Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
William O’Brien
Història
Polític i patriota irlandès.
Periodista, edità 1881 el setmanari United Ireland , que fou suspès per les autoritats britàniques, i fou empresonat, juntament amb Parnell i altres Alliberats el 1882, tornà a dirigir la revista, i el 1883 fou elegit membre de la Cambra dels Comuns El seu pla que els masovers irlandesos es neguessin a pagar els propietaris anglesos fou desaprovat per Parnell, però no pogué evitar l’esclat de grans moviments de masses i agitacions El govern britànic féu aprovar la Coercion Act del 1887 i O'Brien fou empresonat novament El 1898 fundà la Lliga Unida Irlandesa i el 1910 la Lliga per…
Herbert Clark Hoover
© Universidad de Alcalá
Història
Polític nord-americà.
Graduat en enginyeria de mines el 1895, des del 1914 es dedicà a organitzar tasques humanitàries, entre les quals la distribució d’aliments a Europa en la postguerra Secretari del departament de comerç 1921, com a president de la comissió hidrogràfica del Colorado hi féu construir la presa 1930-36 que des del 1947 duu el seu nom Afiliat al partit republicà, el 1928 guanyà les eleccions a la presidència dels EUA Davant de la depressió del 1929, el seu liberalisme l’impedí aprovar la intervenció estatal per a mitigar les conseqüències de la crisi Derrotat per FDRoosevelt el 1932,…
constitució de Baiona
Dret constitucional
Text legal aprovat a Baiona per una assemblea de notables (que mai no passà de 91 membres), qualificada de «corts», convocada per Murat i per la junta de govern pel juny-juliol del 1808.
Després de les abdicacions de Carles IV i Ferran VII, aquest text reconeixia Josep, germà de Napoleó, com a rei d’Espanya i es volia atreure la confiança del poble La constitució era la base del pacte que unia el poble amb el sobirà El text comprenia 13 títols i 146 articles La religió del país seria la catòlica El poder executiu es compondria de nou ministeris Hom instaurava un senat, un consell d’estat i unes corts integrades per tres estaments, que es reunirien cada tres anys per discutir lleis fonamentals i aprovar els pressuposts Hom reconeixia la independència del poder…
concili II de Constantinoble
Cinquè concili ecumènic (553), convocat per l’emperador Justinià amb l’intent de reconciliar ortodoxos i monofisites.
En 543-544 havia publicat un edicte dogmàtic on condemnava els Tres Capítols obres de Teodor de Mopsuèstia, de Teodoret de Cir i d’Ibes d’Edessa Els 151 bisbes orientals presents al concili condemnaren també aquestes obres El papa Vigili, present a Constantinoble, no hi prengué part i primerament es refusà a aprovar-lo, però acabà fent-ho, a l’exili, com ja d’antuvi havia condemnat els Tres Capítols , cedint més d’una vegada a les pressions imperials El concili fou una revisió del de Calcedònia, i durant força temps l’Occident es refusà a admetre'l El concili condemnà també l’…
Gai Semproni Grac
Història
Política
Polític romà.
Lluità a Numància 133 aC i fou un dels triumvirs elegits per a aplicar la llei agrària del seu germà Tiberi Qüestor a Sardenya 126-124 aC, fou elegit 123 aC tribú de la plebs Planejà unes reformes que tendien a limitar el poder senatorial i a enfortir la sobirania del poble Per venjar el seu germà féu aprovar una llei que prohibia la repressió violenta dels ciutadans sense un judici previ També durant el primer tribunat, per obtenir partidaris, promulgà una llei frumentària El 122 aC presentà les lleis de les colònies i la d’atorgament del dret romà als pobles itàlics El fracàs d’aquesta…
Segismundo Moret y Prendergast
Història
Política
Polític.
Elegit diputat, collaborà en la redacció de la Constitució del 1869 Participà en el gabinet presidit per Prim 1870 i en el primer govern d’Amadeu I 1871 El 1882 ingressà a Izquierda Dinástica, i el 1883 fou nomenat ministre de la governació Des del 1885 formà part del Partido Liberal, on collaborà amb Sagasta del 1886 al 1902 fou sis vegades ministre En morir aquest 1903, no aconseguí la direcció del partit Després de la dimissió d' EMontero Ríos , a causa de l’incident del Cu-cut , ocupà la presidència del govern 1905-06 i féu aprovar la llei de Jurisdiccions per satisfer els…
Jan de Witt
Història
Política
Polític holandès.
Líder de la burgesia republicana, fou gran pensionari d’Holanda 1653 Signà la pau amb Cromwell 1654, s’oposà a l’absolutisme de la casa d’Orange feu aprovar la Clàusula d’Exclusió contra Guillem d’Orange i impulsà el comerç i la navegació, tot afavorint els interessos de la burgesia Després d’una guerra amb Anglaterra 1665-67, desfermada per rivalitats comercials i colonials, fou l’impulsor d’una aliança amb Anglaterra i Suècia Triple Aliança, 1668 contra França, que, tanmateix, Lluís XIV aconseguí de trencar La invasió francesa d’Holanda 1672 desencadenà un moviment nacionalista…
George Leonard Carey
Cristianisme
Eclesiàstic anglicà.
Ordenat de prevere el 1963, exercí el ministeri en un barri de Londres Irlington i a la zona rural de Durham Doctor en teologia i filosofia, fou nomenat director del seminari teològic de Bristol 1982 i, el 1988, bisbe de Bath i Wells El 1991 succeí RAK Runcie com a arquebisbe de Canterbury i primat de l’Església anglicana, en la qual el 1994 aconseguí fer aprovar l’ordenació sacerdotal de les dones, canvi que fou contestat per l’Església catòlica També tingué una cura especial per l’aproximació al món musulmà Aquesta posició l’enfrontà als extremistes islàmics que pretenien…
Diada de Mallorca
Folklore
Festivitat celebrada anualment a Mallorca.
Després del franquisme, va ser celebrada inicialment el 31 de desembre, coincidint amb la tradicional festa de la Conquista , o de l’Estendard, documentada des del 1313 i que commemora l’entrada de Jaume I a Palma 1226 El 5 de maig de 1997 el Consell Insular, amb majoria del Partido Popular, canvià la data de la Diada pel 12 de setembre, dia que el rei Jaume II de Mallorca jurà, el 1276, els privilegis que atorgà Jaume I a l’illa, fet considerat constitutiu de l’inici del regne privatiu de Mallorca Tanmateix, la principal institució cultural mallorquina, l’ Obra Cultural Balear , no va…
Plutarco Elías Calles
© Fototeca.cat
Política
President de Mèxic (1924-28).
Governador de Sonora 1912-19, on introduí diverses reformes avançades, el 1919 entrà al govern de Venustiano Carranza, en el derrocament del qual participà Fou secretari de governació 1920-23 del nou president Obregón, el qual succeí 1924 Prosseguí la seva política de reformes reestructuració de l’exèrcit, reforma agrària, lluita contra el caudillismo i contra la influència nord-americana, la qual desencadenà la sublevación cristera , dirigida per catòlics intransigents, que ell combaté amb èxit Acabat el seu mandat el 1928, fundà el Partido Nacional Revolucionario, i, havent restat el…