Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Banyeres de Mariola
![](/sites/default/files/media/GRAFIC/39230.jpg)
Municipi
Municipi de l’Alcoià, al vessant occidental de la serra de Mariola.
Presenta un relleu molt abrupte, que arriba a 1 210 m d’altitud a l’alt de la Barcella i a 1 119 a la penya de la Blasca, i que baixa ràpidament devers el curs del Vinalopó, el qual travessa el terme d’est a oest Entre d’altres cursos d’aigua, desguassen al Vinalopó la Marjal, per la dreta, i el barranc de Pinarets, per l’esquerra L’àrea no conreada ocupa 2 900 ha el 58% del terme, i es troba sobretot a la serra de Mariola és ocupada per pins, pollancres i carrasques, i també per pastures permanents unes 1 500 ha Les terres conreades passen de les 2 000 ha el 41 % el regadiu en comprèn 358, i…
la Cadolla
Muntanya
Contrafort occidental (1148 m alt.) de la serra de Mariola, termenal dels municipis de Bocairent (Vall d’Albaida) i de Cocentaina i Agres (Comtat).
el Poblet dels Ferrers
Caseria
Caseria del municipi de Bocairent (Vall d’Albaida), al SW de la vila, prop del límit amb el terme de Banyeres de Mariola (Alcoià).
contestà | contestana
Història
Individu d’un poble ibèric que a l’època preromana ocupava la part meridional del País Valencià.
Bé que Aviè situï en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels s III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A…
Ibi
Vista aèria d’Ibi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla, al sector muntanyós septentrional subbètic valencià, limitat al N per les serres de Biscoi (1.164 m alt.) i del Carrascar d’Alcoi (el Menejador, 1.352 m alt.) i a llevant i al S per les serres de la Carrasqueta (1.239 m alt.) i el cabeç del Quarter (1.003 m alt.); entre elles s’obre pas la canal d’Alcoi, que en aquest sector rep el nom de vall d’Ibi
, drenada per la rambla Gavarnera (o barranc d’Ibi
), afluent del riu Verd o de Montnegre.
En general les àrees deprimides argilenques o margoses miocèniques són envoltades per crestes de materials calcaris lutecians L'aprofitament del sòl implica 3039 ha de terres conreades 1984, és a dir un 50% de la superfície total del terme, i 2018 ha de forestal les 2778 ha de secà 1054 ha en guaret són ocupades fonamentalment per oliveres 772 ha, vinya 450 ha, ametllers 345 ha i una mica per cerealicultura tradicional a les 261 ha de regadiu es destaquen els fruiters, amb 75 ha especialment pomerars, i les hortalisses 50 ha obtenen, en llur majoria, l'aigua de fonts, sotmesa a un règim…
Racó dels Cirers
Caseria
Caseria (35 h diss [1970]) del municipi de Bocairent (Vall d’Albaida), a l’extrem oriental del terme, al vessant meridional de la serra de Mariola.
serra de la Fontfreda
Serra
Alineació muntanyosa (1 093 m) al límit de la Vall d’Albaida (Bocairent) amb l’Alcoià (Alcoi), continuació cap al SW de la serra de Mariola.
baronia de Casanova
Història
Títol concedit el 1803 a l’advocat Francesc de Paula Belda i Pla, comissari de guerra, comandant de voluntaris honrats de València i alcalde de Bocairent.
Ha passat als Jofré
Sant Tomàs
Ermita
Ermita del municipi de Bocairent (Vall d’Albaida), a l’E de la vila, a 918 m alt., al sector més alt de la serra de Mariola.
tossal de l’Àguila
Elevació del terreny al límit de les conques del Vinalopó i del Xúquer, entre els municipis de Banyeres de Mariola (Alcoià) i de Bocairent (Vall d’Albaida).