l’Inn i del Drava, que reben…
Brixen
Ciutat
Ciutat del Tirol del Sud, a la regió del Trentino-Alto Adige, Itàlia, situada a la confluència dels rius Rienz i Eisack.
És un centre comercial, amb indústria de llana El nucli arquitectònic fonamental és a la plaça del Duomo, on hi ha el palau episcopal, del s X, reconstruït al s XVIII, i la catedral, edificada al final del s XVIII sobre unes restes del s XIII, amb un claustre romanicogòtic, decorat amb murals ss XIII-XIV, i un baptisteri s XI, amb murals dels ss XIII-XIV El museu diocesà comprèn diverses peces de l’escola local Seu episcopal des del s X, fou governada pels seus prínceps arquebisbes El 1363 passà al domini dels Habsburg Unida al Tirol 1803, fou cedida a Àustria 1814 i posteriorment annexada a…
ladí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grup retoromànic parlat a les regions italianes de les Dolomites i del Trentino-Alto Adige per unes 20 000 persones.