Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
Josep Ernest Peris i Celda
Teatre
Autor teatral.
El 1902 estrenà la seva primera obra, Tres artistes de porxe , i fins a la seva mort n'escriví 102 en català i algunes en castellà, generalment d’un acte Les més conegudes foren Terres maleïdes 1911, adaptació de La barraca de Blasco i Ibáñez, Mosquit de tenda 1923, La pesca de la ballena 1926, Més allà de la llei 1927, Rialles del voler 1928, localitzada durant les Germanies, Cels de novençà, Per la fam d’heretar, Una ajuda, Voleu llum , etc Destacà també com a autor de llibrets de falla més de 60 i de miracles de Sant Vicent
companyia
Història
Militar
Del s XIII al XVIII, unitat de les milícies urbanes o rurals catalanes.
Era formada aproximadament per cent homes d’armes dividits en dues cinquantenes de cinc desenes cadascuna milícia Era comandada per un capità, elegit generalment entre les classes privilegiades, i tenia assignada la defensa d’un sector determinat de la muralla L’allistament era fet per oficis El conjunt de companyies de Barcelona formaven la Coronela A la Ciutat de Mallorca, per tal de disminuir la força dels oficis després de la revolta de les Germanies, el virrei reduí 1525 el nombre de companyies per la ciutat i les distribuí per parròquies i després per barris les companyies…
Francesc Cerdó i Martorell
Teatre
Dramaturg en llengua castellana.
Actor professional des del 1842, el 1864 dirigí el teatre casino La Paz de Palma, que era també escola de teatre, i tingué companyia pròpia Començà la seva producció amb l’obra en prosa El castillo de Caldora 1842, considerada la introductora del drama romàntic a Mallorca, i després feu el pas a una temàtica autòctona amb La toma de Sóller, o El capitán Angelats estr 1857 i publicada amb el títol Juan Angelats 1862 Romàntic progressista, feu una reivindicació de les Germanies i de la revolta popular a Venganza real, o Herencia de lágrimas 1865 i a Juan Odón Colón 1863 Deixà…
,
castell de Xàtiva
© Fototeca.cat
Castell
Fortalesa edificada a Xàtiva (Costera), a la part alta de la serra del Castell, a tocar de l’emplaçament de l’antiga ciutat alta preromana o l’Albacar
, coster septentrional que la uneix amb l’antiga muralla de la ciutat moderna.
El castell és format per dos nuclis fortificats, el Castellvell o Major i la Castellana, units per una doble muralla amb un total de trenta torres És de fundació romana, i fou reedificat després de la conquesta cristiana Fou destruït parcialment arran de la guerra de Successió i pel terratrèmol del 1747 Serví de presó de personatges importants, com l’infant Ferran de la Cerda, Jaume IV de Mallorca, Jaume d’Urgell, enterrat a la capella del castell, i Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, el qual durant les Germanies els agermanats, que aconseguiren de dominar el castell, proposaren de…
Lluís Castellolí
Cristianisme
Catedràtic de teologia a la Universitat de València (1510-11).
Ingressà en l’orde dominicà 1512, on professà el 1513, i fou elegit prior del convent de Xàtiva Fundà a la mateixa ciutat un convent de monges dominicanes Catedràtic de filosofia moral 1516-20 Predicà a València el 1519 juny contra la sodomia, com a causa dels mals de la ciutat, prèdica que inflamà l’ànim de la gent i originà incidents, que desembocaren en la revolta de les Germanies Acabada aquesta 1523, hagué d’abandonar València i passà al convent de Barcelona, on fou regent d’estudis El 1524 inaugurà el curs universitari de l’estudi general de Barcelona El 1532, nomenat…
Lucrecia
Música
Vocalista cubana resident a Barcelona.
Inicià els seus estudis de piano clàssic a sis anys amb Isolina Carrillo, autora del bolero Dos gardenias El 1991 arribà a Catalunya amb l’orquestra femenina Anacaona, conservadora de la més pura tradició musical cubana Aviat es convertí en habitual del circuit de clubs de Barcelona i Madrid Entre els discs editats a Espanya cal destacar Me debes un beso 1994, Mis boleros 1996, Pronósticos 1997, Cubáname 1999, en el qual participaren Paquito D’Rivera i Chavela Vargas, Agua 2002 i Mira las luces 2006, i la collaboració en l’espectacle Germanies 2007 de LLlach El 1996 compongué la…
Jeroni Pont i Desmur
Literatura catalana
Escriptor.
El 1591 es casà amb una filla del mercader genovès Cesar Facio el 1598 intervingué a favor dels Rossinyol en les bandositats contra els Anglada El 1606 escriví uns comentaris a les profecies atribuïdes a Bernat de Mogoda s XIII Borró de la explicació de un pronòstic de un cavaller astròleg dit Bernat de Mogoda , interessant font històrica sobre la guerra de les Germanies a Mallorca, rèplica, segons consta al pròleg, a uns comentaris anteriors encarregats el 1576 pel lloctinent Miquel de Montcada a un anònim sacerdot nonagenari Comentaris i profecies foren publicats el 1868 No…
Francesc d’Olesa i Santmartí
Literatura catalana
Militar, alt funcionari i poeta.
Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada El 1533 Carles V el recompensà pels seus serveis durant les Germanies amb l’ascensió a l’estament militar i l’armà cavaller el 1538 Fou jurat de Mallorca el 1529 i el 1531 i jurat en cap el 1549 Publicà Obra del menyspreu del món 1540, en cobles d’art major, arran de la mort de la seva muller i parenta Beatriu Santmartí i de Verí, que recorden les de Jorge Manrique Durant molt de temps fou considerat l’autor d’una Nova art de trobar inèdita fins el 1906, atribució que el 1991 el filòleg Albert Rossich mostrà amb arguments convincents ser…
Gregori Genovard
Història
Lul·lista.
Canonge de la seu de Mallorca Amb Isabel Sifre fundà el collegi de la Criança, i fou catedràtic de doctrina lulliana i després rector de l’estudi general de Mallorca En contacte amb els cercles lullians de València i Barcelona —mantingué correspondència amb Jaume Gener Nicolau de Pacs i Joan Bonllavi es consideraren deixebles seus—, encarregà a aquests darrers i finançà l’edició valenciana del Blanquerna, de Ramon Llull 1521 Fou procurador especial de la causa de Beatriu de Pinós i ambaixador diverses vegades, per quëstions del capítol, davant el rei, i dels jurats, a Barcelona i València el…
Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia
Història
Història general del Regne de València, de Joan Gaspar Escolano, publicada en dos volums formats cadascun per deu llibres o dècades, a València (1610-11) amb el títol de Década primera i Década segunda, respectivament.
Comprèn, seguint un sistema d’exposició parallel a l’utilitzat per Viciana, una història general fins a Pere el Gran, una descripció geogràfica, econòmica i arqueològica del país, un estudi històric dels principals llinatges valencians des de la Reconquesta i una extensa relació de la guerra de les Germanies i de la rebellió dels moriscs a la serra d’Espadà i de llur expulsió Té en compte les obres historiogràfiques precedents —en especial Beuter— i aporta els fruits d’una investigació personal arxivística i arqueològica Una tercera part prevista restà inèdita Constitueix encara…