Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
Santiago Alba Bonifaz
Política
Polític castellà.
Fou secretari general de la Unión Nacional i ingressà després al Partido Liberal de Moret Ministre de finances del govern Romanones 1916, presentà a les corts un projecte financer que trobà l’oposició de la burgesia industrial catalana per tal com exigia una tributació especial per beneficis extraordinaris de guerra El 1918 fundà la Izquierda Liberal monàrquica i s’enfrontà amb Cambó dins el govern Maura Exiliat a París durant la Dictadura 1923-30, tornà i rebutjà l’oferiment d’Alfons XIII de substituir el general Berenguer Proclamada la República, s’afilià al Partit Republicà Radical de…
Marià Batlles i Torres-Amat
Història
Metge i polític, nebot de Fèlix Torres i Amat de Palou.
Afiliat al partit liberal, el 1823 emigrà a la Gran Bretanya es doctorà en medicina a Edimburg 1827 i fou metge intern de l’hospital de Westminster, a Londres Tornà a Barcelona i es llicencià en medicina 1833 Establert a València, el 1837 hi esdevingué catedràtic de medicina fou dues vegades rector de la universitat 1840, 1854, i fundà el jardí botànic Amic del general Espartero, fou diputat provincial i diputat per València a les corts constituents del Bienni Progressista 1854-56 És autor de Dissertatio medica inauguralis quaedam de mania complectens 1827, de La instrucción…
Luis Mayans y Enríquez de Navarra
Història
Política
Polític moderat.
Llicenciat en dret, fou alcalde major de Ferrol 1835, jutge a Madrid 1836 i magistrat a Saragossa 1837 Diputat a corts per Ontinyent 1837, ministre de gràcia i justícia i president del congrés 1843-51, i ministre d’estat 1854, intervingué en la redacció del concordat del 1851 i es retirà de la política durant el Bienni Progressista El 1856 fou ministre de guerra i marina, fins el 1858, que ho tornà a ésser de gràcia i justícia, fins el 1860, i de nou en 1864-68, que es retirà Després de la Restauració intervingué en la redacció de la Constitució del 1876 Per desavinences…
clericalisme
Política
Terme pejoratiu que designa la intromissió del clericat en els afers polítics.
L’ús del terme pressuposa una situació de separació real o jurídica entre l’església i l’estat, i de fet no es dóna a l’Europa d’abans de la Revolució Francesa, en què predominava el fet contrari, és a dir, la ingerència de l’estat en els afers de l’Església regalisme La vella escola liberal veia l’origen del clericalisme en el Syllabus de Pius IX 1864, i denunciava els seus tres objectius domini de l’educació, manteniment de les lleis catòliques del matrimoni i unió d’església i estat A Itàlia, el terme es difongué sobretot després de la pèrdua dels Estats Pontificis el 1870 Fins a Pius X,…
Salustiano de Olózaga
Història
Advocat i polític.
Fou diputat a les corts de l’Estatut Reial Membre destacat del partit progressista, féu costat a Espartero el 1840, però les arbitrarietats d’aquest inclinaren Olózaga a oposar-se a la regència del general Després del govern de López, fou president de govern novembre del 1843 Des d’aquest càrrec intentà la formació d’un govern progressista, i per aconseguir-ho recorregué fins i tot a la dissolució de les corts Aquesta decisió però, provocà una reacció fortíssima a la cort i entre els moderats, i Olózaga, acusat d’haver violentat la voluntat de la reina, que aleshores tenia 13 anys, fou…
Luis González Bravo
![](/sites/default/files/media/FOTO/A104025.jpg)
Luis Gonzalez Bravo
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista andalús.
Afiliat al progressisme radical, fundà el diari satíric “El Guirigay”, des del qual atacà Maria Cristina i els moderats Però, quan el 1841 fou elegit diputat a corts, començà el seu moderantisme s’oposà a la regència d’Espartero i participà en les revoltes de Barcelona 1842 i Torrejón de Ardoz 1843 Arribà a cap del govern moderat 1843-44, càrrec que exercí autoritàriament Destituït, fou nomenat ambaixador a Portugal 1844-46, i durant el Bienni Progressista s’exilià a Biarritz Malgrat la seva impopularitat, Narváez el féu ministre de governació 1864-65 i 1866-68 A la mort d’aquest…
Pietro Nenni
Història
Polític italià.
Membre del partit socialista, fou redactor i director d’ Avanti fins el 1926 Amb motiu de la dictadura feixista s’exilià a França, i intervingué, amb la brigada Garibaldi, en la Guerra Civil Espanyola El 1942 fou detingut pel govern de Vichy, però tornà a Itàlia, on fou empresonat fins a la desfeta del govern de Mussolini 1943 Començà llavors una agitada i brillant carrera política secretari general del Partito Socialista Italiano 1944, els anys 1945-46 fou vice-primer ministre, i el bienni següent, ministre d’Afers Estrangers Refusà la collaboració amb els comunistes, però no…
Joaquín Chapaprieta y Torregrosa
Economia
Política
Polític i financer.
Fou ministre de treball en el govern de García Prieto 1922 A l’adveniment de la República 1931 dirigí, amb Miquel Maura, la propaganda electoral de Derecha Republicana i es presentà a les eleccions a les corts del 1933 amb la Unió de Dretes alacantina Durant el Bienni Negre, a la crisi del govern de Lerroux arran de l’afer de l’estraperlo, Alcalá Zamora li encarregà la formació d’un nou govern 5 de setembre de 1935, en la qual collaboraren la CEDA, els radicals, els agraris i la Lliga Catalana A més de la presidència del consell, es reservà la cartera de finances i aconseguí d’…
fets de Casas Viejas
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Casas_Viejas.jpg)
Víctimes anarquistes de la repressió militar i policial a Casas Viejas
Història
Aixecament camperol de caràcter anarquista que tingué lloc al poble de Casas Viejas (Medina Sidonia, Cadis) pel gener del 1933.
Al descontentament per la política social de la República, s’afegí la decepció per part del proletariat rural davant la llei de bases de la Reforma Agrària 1932 El mateix gener del 1933 hi hagué incidents i vagues en diversos indrets del Principat, del País Valencià, d’Aragó i d’Andalusia al poble de Casas Viejas, de règim latifundista i amb un predomini absolut de la CNT entre els bracers uns 500, el dia 11 hi fou declarat el comunisme llibertari i hom intentà d’assetjar la caserna de la guàrdia civil Els revoltats foren aviat dispersats per la mateixa guàrdia civil, reforçada per un grup de…
Fèlix Escalas i Chamení
![](/sites/default/files/media/FOTO/A096321.jpg)
Fèlix Escalas i Chamení
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Polític i home de finances.
Collaborà a la premsa mallorquina “La Almudaina”, “El Correo de Mallorca” i barcelonina “La Veu de Catalunya”, “Hispània”, “Economia i Finances” Participà en la tertúlia de Joan Alcover Es llicencià en dret a Barcelona 1902 i fou passant d’Ildefons Sunyol Nomenat vicesecretari de la Cambra de Comerç de Barcelona 1905-19, en fou president del gener del 1934 al juliol del 1936 Des del 1919 dirigí el Banc Urquijo Català, que fou un model bancàriament i que intervingué en grans empreses catalanes com La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Hidroelèctrica de Catalunya El 1919 fou…