Resultats de la cerca

Fou anomenada també govern, partit o corregiment de València Comprenia l’Horta excepte Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, que eren de la governació d’Alzira, el Camp de Túria, els Serrans, amb Sinarques, i el Racó i part de la Foia de Bunyol Xiva, Xest, Bunyol, Godelleta i Setaigües i de l’Alt Palància Sogorb, Altura, Xèrica, Navaixes, Gàtova, Marina, les Alcubles, Sacanyet, Begís i Teresa de Begís fou suprimida definitivament el 1833, amb motiu de la divisió provincial

Autor del retaule d’Altura Alt Palància, d’un decorativisme refinat, li són atribuïdes dues taules al Museu de Belles Arts de València Degollament de Santa Caterina i Santa Caterina , ~ 1450 El retaule de la Iessa Serrans pot ésser considerat obra del seu cercle Com els seus contemporanis Jacomart i Reixac, acusa una forta influència flamenca, i la seva obra, encara dins de la tradició gòtica, presenta un principi de millorament tècnic, una certa perspectiva i lleugers escorços

Autor del retaule del Villar Serrans —encarregat per Joan Gavarda, fundador d’un benefici a l’església parroquial cap el 1527— i que el defineix com un pintor renaixentista del cercle del Mestre de Martínez Vallejo, influït en algun aspecte, també, per Antoni de Cabanyes Acusa una reiterada tendència als efectes arcaïtzants, com els ja desusats fons daurats Hom li atribueix també un retaule de la collecció Lemaire de París i el del Judici Final de l’església de la Sang a Onda

Fill natural de Pere Agustí Morlà Cavaller, beneficiat de l’església de Sant Martí Participà amb èxit en un gran nombre de certàmens literaris És autor d’un entremès, El doctor Rapado 1636, i d’una Exhortació a la fidelitat de la nació valenciana al lloctinent de València RPonce de León 1644 El 1649 participà amb una Sátyra en defensa de las comedias en un debat públic sobre aquest tema Presoner a la torre de Serrans, escriví una llarga descripció rimada de la seva captivitat

Fill natural de Maximilià I, emperador romanogermànic Presentat per Carles V, el papa Pau III el nomenà arquebisbe de València, on fou ordenat prevere i consagrat bisbe el 1539 La seva entrada a l’arxidiòcesi fou memorable a causa de l’absència dels bisbes predecessors Passà la major part del temps al Villar de Benaduf Serrans, que canvià el nom pel de Villar de l’Arquebisbe Escrivi Les instructions e ordinacions per als novament convertits del regne de València 1566 i 1594 Renuncià a l’arxidiòcesi el 1544, en ésser nomenat bisbe i príncep de Lieja

Conté el llegat patrimonial de les ''roques” els carros triomfals que participen en la processó del Corpus, a més dels vestits i les figures propis de la celebració, i una collecció de cartells Les sis roques més antigues, que daten dels s XVI i XVII, han estat declarades bé d’interès cultural La seu actual és una casa del s XVIII que, molt malmesa per la inundació del 1957, ha estat recuperada La història de la Casa de les Roques es remunta a l’any 1435, en què es decidí construir un casal per allotjar els carros i la resta d’estris que acompanyaven la processó del Corpus, tot i que en un…