Resultats de la cerca
Es mostren 4642 resultats
Jaume Huguet
Pintura
Pintor, sense cap mena de parentiu amb el gran quatrecentista.
Es formà amb Pere Serafí Feu el retaule de Sant Jaume dels Bastons, i treballà a Creixà, Sant Jaume Sesoliveres i Arenys Fou cònsol del collegi de pintors 1600 i 1606
Jaume Ferrer
Història
Història del dret
Polític i jurista.
Amb altres agents del patrimoni reial, com Pere de Besalú, actuava pel Pallars, el 1477, amb els pagesos, en profit del rei i contra els interessos del comte Arnau Roger IV El 1462, amb els notaris Jaume Serrolí i Miquel Ombert, incità els pagesos a la rebellió, seguint les consignes de la reina Joana Enríquez a la cort del 1448 se li incoà un procés i posteriorment fou posat al seu cap com al de Verntallat el preu de 150 florins Joan II li tingué sempre una especial estima, en contra de la generalitat Potser fou fill del seu homònim Jaume Ferrer , cèlebre advocat…
Jaume Xifra
Art
Artista plàstic.
De formació tècnica, el 1959 anà a viure a l’Estat francès Residí a Perpinyà i a Marsella, i es formà a l’acadèmia d’Ais de Provença El 1962 anà a París, on estudià a l'Acadèmia Popular d'Arts Plàstiques, treballà com a ajudant de l'escultor Apelles Fenosa i collaborà amb César A la capital francesa descobrí l’obra de Marcel Duchamp , que tingué una gran influència en la seva orientació conceptual En 1965-66 realitzà, utilitzant esprai i plantilles, la sèrie Pochoirs, pintures de denúncia del consumisme Posteriorment 1966-70, amb altres destacats artistes catalans conceptuals, com Antoni…
Jaume Cendrat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor de Barcelona.
La seva impremta és documentada del 1575 al 1600 Fou un dels impressors més actius del s XVI obres religioses, com La Introducción al símbolo de la fe 1585 i el Contempus mundi 1580 de Luis de Granada, el Flos Sanctorum 1586-88 d’Alonso de Villegas, i les dels seus contemporanis Diego Pérez de Valdivia i Martín de Azpilcueta gramaticals, com el Diccionari de Nebrija 1585, obres de Jaume Felip Gibert 1586, de Llorenç Palmireno 1587 o Pere Joan Nunyes 1589, i el De octo orationis partium d’Erasme 1591 històriques, com el De Catalonia de Francesc Calça 1588, i jurídiques, com les…
Jaume Cardó
Dret
Jurista.
Feu addicions a l’obra de Jaume Callís De pau i treva , i escriví diversos comentaris als Usatges
Jaume Baradai
Cristianisme
Bisbe siríac monofisita.
Zelós i actiu, reorganitzà l’Església monofisita establint a les diferents seus una nova jerarquia, enfront de la calcedoniana En prengueren nom de Jaume o Jacob els monofisites de Síria jacobita
Jaume Garcia
Arxivística i biblioteconomia
Història
Arxiver i erudit, fill del també arxiver de l’arxiu reial de Barcelona Dídac Garcia, de qui esdevingué coadjutor el 1436.
Tots dos procedien de l’escrivania reial i dugueren a terme a l’arxiu la redacció de diversos índexs Jaume fou amic i collaborador de l’humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec Escriví una genealogia dels reis de Catalunya-Aragó El rei Renat d’Anjou li encarregà la redacció d’un Llibre de les batalles , que no degué arribar a escriure Morí de pesta
Jaume Alaric
Història
Ambaixador enviat per Jaume I de Catalunya-Aragó al kan dels mogols; retornà (1268), acompanyat de dos emissaris, i informà el rei de la bona disposició del kan a ajudar-lo en la realització de la croada a Terra Santa, a la qual, tanmateix, Jaume I renuncià tot just començada.
Jaume Serrolí
Història
Funcionari reial.
Notari El 1461, amb Jaume Ferrer, gestionà per les comarques de Barcelona, Vic i Girona la distribució i collecta dels 100 000 florins promesos pels remences a la corona en temps d’Alfons el Magnànim En iniciar-se la guerra contra Joan II, incità els remences a prendre les armes per tal de defensar la reina, que es trobava a la força de Girona Féu d’intermediari entre aquesta i el cap dels remences Verntallat, el qual secundà Capturat, però, per l’exèrcit del comte de Pallars, fou penjat el 10 de juny de 1462
Jaume Pujol
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Doctor en ambdós drets Poeta en català, no es conserven les seves composicions Deixà inèdita una Lloa per una comèdia de sant Joan Batista o Entremès d’es tres Joans , representada a Porreres, i publicà el poema narratiu Las fiestas que hizo Baltasar Pardo Palma, 1677, relació de les festes convocades pel virrei Bibliografia Reus i Belmar, S 1998 “Una lloa de Jaume Pujol s XVII”, dins Massot i Muntaner, J ed Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny Barcelona, Universitat de Barcelona / PAM, vol II, p 77-90
,