Resultats de la cerca
Es mostren 835 resultats
alternança lingüística
Lingüística i sociolingüística
Fenomen consistent en la juxtaposició d’enunciats, o de fragments d’enunciats, de diferents llengües o varietats en una mateixa interacció comunicativa, i que es produeix en societats amb contacte de llengües.
economia lingüística
Lingüística i sociolingüística
Principi segons el qual la llengua tendeix a aconseguir el màxim rendiment comunicatiu amb el menor esforç articulatori o memorístic dels parlants.
frontera lingüística
Lingüística i sociolingüística
Límit que separa dos dominis lingüístics.
És conseqüència de factors naturals o històrics La frontera entre llengües sol comprendre isoglosses superposades o molt acostades per exemple, la que separa el català i l’occità sovint, però, hi ha zones de transició com la del Capcir Les fronteres entre dialectes presenten més interferències per exemple, entre valencià i català nord-occidental
forma lingüística
Lingüística i sociolingüística
Segons Bloomfield, forma fonètica dotada de significació.
lingüística matemàtica
Lingüística i sociolingüística
Estudi de la llengua amb l’aplicació de principis teòrics matemàtics o de procediments estadístics.
paleontologia lingüística
Paleontologia
Disciplina que té per finalitat la reconstrucció de fenòmens culturals, ètnics, socials, etc, de pobles antics, dels quals no resta cap testimoni històric, mitjançant les dades que proporcionen llurs llengües, sovint conegudes únicament per topònims i inscripcions.
Iniciada per A Pictet Les origines indoeuropéennes , 1859-63, fou continuada per Arbois de Joubainville, Bertoldi, Feits, Fouché, Schrader i Tovar, entre altres
unitat lingüística
Lingüística i sociolingüística
Tot element del llenguatge humà, a qualsevol dels seus nivells (fonològic, morfo-sintàctic, semàntic), que és discret (és a dir, delimitat amb precisió), mínim, restringit en nombre i amb unes funcions determinades per les relacions que manté respecte a d’altres elements, amb els quals es combina dins un sistema de possibilitats de comunicació (o paradigma) i dins una possible seqüència parlada (o sintagma).
comunitat lingüística
Lingüística i sociolingüística
Segons Gumperz, grup social, que pot ésser unilingüe o multilingüe, el qual es manté unit per la freqüència de relacions humanes, econòmiques, socials, etc, i és separat de les zones circumdants per dificultats en les vies de comunicació.
Les comunitats lingüístiques poden consistir en petits grups estretament relacionats per contacte directe o bé que cobreixin extenses regions, segons el nivell d’abstracció que hom hi apliqui
corrupció lingüística
Lingüística i sociolingüística
Deterioració que una llengua pot sofrir, quan no és usada per a totes les necessitats comunicatives dels individus que la parlen i, doncs, és incapaç de satisfer algunes d’aquestes necessitats.
El fet només es pot produir quan dues o més llengües han entrat en contacte dins una mateixa societat, i els individus plurilinguals fan un ús limitat d’un o de totes les llengües que parlen, compartimentant-ne la capacitat El cas extrem és el de les llengües nascudes volgudament com una barreja destinada a una comunicació merament pràctica entre individus de diverses llengües així, la lingua franca , el sabir , el pidgin english , etc