Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Dàcia
Geografia històrica
Província romana constituïda l’any 107, després de la destrucció del regne dels dacis.
L’antic nom romà designa aproximadament l’àrea de la moderna Romania, bé que el regne dels dacis ocupà, a més, terres al sud del Danubi i al nord dels Carpats, i que la província romana tingué una extensió més àmplia en alguns períodes Trajà sotmeté els dacis al poder de Roma i convertí la Transsilvània i la Valàquia en província romana 107 els límits eren el Dnièster, el Tisza, el Danubi inferior i la mar Negra Durant la dominació romana la Dàcia restà separada de la província de la Mèsia pel Danubi i fruí de prosperitat per l’explotació de la terra i de les mines d’or i de sal…
tractat de Küçük Kaynarca
Història
Tractat signat entre Turquia i Rússia el 21 de juliol de 1774 a la ciutat homònima del SE de Silistra (Bulgària).
Bé que, per ell, Turquia recuperà Moldàvia i Valàquia, aquest tractat marcà el començament de la decadència política i militar otomana i de l’anomenada qüestió dels Estrets
Mustafà III
Història
Soldà otomà (1757-74), fill d’Ahmet III.
Ajudat sobretot per Frederic el Gran de Prússia, sanejà les finances, organitzà un cos d’artilleria i creà una escola de nàutica Contra Caterina II de Rússia perdé Moldàvia, Valàquia i Crimea
tractat de Belgrad
Història
Tractat signat l’1 de setembre de 1739 entre Rússia i Àustria d’una part, i Turquia de l’altra.
Àustria cedí a Turquia Belgrad i els territoris de Bòsnia, Sèrbia i Valàquia Rússia abandonà les seves conquestes a Moldàvia i a Crimea, renuncià a les pretensions d’una sortida lliure a la Mediterrània i es comprometé a desmantellar la plaça d’Azov
Miloš I de Sèrbia
Història
Príncep de Sèrbia (1815-39 i 1858-60).
Participà en la rebellió contra els turcs 1804-13, però després de la fugida dels Karadjordjević hi collaborà, i fou reconegut príncep hereditari el 1830 promulgà una constitució el 1835 A causa del seu govern hagué d’abdicar Retirat a Valàquia, fou novament cridat per la Skupština amb el títol de “pare de la pàtria”
Omar Paixà
Història
Militar
Nom amb què és conegut Mihailo-Mića Latas, militar turc d’origen croat.
Desertor, fou, a Turquia, preceptor d’Abdülmecit I, que l’envià a Síria contra l’exèrcit egipci d’Ibrāhīm Paixà 1838 Ascendit a general, fou governador al Líban 1842, a Valàquia 1848, a Bucarest 1850, a Bagdad 1860, on fou destituït pels abusos, i, finalment, a Hercegovina 1861, on reprimí durament la rebellió de Montenegro Participà activament en la guerra russoturca 1853-56
congrés de Verona
Història
Darrer congrés de les potències de la Santa Aliança, celebrat a Verona de l’octubre al desembre del 1822.
Hi fou tractada la retirada de les tropes austríaques del Piemont i llur reducció a Nàpols, la retirada de les tropes turques de Moldàvia i Valàquia i la protecció a l’església grecoortodoxa, i, sobretot, hi fou decidida la intervenció francesa a Espanya per tal de restaurar Ferran VII els Cent Mil Fills de Sant Lluís Anglaterra s’oposà, però, a la intervenció francesa a les colònies espanyoles
Dràcula
Protagonista de la novel·la homònima de B.Stoker publicada el 1897.
El personatge —inspirat en una llegenda transsilvana sobre Vlad III de Valàquia, dit Dràcula— encarna un home vampir àvid de xuclar la sang humana que li permet de menar una vida d’ultratomba La novella ha servit de base per a diverses versions cinematogràfiques entre les quals es destaquen Nosferatu 1922 de FWMurnau, Dracula 1931, de TBrowning, Dracula 1958, de TFisher, Nosferatu, Phantom der Nacht ‘Nosferatu, el vampir de la nit’, 1978, de WHerzog, i Dracula 1992, de FFCoppola
Bǎrǎgan
Geografia històrica
Regió de Romania, limitada al nord-est pel curs inferior del Siret, a l’est i al sud pel Danubi, al sud-est pel Dîmboviţa i al nord-oest per l’arc dels Carpats.
Constitueix l’extrem oriental de la planura de Valàquia el clima és continental extrem, amb precipitacions escasses A més dels rius esmentats, drenen aquesta regió altres afluents del Danubi els rius Cǎlmǎtuiu, Ialomita i Mostistea Els sòls són rics, formats generalment per loess, i la vegetació és estepària Els recursos econòmics són l’agricultura cereals, arbres fruiters i la ramaderia de llana En general és poc poblada, i els centres urbans principals són a la perifèria, com Bucarest i Brǎila És ben comunicada per diverses línies de ferrocarril i carreteres
Cantemir
Història
Família de boiars d’origen tàrtar establerta a Moldàvia al s XVII.
Foren prínceps de Moldàvia Constantí Cantemir 1630-93, en 1685-93, i els seus fills Antíoc Cantemir , en 1696-1700 i 1705-07, i Demetri Cantemir 1673-1723, el 1710 Aquest últim ajudà Pere el Gran contra els turcs, i a la desfeta de Stanilesti 1711 emigrà a Rússia, on fou canceller imperial És notable la seva obra d’historiador Historia incrementorum atque decrementorum aulae othomanicae 1716, traduïda a l’anglès el 1734 i altres obres sobre Moldàvia i Valàquia El seu fill Antíoc Cantemir 1708-44 fou diplomàtic i escriptor